CÓRRER X CÓRRER 2010

Distància: 10 km
Temps: 44:07
Ritme: 4:26
Poble: Manlleu

Samuel

VIA FERRATA OLIANA

Avui va de ferrates!

Fa dies que l'Albert ja m'ha dit que dissabte van a fer la Ferrata d'Oliana. Fa un parell d'anys uns amics hi van anar i ja em van passar unes fotos molt bones. Era qüestió de temps anar-hi doncs. Sortim amb la Gemma una mica justos de temps sabent que hem quedat a les 9 a Súria. Arribem al pàrquing i cap problema, falten en Xevi i una amiga seva o sigui que no anem pas tard. L'Albert ens presenta en Santi que ens l'explica una mica, doncs la feta uns quants cops. Poc després arriben en Xevi i ens presenta la Marta. Ara si que ja hi som tots, o sigui que cap Oliana falta gent!!!

Al cap d'una hora llarga arribem al pàrquing, just a l'entrada del túnel. No és massa bon lloc per trencar, però que hi farem, bé que hem d'aparcar. Comencem tardet, xino xano. Entre que ens equipem i mengem una mica desfila mig país per davant nostre. Amb la panxa plena sortim amunt amb una calor enganxosa, tant com la resina d'aquest bosc de pins...Només d'arribar a l'inici ja veiem que és interessant portar casc. Davant nostre un grup està esgarrapant la canal i ens envia uns quants míssils. Pensem que millor arreglar les discrepàncies al pàrquing que no a cops de roc...jeje. Enfilem amunt quan podem i anem guanyant alçada. De moment no veiem massa el pantà. Després d'uns primers resalts, enfilem uns trams de canals tipu "canal dels ganxos" de Joanetes fins arribar al primer trencant just abans del pont. Anem a l'esquerra i així podem fer l'agulla que té molt bones vistes segons ens promet en Santi. Allà fem alguna foto i tornem a baixar per continuar. Passem el pont, ohhhh quines vistes. A tots ens sembla que bufi l'aire just quan passem, però potser més aviat és que mentre esperes no n'ets conscient i quan ets al mig la brisa et sembla més que brisa.

Continuem amunt per parets molt verticals. No és una ferrata com les que he fet fins ara. La de Centelles i la de Solius tenen poc desnivell, predomina el recorregut horitzontal. En canvi aquesta té força desnivell, bé de fet no parem d'anar amunt!!!

Després del pont i d'un desplom arribem al "pas". Es tracta de passar una cama d'un costat de paret a l'altre paret. Sota nostra una canal que li dóna emoció!!! Passem tots sense problemes i ens plantem a l'últim tram. En Santi té ganes de fer la variant difícil, doncs l'altre ja l'ha fet. Nosaltres també ens fa gràcia i la Marta i la Gemma no hi veuen cap problema. Anem pujant per aquesta variant més difícil fins arribar al petit desplom. És més curt que l'anterior i més fàcil de resoldre, per la qual cosa tampoc ens sembla exageradament difícil. Potser estigui catalogat així perquè el trobes al final quan els braços ja no estan per "tibar". Un cop fet, arribem al llibre de ressenyes (sense bolígraf) i d'aquí fem l'últim tram fins al cim. Tenim ganes de dinar. Durant tota la jornada ens han estat observant voltors afamats. Ara som nosaltres els afamats que comencem a devorar els entrepans...això que també ens vigilen un parell de pit-roig, però a cop d'ull no sembla que tinguin un atac gaire mortífer. Més aviat seran educats i espereran les engrunes quan marxem!

Amb la panxa plena i el rellotge molt avançat, comencem a tirar avall. El primer tram de baixada és prou dret. De fet trobem alguns trams amb cable. Ja a la pujada ha quedat clar que som prudents-prudents, així que si cal, en algun punt, ens lliguem i no passa res!!! Creuem la ferrata i ara baixem direcció oest, sud-oest, per sota una gran paret. D'aquí arribem al cotxe amb una horeta per un camí molt ben marcat. Parem, fem l'última xerrada ara que ja s'ha post el sol i fins el cotxe.

