Sembla que el temps no passi, però sí, va passant. La Sira i la Nora ja tenen 9 i 10 anys i sovint ens passa que repetim excursions que havíem fet la Gemma i jo fa anys o amb els amics. Tot però, de cop i volta fa 15 i 20 anys. Coma de vaca no és una excepció. Sí que hi he tornat amb esquís, o corrent pel Balandrau, però el que és pujar des de la central de Daió no hi havia torant des que hi vam pujar amb els pares fa 13 anys, un onze de setembre i en fa 23 que hi vaig pujar per primera vegada. Encara que els ulls s'entesten a mirar el teu entorn, les muntanyes i fins i tot a tu mateix com si tinguessis 16 anys, resulta que no, que en tens 16 gairebé 3 cops. De fet no hi ha manera més pragmàtica de tornar a la realitat que aixecar-se després de fotre't una una tomanya esquiant, caminat o amb bicicleta. Ja no és el mateix, ni ets de goma, ni t'aixeques tant ràpid ni l'oblides l'endemà.
I tot i això no ens podem pas queixar, de fet ben content que la il.lusió de trescar per les muntanyes estigui tant intacte com les forces per fer-ho. Avui no ens hem llevat gaire d'hora i de fet no en donàvem ni un duro, doncs pensàvem que a les 10 l'aparcament de Daió ja estaria ple. Però es veu que quedava un lloc, 5 euros pim-pam i comencem a caminar sabent que dinarem tard si és que dinem. Pugem a bon ritme, de fet ara també les nenes ens recorden que no tenim 16 anys. Quan apreten, ja costa seguir-les. Sort que la Nora es posa a explicar un llibre dels cinc i es passa tota la pujada xerrant (jo que atrapo oxigen com una aspiradora i ella xerrant). La Sira també està en forma i sinó les frenem ens quedem enrera. No recordava quan tros hi havia, però al final hem pujat prou ràpid, 2 hores i 20 minuts, sort perquè havia vist un rètol quan feia una estona que caminava que posava 2 h 50 minuts i ja m'havia espantat. Aquest any baixa molta aigua i està tot molt bonic. Anem al refugi a buscar una fanta i una coca-cola i el guarda dona quatre llaminadures a les nenes. Dinem fora i ja sense massa por de pluja anem baixant xino xano, amb parada per bany inclosa.
Al final han sortit gairebé 16 km i poc més de +1000, és prou llargot pujar per aquí. A veure si el pròxim cop podem fer-hi alguna travessa.
Sira, Nora, Gemma i Samuel
