En Joel té ganes de fer el Balandrau des de Camprodon...bé no tant però si des de Vallter. És lluny però pot ser bonic ja que farem la vall de Coma de Vaca, sempre solitària...Per acabar-ho d'adobar, també vol baixar del coll de coma del l'Orri avall...Jo ja hi poso cullerada i dic que baixant del Balandrau podríem remuntar la vall del Freser fins el coll del noucreus, baixar a Carançà i tornar per la vall que dóna sota el Baciver, pujar el coll de la geganta i baixar a pistes...ah, però no porto dinar!!!
Sortim del pàrquing superior del Vallter i enfilem cap al coll de la Marrana a tota màquina, doncs si hem de fer totes les animalades que anem dient...Ens ajuntem amb la columna militar que puja el Bastiments, nosaltres però traiem pells i baixem cap al pluviòmetre, per una neu una mica massa dura, però que no arriba a ser vidre. Un cop al pluviòmetre, ens deixem anar i anem baixant la vall, amb alguna resta d'allaus a dreta i esquerra. Ens distreiem veient alguns isards que ja senten la primavera...i de cop sorprenem una guilla, que baixa de la vessant de la dreta, ens travessa per davant i marxa cap a l'esquerra, esgarrapant fort perquè amb aquesta neu tan dura sinó patinaria!!!
Arribem al refugi de Coma de Vaca, esmorzem i ens mirem el torrent per on pujarem. Travessem el riu i comencem a remuntar. La neu es comença a endurir i les plaques de vent abunden...Algunes les hem de travessar si o sí, així que en Jow proposa fer un test sota unes pedres...El resultat no podria ser pitjor, una placa de vent d'uns 15 cm damunt d'una capa feble de neu granulada, que no ens deixa ni arribar a mig test, ja que baixa només d'aïllar el cub amb la pala. Sota trobem una altra placa de vent amb una altra capa dèbil...encara bo que per sota tot és duríssim...Amb aquest resultat decidim pujar més per l'esquerra, direcció el coll que hi ha entre el Pic de Fontlletera i els Tres pics. Poso ganivetes i la neu es comença a endurir. Arribem al coll amb una neu tipus "vidre"... i unes cornises molt amenaçadores...potser volen cinc o sis metres i a sobre una llarga fisura les talla per la part superior... Arribem al cim molt orgullosos. Veiem gent que s'acosta des de Tregurà i gent que s'acosta des la carena del Pic Cerverís...Esperem que arribin i tres valencians ben trempats ens tiren una foto. Traiem pells i avall pel torrent. La neu una mica de tot, però en general poca de la bona.
Un cop baix a Coma de Vaca, posem pells i a remuntar...Un quart fins el pluviòmetre...posa-li una hora llarga...Anem fent, xino xano...fins que ens plantem dalt el coll de Coma de l'Orri, són les tres. Aquí trobem una colla del pallars que en Joel coneix d'un curs. Baixem junts el primer tram, aquí la neu encara està bé, fins que es torna crosta. Torna a millorar i baixem pel barranc-torrent, amb neu més que acceptable. Després bé el tram de bosc, neu més dura, fins que arribem al riu. Esquís a l'esquena, deu minuts i al cotxe!!!
En total una bona sortida, +1500; -2000; 20 km
Joel i Samuel
