De les moltes coses que estan al tinter, una era pedalar pel costat del canal du Midi. Feia temps que esperava l'oportunitat i aquest pont de l'1 de maig, veient que esquiar poc esquiaré, més enllà del Puigmal, agafem els trastos i la furgo i divendres marxem cap a Carcassone, que no queda pas molt lluny de casa (dues hores i mitja). Dinem i amb la panxa plena, com els senyors, ens posem a pedalar des de Carcassone direcció Beziérs. Són uns 95 km, però veig complicat poder-lo fer sencer amb les nenes. La idea és fer 25+40+25 km (divendres, dissabte doble jornada i diumenge). Però també ho veig complicat perquè a mi em tocarà fer el doble cada dia.
De moment comencem a pedalar divendres tarda i amb bona temperatura i sense sol, anem pedalant direcció est. Parem en alguna enclusa, a veure com pugen i baixen les embarcacions. El camí és planer, bo i sense arrels, malgrat que havia llegit que n'hi havien, deu ser altres trams. Pedalem a ritme tranquil, uns 8-10 km/hora de promig, així que triguem 3 hores a finalitzar l'etapa al lloc que m'he mirat, una enclusa amb bon accés amb cotxe. Perquè ara toca l'etapa versió solitària, que es pedalar en direcció contrària per anar a buscar la furgo. Com que és planer i poso ganes i em surt un promig de 25 km/h, tot i que arribo bastant cansat a l'inici. Recullo trasto i passo a recollir les 3 nenes i anem a dormir a Puegeric, a costat del riu, en un aparcament dins el poble molt tranquil.
L'endemà fem un nou tram de 25-26 km. Avui però fem diferent la logística. Descarreguem bicis a l'inici del tram i la Gemma i les nenes es posen a pedalar suau (així no s'han d'esperar), mentre jo vaig fins a Parazan, on deixarem la furgo i dinarem. Allà, descarrego la meva bici i faig el tram de pujada, esperant retrobar-nos. Abans però hem carregat de croissants de xocolat al poble, així tindrem un bon esmorzar a mig matí.
Surto a bon ritme, no com ahir a 25 km/h però si a 23-24 km/h de promig. Al cap de 40 minuts i uns 18 km ja ens creuem i jo aprofito per anar fins a l'inici i així poder fer l'etapa sencera. El que no contava és que encara em faltaven 8 km per l'inici, que seràn 8 més i un pico per tornar-nos a trobar. Al final en són 10+8+18, és a dir 36 km...jo que no sóc gaire d'anar amb bici se'm ha fet una mica llarg i arribo amb una gana només comparable a la que té en Goku quan perd l'energia i necessita menjar per recuperar-se. Un cop omplert el dipòsit, seguim pedalant fins l'hora de dinar, a Parzan, on arribem poc abans de les dues.
Dinem i mentre recullo la furgo van al poble a comprar gelats. Se'm fa una mica gros ara la tarda, que ha sortit el sol, tornar a pedalar 50 km (25 les nenes), així que no costa gaire canviar de plans. Marxem a una piscina coberta amb tobogan interior, on aprofitem per recuperar forces i fer una bona dutxada. Per dormir aprofitem el mateix aparcament de Parazan, on si tot va bé diumenge començarem la tercera etapa.
La nit ha estat plujosa i s'acosten preciptacions. A Catalunya ja fa hores que plou. Rumio i decidim que avui no pedalem. Probablement plourà abans de dues hores i si no ens agafa la mullena a tots 3 segur que m'agafarà a mi de tornada. La Nora té colònies dimarts i millor que una calipàndria no li impedeixi anar-hi, així que marxem amb furgo directe cap a Beziers, perquè si que em feia gràcia veure l'entrada del canal a la ciutat, amb les famoses 9 encluses seguides que salven 33 metres de desnivell.
Observem com remunten 3 barques aquest tram (dues famílies ruses i una d'anglesos) i just quan arriben dalt els núvols obren l'aixeta i donem per acabada aquesta escapada amb rodes! Tornarem per acabar els diferents trams que ens falten. De Toulouse a Beziers són uns 240 km, només n'hem fet 50...en tenim per donar i per vendre!
Sira, Nora, Gemma i Samuel
