Algú diria que la temporada arriba a la seva fi...jo tot i pensar-ho em resisteixo a dir-ho. Neu encara n'hi ha, especialment com més a l'oest del Pirineu vagis, però l'hivern no s'allargarà per més espelmes que posi a cremar... Així doncs la única solució que em queda és perseguir la neu muntanya amunt, a mesura que es va fonent, i algú pot penar que ho faig gairebé com el "golum" del senyor dels anells persegueix el "mi tesoro"!!!
Però i qui no persegueix el "mi tesoro"?
Almenys el meu és efímer!!!
Quedem amb la Fina amb qui mai he fet esquí de muntanya i mira que n'havíem parlat vegades!!! De totes maneres, per més "hiperconnectada" que tinguem la societat, res millor que topar-se cara cara entre setmana per deixar una sortida encaminada. No queda clar quina ruta fer. Com menys "embolicada" sigui, millor li anirà a la Gemma, que encara està recuperant el canell. Però per més que hi doni voltes no m'acaba d'aparèixer la ruta dibuixada. Marxem diumenge al matí sense destí clar, amb noms que van sonant... Puigmal de Lló, Puipedrós de Llanós...fins i tot Dent d'Orlú!!!
Gairebé decidits cap al Puigmal de Lló, a l'últim moment cop de volant i cap a Puymorens falta gent!!! Hem superat el primer "match point". Parem al coll i ara toca altra cop decidir, cap a l'est, és a dir Vall d'en Garcia o d'Engracies segons mapa o cap a l'oest i zona de la Mina...A l'últim moment, cop de cadera i esquís direcció a l'oest!!! Pugem xerrant xino xano, travessem la zona de pistes i ens dirigim cap al fons de la vall per la cara obaga, mentre anem remuntant metres. Arribem al fons i superem el tram més dret fins el coll, per una neu que ja comença a transformar, però que tampoc ens hagués fet res trobar una mica més transformada!!! Un cop al coll ens dirigim cap als Pics de Font Negre. Fem un primer cim, però segons el mapa no és pas el més alt ni de bon tros. N'hi ha tres o quatre i el principal és al fons, més a l'oest, presidint una magnifica pala est que baixa fins a la vall de Campcardós. La Gemma aguanta bé la sortida, tot i que el canell ja comença a grinyolar. La Fina té ganes d'arribar a l'últim cim i al final amb esquís als peus remuntem l'últim tram de pala. Foto de cim, bones vistes i pells fora. Són les dues del migdia i toca tornar! Comencem la baixada cap al coll i d'allà neix una magnifica pala que no para de cridar-me..."mi tesoro". Malgrat la Fina intenta persuadir-me que perdre massa cota passarà també factura al canell de la Gemma de pujada...l'atracció és masa forta. No sé si "Sauron des de Mórdor" em crida, però el cas és que en "Frodo" no pot controlar l'impuls, clava pal i avall!!! (especificar abans que s'ha valorat que el desnivell a recuperar a posteriori no és pas exagerat i que la Gemma també hi ha donat el vist-i-plau).
Bona baixada, restarà pendent un dia completar-ho fent circular a Campcardós. La resta de la baixada fins sota el Pic de la Mina, amb bona neu, després un llarg flanqueig i una última baixada llarga i amb poca pendent, però que ens deixa arribar amb esquís als peus fins al cotxe!
La pròxima a la Dent d'Orlú? o a la Muntanya de Tabe pels Monts d'Olmes?
Fina, Gemma i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada