PIC DE RIET

Al fons, muntanya de Tabe amb els pics de Saint Barthélemy i Soularac, a l'esquerra el Pic de Riet. Aquesta panoràmica és un petit somni plasmat, que es va anar gestant la setmana passada, des del Pic de Soularac. Aquell dia la imatge tot just es començava a dibuixar borrosa dins el meu cap. Feia falta anar-hi perquè és fés així de nítida, almenys, per un instant...aviat tornarà a ser-ho, de borrosa.

Després de la ruta de l'any passat pel Pic de la Sabine, m'havien quedat moltes ganes de tornar-hi però aquest cop per França. Després de mirar mapes i de fer-hi el xafarder la setmana passada, em decideixo. La cabana sembla petita, potser quatre és un bon número. En Xevi i en Jow no diuen pas que no. Un risc 4 d'allaus al meteofrance el divendres a la tarda no dóna gaires esperances. El terreny en principi és molt planer, però caldrà mirar-ho bé. Al cap i a la fi, si hi renunciem, sempre ens quedarà haver passat una bona tarda a la cabanya de Pradettes.

El dissabte comença amb quatre "esperançats" llepant quatre piruletes...gentilesa de la Gemma per celebrar la seva recuperació. Arribem al "barrage" de Riet, camí del de Laparan, no gaire lluny de Ax les thermes. Deixem el cotxe a 1090 metres, un pèl avall per portar els esquís dalt del cotxe. Dinem abans de sortir, millor portar el pes a la panxa que a l'esquena. Carreguem les motxilles i cap amunt. La Gemma i jo pugem amb bambes el primer tram. Es preveu una llarga caminada. El que no es preveu és que aquesta sigui amb un "xip-xap" d'aigua i fang. En Xevi i en Joel surten directament amb les botes d'esquí. Després d'una fageda i un collet molt bonics comença el calvari...fang, aigua, neu...les bambes ja no són bambes...Toca treballar l'equilibri entre les pedres i aquí la munyeca de la Gemma les passa magres. Arribem a 1500 on ja per fi podem calçar esquís. Sort, perquè 10 minuts més així i surto projectat cap dalt del Pic de Riet abans d'hora amb un "xut" de la Gemma, un control d'en Jow i un remat de cap d'en Xevi!!! 

Aquí, cal especificar, que jo, bastant menys exigent que Shackleton,  havia avisat del que aquest havia publicat al Times abans de marxar direcció al pol sud, dient: "Men wanted for hazardous journey. Low wages, bitter cold, long hours of complete darkness. Safe return doubtful. Honour and recognition in event of success".

Dues hores després de calçar esquís, quatre d'haver sortit del cotxe, arribem a la semi enterrada cabanya des Pradettes. El temps que fins ara ha estat gris, grisot, ens dóna 5 minuts de treva perquè traiem la neu de la porta abans no comenci a ploure. Tot i que som tres pales i una fotògrafa, no tenim prou temps, i encara que no ens mullem gaire, triguem més de 5 minuts. Dins ens trobem una comfortable i acollidora cabanya. Pastilleta per fer foc gentilesa del "tiet" i al cap de poc la "casa" calenta. Després d'això, fer foc, no tornarà a ser el mateix. Passem la resta de la tarda xerrant i escoltant com plovisqueja a fora, abans no ens preparem el sopar. I després, a dormir.

La nit ha estat freda, menys per en Xevi que portava un bona sac. La resta no és que haguem passat fred, però es nota que a fora ha glaçat. Sort, perquè la neu pasta-humida d'ahir ens hagués esgarrat aquest dia tant radiant!!! La idea és fer una mini-circular, pujant per l'est i baixant per l'oest. En Joel aprofita per afegir desnivell pujant un coll a l'esquerra del refugi i més tard un altre cim sense nom, més al sud del de Riet. Pugem xino xano i a la primer pala redreçada el recent estrenat professor d'allaus ens fa una classe pràctica. Ni propaga ni colapasa. Així doncs, amunt!!!

Després de passar per alguns llacs, arribem sota el coll on la pendent és més acusada. Tracem entre els rocs i ens plantem dalt de la carena amb esquís. Vistes fins al Pica d'estats, i el Verdaguer ben nevat!!! Carenejem cap al sud fins un cim sense nom i en Joel fins un altre que tampoc té nom. Després tirem tots per un flanqueig molt estètic fins al cim de Riet, on arribem amb esquís als peus no sense fer algun equilibri per pujar la cornisa. En Jow ja es marca el punt per on la vol saltar. Foto de cim, mengem una mica tirant a "micarella", pells fora i avall el fotògraf. Jo no m'atreveixo a fer una volada d'aquest estil i opto per un "mistu", mentre en Joel surt volant cap a la portada del pròxim número d'Acter. A partir d'aquí una primera pala amb neu més pesada, que un cop al llac millora i aprofitant les orientacions oest i nord, podem fer unes bones "esses" amb neu cremeta. Quatre pales i un parell de tubos i ja som al fons de la vall. Passem a recollir trastos al refu i seguim baixant amb esquís fins a cota 1500, on arribem millor del que ens pensàvem. Recollim les bambes que vam amagar darrera un arbre, però avui seguim baixant amb botes d'esquí, ja hem après la lliço, i arribem a les tres de la tarda al cotxe.

Finalment el diumenge acaba pràticament tal i com va començar el dissabte, quatre "satisfets" llepant quatre piruletes.

Xevi, Joel, Gemma i Samuel