La setmana va passant i el Vignemale es va difuminant, cada cop el veig més lluny...serà impossible marxar divendres i amb això, gairebé s'enterren les possibilitats d'acompanyar l'Adri i companyia. En Jow també ho veu igual, a part dilluns per feina ja em tocarà fer una mil-quilometrada...Res, cap problema, quedarà pendent per més endavant!!! Directes al pla B, circular a la Punta Alta.
Marxem dissabte a dos quarts de set...m'ho he agafat amb tanta calma que quan ha passat en Jow per casa encara m'havia de fer la motxilla! Carreguem la nevera, posem gasolina i cap a la presa de Cavallers falta gent. La pista està tallada per congestes poc abans de les paelles finals, deixem el cotxe i cap a dormir, que demà toca matinar!
Tenim el despertador a un quart de sis, però tres minuts abans que soni el despertador, passen tres o quatre cotxes i ara ja no val la pena dormir més. La intenció és sortir a les 6 com a molt tard. La motxilla la vam fer ahir al vespre i ho tenim tot a punt. Mengem una mica, tanquem la nevera, carreguem esquís i frontal amunt! Deuen ser tres quarts tocats de sis. Carreguem esquís tota la pista asfaltada fins la presa. També allà ens toca carregar-los per fer el flanqueig de la presa. Per la neu que hi ha arreu, aquí no en sobra pas, almenys en aquesta cota. Per sorpresa em trobo en Jaume i més endavant la Rosa. Pel cicle de sortides havia vist que anaven al Bessiberri Sud, però no sé perquè m'havia imaginat que ho farien per la cara nord nord-oest, pel refugi del Bessiberri i no per aquesta. Els desitgem sort i continuem sense parar, doncs avui anem a preu fet...Em costa ben bé un parell d'hores frenar el cavall desbocat que tinc davant...Passat el llac que té la roca al mig em poso a davant i agafem ritme fins el coll Arenós. Allà amb grans vistes, carreguem esquís a l'esquena i amb pal i piolet ens enfilem la canal que mena gairebé al cim, per bona neu. Arribem al cim poc abans de dos quarts d'onze, hem pujat amb quatre hores i mitja inclòs parades...es fa estrany ser dalt tant d'hora! Preferim baixar la pala sud redreçada amb neu poc transformada i per això renunciem al Comalesbienes. Un cop al coll, pells fora i avall! En Jow em caça al "vol" a la primera foto i baixem directes fins al llac disfrutant de molt bona neu primavera. Un cop al llac, aprofitant els mitjos flanquejos anem lliscant fins encarar la baixada final. Aquí ja no toca el sol i la neu està més dura. Ens asseiem per esperar que la neu transformi, tot contemplant el Pic de Comaloformo i les crestes que vam fer ara fa uns estius. Quina tranquil.litat, sol i cel serè amb solitud, sense vent (a dalt ha bufat una mica sense ser molest), bones vistes...aqui i així, podria estar-hi fins dilluns!
Canvi de ritme. Ens aixequem i avall. Tampoc volem arribar tard al cotxe. Encarem a partir de 2500 la part més redreçada, primer entre arbres i després ens decantem a la dreta fins entrar al torrent-canal. La neu està un pèl dura i també tenim algun pèl de punta...Però salt a la dreta salt a l'esquerra anem baixant fins arribar a la part més estreta on la neu ha desaparegut i sobresurt el rierol. Traiem esquís i baixem 15-20 metres com podem. Just superat el tram m'enfonso fort a la neu fins al pit. Res s'ha acabat, em poso els esquís i salta que saltaràs, a baix arribaràs!!!
Bona jornada d'esquí, una ruta d'uns +1500 i uns 16 km, que ens deixa cuinar uns bons raviolis a la cuina del "westfalia". A les dues ens aixequem de "taula" i cap a casa...tot somiant amb la pròxima.
Joel i Samuel
