Fa dies que tenia promesa una sortida d'esquí de muntanya, però amb poca neu, aquest any costava posar-hi data...La setmana passada que vam estar al Mulleres, vaig veure que l'única opció propera i de dificultat moderada seria la zona de les Maladetes-Aneto, on en funció de com estés la neu, el grup, la tècnica, les forces teniem una retirada relativament poc complicada pel glaciar, en una ruta que per més concorreguda que sigui no deixa de tenir el seu encant.
Així doncs, i que no serveixi d'exemple per qui ho pugui llegir (ull, flanqueig dels portillons!), aquesta és la segona i tercera sortida d'esquí de muntanya per en Xevi i en Roger (amb bon nivell d'esquí de pista).
Després d'una setmana de trucades amb en Dani...plourà no plourà? marxeu no marxeu?, al final decidim marxar tots, ja que pinta sol per diumenge. Sortim escalonats i en tres cotxes, però quedem tots per sopar a Benasque, aquest cop arròs a la cubana i estofat de vedella. Som nou i ens apretem tots a la mateixa taula per sopar junts. Amb la panxa plena pugem a dormir a la Besurta. La Gemma i jo dormim dins l'ibiza "westfalia" i la resta en tendes. Ha plogut bona part del camí i al pàrquing neva feblement. L'endemà ens llevem a les sis, acabem sortint però a un quart de vuit. En Russi, Visca, Dani i Met surten més ràpid i no els atrepem fins la Renclusa. Porten la directe i enfilen amunt un tram amb esquís a l'esquena. Nosaltres ens els calcem tots. Si toca practicar, val més practicar aquí baix que la neu és dura que no pas més amunt...En Met puja amb nosaltres fins els portillons. Trobem la neu dura i ens partim les ganivetes com a bons germans, un esquí sí, l'altre no. Als portillons atrapem un grup. Aprofito per clavar el piolet i lligar-hi un cordino amb nusos, així tothom podrà baixar més segur. Un cop a baix ens trobem en Visca, en Russi i en Dani que estan menjant una mica. Arrenquem tots junts, el nostre grup, al nostre ritme.
De lluny, mentre fem la diagonal direcció a l'Aneto, em sembla veure en Russi que s'enfila al coll oriental del Maldito. Han agafat avantatge, però tot i la llunyania reconec clarament l'estil, aquest estil tossut que el fa pujar per tot arreu. Treu esquís al coll, després d'estar deu minuts negocionat els últims metres, que deuen ser drets. Els altres anem seguint direcció a l'Aneto. L'última pala amb neu més dura, la superem lentament. En Russi ens atrapa pràcticament dalt. Deixem esquís i comencem a calçar grampons pels 5 últims metres, més que tot per anar segurs. Això ens fa perdre molt temps i amb el vent que fa dalt, només a dalt perquè en tot el dia hem estat molt poc ventats, veig que no "tocarem" creu. Venen en Dani, en Met i en Visca. Em diu que el pas de mahoma millor sense grampons...Ens els haurem de treure, passar, tornar, calçar-los altre cop...moltes maniobres...molta gent... Arribo al pas de Mahoma, l'Albert i la Gemma ja han decidit que no el fan, ja el van fer un altre dia i avui no els fa res renunciar. En Xevi pensa el mateix. Jo passo amb grampons per no treure-me'ls i veig que per passar tots anirem molt lents, poc segurs i molt tard... En Roger li faria molta gràcia, però vull tenir junt i controlat el grup...Giro cua sense tocar creu, em dol. Tot i que ja hi hagi set amb i sense esquís, em dol girar, però també penso que avui em toca fer-ho. Hem aconseguit arribar tots dalt i quan repasso mentalment els meus pensaments al llarg de la ruta, pensaments que no he explicat, em fan de balsam per la decisió presa, avall que ens queda feina!!!
Trobem el tram superior amb neu dura, que s'esquia bé, molt bé. Disfruto molt i els altres també baixen bé, però cap al mig la neu canvia de cop, crosta... No sé si els que han baixat més d'hora aquest regel encrostat els ha aguntat el pes dels girs, però a nosaltres ja no. Després de múltiples caigudes, la cosa es comença a alentir molt. Passo per damunt dels trams ventats que mig s'esquien i m'encaro a la dreta de la morrena lateral. La Gemma i en Xevi venen força aprop. Els indico que és recte avall i com més aviat millor. Aquí el sol ja ho ha estovat tot i em trobo una pasta que amb velocitat i pendent es disfruta prou!!! A tot gas avall, fins que les pedres ja em barren el pas. M'assento i endreço motxilla, dos parells de grampons, tres parells de pells, quina loteria, m'ha tocat tot!!! Crec que encara podrem esquiar una mica més, però m'assento a esperar-los i menjar una mica. En Xevi és el primer a arribar, se'n surt molt bé, tan amunt com avall, felicitats! La Gemma m'agafa el relleu i fa una mica de cotxe escombra, tasca que se m'ha acabat després de les 8 hores laborals reglementàries que he fet!!! Espera el seu germà i també l'Albert, no convençut amb la neu crosta i ja no sé si convençut o no amb les seves "fletxes".
Quan arriben tots, mengem una mica i els esperono a continuar. Agafem una llengua de neu i un tub i acabem al torrent mateix. Mentre espero em trobo xerrant amb un home de Sant Julià, tan trempat com calmat, que porta uns esquís com els que tinc ara...Més avall amb un parell de bascos, que han fet una bona activitat i encara baixen airosos. Nosaltres esquís a l'esquena i avall. Al pla d'Aiguallüts les manies ja han passat i travessem els rierols per on hi ha més aigua!!!
Finalment arribem al cotxe després de gairebé 11 hores, són les 6 de la tarda, força tard, però el nostre rècord ha estat arribar tots a baix, després de passar pel "cim"!
Quan som a Benasque en Russi em truca, ells ja passen per Benabarre, ens han deixat un escrit al cotxe, que anaven tirant, ja parlem de la setmana que ve...
Encara que és tard, parem 5 minuts a veure la posta de sol a Montfalcó murallat, un glop d'aigua i seguim.
Russi (Pico del Medio i Aneto, retorn pels Portillons)
Visca, Dani i Met (Aneto, retorn per Aiguallüts), 1er torn.
Albert, Xevi, Roger, Gemma i Samuel (Aneto, retorn per Aigallüts) 2on torn.
