Parlo amb en Russi a mitja setmana, però a mesura que s'acosta el cap de setmana el temps cada cop pinta pitjor. Dissabte no val la pena sortir i diumenge és com tirar una moneda a l'aire. De totes maneres la Gemma també està animada i decidim anar a provar sort. Marxem dora direcció Andorra, amb el consol que si ens costa trobar bon temps o neu, sempre podem fer els Pics d'Ortafà i Maià des del Port d'Envalira.
Mentre la Cerdanya ja llueix el sol, darrera a pas de la casa boira pixanera de valent. Arribem el port d'envalira i no sortim del cotxe. Esperem que s'obri però sense sort. Fem un mos i esperem una mica més, tampoc. Agafem el cotxe i tirem avall direcció Canillo. Mirarem que tal si pugem pels Cortals d'Encamp. Allà llueix el sol de valent. Arribem fins el fons de la vall, però...no hi ha neu. O sigui o neu o sol, hem de triar. Girem i cap a Grau Roig. Allà hem vist neu tot i el dia. Sortim del pàrquing inferior amb esquís els peus i remuntem per l'esquerra direcció el pic de Serra Seca, sense saber massa quin és i amb un mapa Alpina que deu tenir 30 anys...
Superem unes rampes inclinades amb bona neu fins arribar a la petita coma suspesa, amb molta neu però molt humida. D'aquí ens enfilem a la carena fins assolir el cim. Parem, mirem les vistes i discutim ben bé on som. Brúixola en mà, en Russi intenta saber si som al Serra Seca, al Menera o sinó som enlloc. El mapa antic, poc precís fa que no ens quedi gens clar. Així que amb el dia que fa, desdim de fer qualsevol altre punta del nostre voltant.
Girem cua i avall, per una neu pesada, carregada d'aigua. Els trams més drets encara es manté millor i encara podem fer algun gir. Enllacem la part final amb les pistes, ja molt justes de neu però que ens permeten baixar fins pràcticament el cotxe. Gent, això s'acaba!
Quan arribem a casa m'adono que ens hem quedat a 50 metres del Pic de Serra Seca i que la cota 2738 no té nom. Hi tornarem un altre cop, però potser per la Vall de la llosa i amb les xiruques ja!!!
Russi, Gemma i Samuel
Sortim diumenge pensant que segurament tornarem tard...tenim ganes de sortida. Però arribem una mica abans de Ripoll i ja veiem els núvols enganxats a la muntanya, força avall i molt tapat. Decidim treure el cap a Vallter, el front entra per l'oest i vallter és ara mateix la zona est més esquiable i aprop de casa. Sembla a més que s'obri clariana. Arribem al pàrquing de l'estació amb molta neu, deu ni do com ha nevat. El dia pinta malament. Sortim del pàrquing inferior amb esquís als peus, remuntem les pistes i ens dirigim al coll de la marrana. Neva, fa molt vent i la visibilitat és del nas fins a les ulleres. Arribem fins sota el coll. 
