Mira que tenim aprop el Berguedà i en canvi costa anar-hi. La vall del Ter i la del Llobregat, a petita escala, paral.leles com les d'Aragó, dificulten la mobilitat transversal. Han millorat les carreteres però els hàbits costen de canviar. Aquest cap de setmana però canviem d'opinió, ja que en principi volia anar cap a la zona del Canigó, però és lluny i tampoc podem marxar gaire d'hora, així que tirem de proximitat. En ve dinat, amb la panxa plena, marxem amb la furgo amb la intenció de caminar el dissabte a la tarda i una mica diumenge matí, dinant altre cop a casa.
Deixem el cotxe al coll de la pista a Gisclareny i pugem per bon camí fins al cim de Serra Pedregosa, una carena que amaga la coma dels Cortils, plena d'isards. La idea era arribar a l'Aguiló, però la Sira està encara encostipada, així que fins aquí és suficient. Berenem una mica mentre veiem els núvols, la boira i el sol de tarda. Les caminades a la tarda també m'agraden, com diuen els bons fotògrafs, l'"hora dorada". Les llums són tangents i deixen grocs intensos, especialment ara que comença la tardor. Baixem xino xano i ens mirem la vall amagada on pasturen els cavalls, algun dia també hi anirem a treure el nas, es veu tranquil.la. Tornem a la furgo i ens quedem a sopar i dormir. Com altres vegades, sis o set crèpes, de xocolata, de pernil salat amb formatge fos, de sucre i canyella, de sucre i suc de taronja, de pernil dolç i formatge i per rematar un altre de xocolata...la boca encara se'm fa aigua només de pensar-hi. Com que demà no tenim pensat fer la gran caminada, aprofitem també per mirar una peli amb el projector dins la furgo i aquest cop provem l'invent de reclinar la banqueta de tres, perquè quedem enfocats cap amunt. Gran encert! Gairebé sembla l'Imax! Només faltaria que es pogués connectar l'audio del projector amb els altaveus de la furgo (que es deu poder fer) i ja seria la bomba!
L'endemà al matí ens llevem i anem fins al coll de la Balma. Podríem baixar amb cotxe fins al refugi de Gressolet, però això ja ho farem després. Tenim ganes d'estirar les cames per la pista, tot collint un rovelló i tornar pel camí del torrent, una volteta maca i tranquil.la, lluny de les massificacions del Pedraforca. De fet ahir la tarda quan vam passar, encara quedaven potser més de 200 cotxes. No sóc pas partidari de posar tanques a la muntanya ni de regular l'accés...més assenyat seria que la gent guanyés esperit d'aventura i fugís per si sols de les masses. Llavors però hauria de fugir de les masses que fugen de les masses, massa complicat!
Sira, Nora, Gemma i Samuel
