Escrit per Jordi Juvanteny
Barre des Écrins (4101 metros)
Ascensió a la Barre des Écrins de 4.102 metres, punt culminant del Parc National des Écrins, situat al departament francès dels Hautes Alpes.
Refuge Cézanne - 1.875 metres
Refuge du Glacier Blanc - 2.550 metres - 2h 30
Refuge des Écrins - 3.175 metres - 4h
Segon dia:
Refuge des Écrins - 3.175 metres
Col Lory - 3.974 metres - 4h
Pic Lory - 4.088 metres - 5h
Barre des Écrins - 4.102 metres - 6h
Pic Lory - 4.088 metres - 7h
Col Lory - 3.974 metres - 8h
Refuge des Écrins - 3.175 metres - 11h
Tercer dia:
Refuge des Écrins - 3.175 metres
Refuge du Glacier Blanc - 2.550 metres - 1h 30’
Refuge Cézanne - 1.875 metres - 2h 45’
Desnivell: 2.450 metres
Distància: 22 km
Seguint la carretera entre Gap i Briançon s’arriba a la població de l’Argentière-la-Bessée. Aquí hem de trencar a l’esquerra i dirigir-nos cap a Vallouise. Estem enfilant la vall que ens durà fins al peu del Glacier Blanc. Em de seguir la carretera fins que s’acabi. L'últim poble al que arribem és Ailefroide. Un cop passat el poble arribem al pàrquing del Refugi Cézanne.
Arribats a aquest punt ja podem observar la llengua del Glacier Blanc, al igual que els del Pirineu en clar retrocés. Per la vall de l’esquerra baixa el Glacier Noir, doncs es veu que a principis del segle XIX, el Glacier Noir i el Glacier Blanc s’unien en un de sol al punt al qual ens trobem, al pàrquing del refugi Cézanne.
L'endemà el matí recollim els estris del vivac i ens preparem per pujar cap al Refuge des Écrins. Tenim al davant una jornada d’uns 1.400 metres de desnivell per arribar al refugi. Al Pirineu això seria una jornada normal i corrent de cim d’un tres mil. El camí comença planejant entre el arbres i just creuat un pont comença a enfilar-se en forma de zigues-zagues guanyant alçada molt ràpidament. Aquesta primera part de la ruta entre els refugis Cézanne i el del Glacier Blanc és molt concorreguda. Ens trobem dins d’un parc nacional i multitud de gent fa el trekking fins al primer refugi per veure l’inmens plateau del glacier blanc. El camí està molt ben cuidat, és ample i còmode.
Just abans d’arribar al refuge du Glacier Blanc trobem l’antic Refugi, una mica apartat del nou ja que abans la glacera deuria passar per on hi ha el nou. Una multitud de persones ens espera al refugi. Les vistes són brutals. Al sud tenim el Mont Pelvoux de 3.946 metres amb un serac penjant enorme, i a l’est el Glacier Blanc.
A partir del refugi del Glacier Blanc la cosa canvia, un rètol ens anuncia que el camí passa a ser d’alta muntanya. Normalment els turistes ja no continuen. Amb una forta pujada on es guanyen 300 metres de desnivell arribem al peu del glacial. Encara no veiem la Barra, em de començar a fer ell llarg flanqueig per la dreta del glacial.
En aquest punt tens dues opcions, una passar per sobre la glacera o bé per un camí que va uns metres mes amunt fora del gel, recomanem la primera opció. Nosaltres vam pujar per fora i és etern. Un continu pujar i baixar que desgasta moltíssim. A mesura que anem fent la corba de la gelera ens apareix a la nostra esquerra primer el Dôme de Neige i finalment la Barre des Écrins. Impressionant. Un cop arribats al peu del refugi ens espera una desagradable sorpresa, una pujada d’uns 150 metres de desnivell fins al refugi per una pendent descomposta al inici i molt dreta. Ens acaba d’exprimir fins al final. Un cop al refugi, preparem les coses per l’endemà, i intentem descansar una mica. Sopem a les 18:30 i anem a dormir.
La jornada comença a les 3:30 del matí quan el guarda del refugi et desperta per anar a esmorzar, l'ambient a dins del refugi és impressionant. Tothom es prepara per sortir, el soroll del material d'escalada contagia, i els guies busquen les seves cordades. Nosaltres pujarem sense guia.
