Aquest any sembla que m'hagi abonat al Balandrau, avui ha estat el tercer cop que el pujo aquesta temporada. Primer per l'oest, després per l'est i ara pel sud. Avui ha estat especial, perquè hi hem pogut anar la Gemma i jo, que és difícil. De fet portem 4 anys que intentem fer un dia d'esquí de muntanya junts, aprofitant alguan avinentesa, o que s'alinein els astres, etc... Aquest matí tot ha quadrat, i pugem cap a Ribes per agafar la pista de Tregurà. Tenia por de si la neu ens barraria el pas molt avall, el que no hi comptava és que fossin els arbres caiguts durant les ventades de fa gairebé un mes els que ens ho posarien difícil. Ja n'han tallat molts, però en molts punts es passa just d'amplada i en alguns directament just d'altura, especialment si vas amb furgoneta. Nosaltres avui anàvem baixos i no hem tingut problema, però ens ha anat just. De fet trobem una furgoneta que ha dormit per allà aparcada força avall. Més amunt veiem un noi que va amb bici, que segurament és el de la furgo. Avui ens anirem trobant vàries vegades!
Aconseguim pujar fins gairebé +1800, on ara sí la neu barra el pas. Poc més amunt, 100 metres, trobem la pickup d'en Pep, que ja va amb sessió matinera, doncs poc més amunt ja ens els trobem de baixada amb els esquís quan tot just ens hi hem posat, i mira que són les 8 del matí.
Enfilem per la pista nevada fins que just abans de travessar un torrent veiem el bosc esclarissat i ja anem directes al Puig Cerverís sense arribar al coll per la pista, que fas molta volta. Fa bon dia, gens de fred, sol i cel blau. Anem pujant xino-xano amb la panxa buida fins que arribem al Puig Cerverís, on parem a posar gasolina. Aquest cim ja el vaig fer amb esquís amb l'Edu fa més de 20 anys, un dia rúfol, ben diferent del d'avui. Aquell dia vam aconseguir pujar amb l'Ibiza fins al coll, sembla mentida. Mengem cara est, mentre veiem a baix la pista un noi que camina solitari. Sembla impossible que pugui ser el de la bicicleta, però ho serà. Segurament sap fer el canvi de lloc instantani, perquè ens dona un parell de sorpreses. Evidentment està molt fort.
Ell remunta fins la carena i fem un tram junts i tot parlant arribem al Balandrau, bones vistes, foto i altre cop omplim la panxa. D'entrada volíem fer la baixada pel mateix camí, però estarà millor la coma de Granollers, malgrat ens deixi a la pista i a pendre pel cu... Traiem pells i avall falta gent. Molt bona baixada, diria gairebé apoteòsica amb neu crema al punt, fins per sota la cota 2000. La Gemma s'ho ha passat pipa, almenys que un cop l'any sigui dels que fan afició. Aquí posem pells per no fer tota la pista i remuntem per segon cop el Puig Cerverís, on ens espera una segona baixada de -500. A la carena tornem a coincidir amb el noi solitari, amb qui xerrem una estona més, quin paio tant ben parit! Nosaltres traiem pells i baixem per bona neu fins al nivell del bosc. El creuem i un cop a la pista, per neu ja més tova arribem al cotxe, després de poc més de 5 h i mitja, gairebé 17 km i +1100 positius. Bona matinal! Ara toca tornar a dinar a casa. Pensem amb el noi, que té la bici amagada aprop d'on hem aparcat el cotxe...Seguim baixant i per art de màgia ens el trobem fent-se el dinar ja dins la seva furgo...com ha baixat? Caminant a tumba abierta i després amb la bici ens diu que "s'ha deixat caure", perquè nosaltres amb el cotxe hem baixat ràpid però ell ho ha petat! Ha d'estar molt fort! Molts records i una abraçada de la parelleta, segur que tornem a coincidir algun dia!
Gemma i Samuel
