Després que fa unes setmanes falléssim amb l'intent de veure llacs, doncs després de caminar una bona estona pel costat d'un torrent espumejant, quan vam arribar als estanyols de Concròs aquests eren buits!, aquesta setmana anem a "tiro segur", marxem més lluny i anem a les Bulloses sabent la il.lusió del meu pare per veure aigua. No només a peu de llac, sinó que esperem tenir una vista d'ocell de tots ells!.
No tenim la intenció de fer el Carlit, sinó que farem el seu veí, més baix, més solitari i segurament amb una millor vista sobre el circ lacustre de les bulloses, donada la seva posició privilegiada, menys enretirada que la del Carlit. Arribem al pàrquing ben sorpresos de la gran quantitat de cotxes que hi ha!!! Ens han dit que el dia 15 de juny tanquen l'accés a la presa i això podria ser la resposta a la massiva afluència de gent, catalans i francesos. Sortim del pàrquing seguint el tour dels lacs i anem remuntant, serpentejant llacs fins a 2200 aproximadament. Hi ha molta gent caminant, pescant, descansant. Nosaltres anem enfilant i quan arribem al punt on la ruta es faria circular, seguim amunt direcció al Carlit. La meva mare bufa molt i es cansa, ja voldria parar, però li dic que millor fer-ho damunt dels dos últims llacs, a 2400. La meva intenció era pujar cap al coll i d'allà pel pla, arribar al Tossal Colomer, però el flanqueig amb neu que veig i el cansament de la meva mare em fan canviar d'opinió. Ella es quedarà aquí i nosaltres "atacarem" pel dret el cim. Li faré companyia una estona mentre els altres pugen i sortiré més tard corrent. El meu pare hi posa un quart, a mi em sembla que hi estarem més. Amb les seves nàutiques i texans, jerseiet, camisa i el bastó de pasturar ovelles, és el més exòtic dels excursionistes, enmig de la corrúa de "decartrons". Ens enfilem amunt, la pendent pica, però ell puja valent. Amb dues parades ja som a dalt i contemplem la vista de tots els llacs. Quatre fotos i girem per arribar fins el Tossal Colomer, doncs aquest era un avant-cim amb millors vistes sobre el circ lacustre. Enfilem els últims metres i ja som a dalt! Estic molt content que el meu pare hagi pogut veure tots aquests llacs, des de peu d'aigua però també junts des d'aquí dalt!!!
Marxem avall, arribem on ens esperen la mare, en Joan i la Montse i seguim avall, doncs la gana ens empeny però les cames ens frenen. A dos de quatre ja parem les estovalles a la taula de picnic. Panxa plena i cap a casa tots molt contents.
Cim recomanable, no només per descongestionar el seu veí Carlit, sinó també perquè aquest té millor vista, ja que el cim s'alça com una proa sobre els llacs, mentre que l'altre s'enretira al fons. Així doncs el nombre de visites que ha tingut aquest diumenge, quatre, no fa justicia al que ens ofereix humilment, més encara quan el Carlit haurà tingut més de quatre centes visites!!!
I no exagero, doncs la corrúa de gent i les retencions que a partir de 2500 s'observaven certifiquen aquestes observacions! Fora bo no deixar-se guiar només pels noms i dedicar-nos a explorar més sovint, sense ànsia de descobrir res però si de re-descobrir.
I no exagero, doncs la corrúa de gent i les retencions que a partir de 2500 s'observaven certifiquen aquestes observacions! Fora bo no deixar-se guiar només pels noms i dedicar-nos a explorar més sovint, sense ànsia de descobrir res però si de re-descobrir.
Jaume i Neus, Joan i Montse, Jordi, Gemma i Samuel