Un cop esmorzats ens carreguem les motxilles, i baixem els 150 metres de desnivell fins el glacial. Un cop allà ens encordem i ens calcem els grampons. La marxa pel glacial és un pla lleugerament ascendent sense més complicacions que seguir una traça, que per la duresa del glaç és poc marcada. Arribem a peu de la paret, bon lloc per fer un glop d'aigua. A partir d'aquí comença un ascens d'uns 900 metres de desnivell per una traça ben marcada en zig-zag, esquivant les esquerdes. No presenta una pendent excessiva, per la qual cosa amb un ritme lent i constant se'ns farà relativament curt arribar fins el coll Lory. Però per arribar-hi ens faltarà una petita ascensió en glaç, cop de piolet i grampó i superarem d'una revolada la rimaia i els últims 10 metres de desnivell fins el coll. En aquest punt hi ha una reunió muntada amb un parell de cargols de gel que ens anirà de conya per baixar fins a sota la rimaia amb un ràpel que estalvia la desgrimpada per glaç amb grampons i piolet.
Un cop al coll es pot anar al Dome de Neige, que amb uns 10 minuts s'assoleix sense gaires complicacions. Només tenir en compte que el llom nevat de la Dome, és a més un llom a vegades molt glaçat.
A partir d'aquí per anar a la Barra des Écrins seguim la cresta que s'inicia amb un seguro a la paret on penja un cordino blau. Flanquejar uns 10 metres entre glaç i roca, fins a sortir altre cop a la cara nord, on iniciem un llarg flanqueig entre roques i neu fins a assolir un coll visible. En aquest punt és recomanable treure grampons, ja que la neu ja escasseja i els passos s'agilitzen més sense ells. Progressem en ensamble, cordada de 4. Molt recomanable progressar en cordada de 2 per reduir el temps. Assegurem amb bagues i cordinos. De fissurers no en posarem cap, doncs en aquesta cresta predominen els blocs de pedra punxeguts i compactes, a mode de mini gendarmes per col.locar bagues.
En aquest punt ja veiem perfectament la creu, doncs ja ens marca el camí a seguir. Progressem sempre per la cresta, per afilada que sigui i per aèria que sembli. És millor doncs perquè així no trobem neu, i la roca és més compacte. Metres més avall les roques poden ser més descompostes, i moltes rodolarien avall. Abans d'arribar al cim passem pel Pic Lory, un 4.000 secundari.
Arribem al cim, dues fotos de rigor i girem cua, doncs hem anat força lents i el dia ens pot caure al damunt. Progressar en ensamble quatre i col.locant seguros es una feina metòdica i monòtona, que se'ns allarga enormement!!!
En arribar al coll ens estalviem el flanqueig delicat i muntem un ràpel d'uns 40 metres des d'una reunió existent, 2 claus i un cinta plana vermella semblen més que suficients. Mala sort, tirem les cordes i van a parar dins la rimaia, es veu que a més de repelar haurem de pendolejar per sortir de dins. Sense més contratemps arribem altre cop a la glacera. Ens calcem grampons i mirem el temps: boira.
Baixem pel glacial una mica tard. La neu està massa transformada, i els ponts de neu que travessaven les esquerdes s'han estovat massa. En traiem una lliçó, més tard de les dues de la tarda millor no trepitjar glacials. Fem broma però, que de tan tard que és, la neu ja torna a reglaçar....
Un cop al peu del glacial, caminem de pla baixada, satisfets, mirant el refugi. Un cop al peu del refugi encara ens faltarà remuntar els 150 metres, endrecem grampons i corda. Jornada completa als Alps, ens girem, mirem la Barra des Écrins, i ja hi ha qui comença a buscar una traça de baixada amb esquís per una possible hivernal....diuen que es baixa..
Molt amablement els guardes del refugi ens serveixen el sopar tot i ser fora d'hores. Un cop havent sopat anem a dormir per descansar, l'endemà ens queda encara la baixada de 1.400 metres fins al refugi Cézanne, enmig d'una munió impressionant de turistes.
Francesc, Edu, Arnau, Jordi i Samuel