Per acabar el dia, un parell d'entrepans calents a Manresa i a dormir!!!

Bé, almenys la Gemma i jo!!!

Santi, Albert, Marta, Xevi, Gemma i Samuel

MATAGALLS PER COLLSAPRUNERA

Escrit per Jordi Juvanteny

 

Amb la idea d’aprofitar el diumenge improvisem una sortida matinal que tan pot ser que ens porti al Costabona, al Taga o al Montseny. Finalment ens decantem per aquesta última opció i decidim anar al Matagalls per una ruta diferent a la transitada del Coll Formic o a la de Sant Marçal.

Sortim de Roda passades les 9 direcció al Montseny, a primer cop d’ull sembla que tindrem mes bon temps que no pas al Pirineu, s’endevina un bon dia. En Samuel (amo del blog) té la idea de pujar pel Torrent dels Abeuradors (crec que només ell n’ha sentit parlar mai d’aquest torrent)."Samuel diu: torrent que hi ha moltes fonts tot pujant que serveixen per abeurar". Sempre és llaminer fer una ruta nova, però (sempre hi ha un però) haurem de deixar el cotxe a Coll Formic, i gairebé el més difícil del dia ha sigut aparcar !!!

Sortim des de Coll Formic per la pista que porta a Sant Segimon deixant a la dreta la ruta “normal” del Matagalls. Anem seguint la sinuosa pisa fent totes les raconades en direcció a un marcat coll d’herba coronat amb un pal metàl·lic que ens queda a l’horitzó. Després d’una corba d’esquerres i a mà dreta surt el camí que amb poca estona ens portarà fins el coll anteriorment esmentat. Es tracta del Coll de Saprunera, de 1.393 metres. Bonic i solitari indret. Aquí aprofitem per desviar-nos cap al nord-oest (esquerra) per fer el Turó de Collsaprunera de 1.407 metres. Bones vistes del Pirineu, de la plana de Vic i de la cinglera de Tavertet. Reculem fins al coll. Ara se’ns presenten dues opcions, anar per la carena del Pla dels Ginebres que desemboca al mateix cim del Matagalls, o seguir un camí que surt a ma esquerra tot flanquejant la carena i que desemboca a la vall. Fem aquesta opció pensant que és el famós torrent dels Abeuradors. El camí és molt bonic, es nota que fa temps que no hi passa ningú, a vegades es perd sota un mantell de fulles de mil colors de tardor. Ara bé, no té pèrdua, s’ha d’anar guanyant alçada tot seguint el torrent per la dreta. A més a més està marcat amb fites.

Al cap damunt de la vall ens trobem amb la Font del Matagalls (mes tard veurem que em resseguit el Torrent de la Font del Matagalls i no el Torrent dels Abeuradors). Continuem pujant i ens trobem amb una segona font ja fora el bosc, la Font dels Cims o Font de Prat Xic segons algun mapa. Des d’aquí fins al cim ja no queda res i en un moment ens hi plantem. Gairebé s’ha d’agafar número per fer-se una foto al cim, i pensar que em pujat sols nosaltres. Amb tot plegat ja portem mes de 7km i unes dues hores de marxa i encara hem de baixar. Decidim tornar a Coll Formic per la ruta normal ja que el temps se’ns tira al damunt i en Samuel ha d’anar a dinar a casa els sogres (paraules majors). Baixem sense encantar-nos fent algun avançament i amb poc mes de 40 minuts ens plantem al cotxe.

Cal dir que el famós Torrent dels Abeuradors és la vall que queda entra la carena de la ruta normal i la que hem fet nosaltres. Tot i que era el nostre objectiu inicial, sobre mapa veiem que la ruta ens ha quedat molt decent i que de l’altra manera potser ens hagués semblat poca cosa. I és que al final ens han sortit 11km i 750 metres de desnivell,  que està prou bé !!!!!

Jordi, Gemma i Samuel