dissabte, 29 de març de 2014

PIC DE SOULARAC



La muntanya de Talc, més ben dit la Muntanya de Tabe, al nord d'Ax les thermes és un lloc ideal per l'esquí de muntanya. Amb bones condicions, pràcticament es pot pujar per tot arreu i també baixar-hi. Amb una meterologia "lletja" pel cap de setmana amb front que s'acosta pel sud, sud-est, res millor que anar al nord, com més millor. Passem pel Port de Puymorens amb una ventada monumental, però un cop arribem a Luzenac, gairebé ni brisa. El Pic de Soularac és el més alt del massís, tot i que no pas el de més renom, ja que al costat té el Pic de St Barthélemy, més esquiable i amb millors vistes per trobar-se més al centre de la llarga carena. Deixem al cotxe aprop de les mines i comencem a pujar per les carenes, fins arribar a un punt que s'estreny. Traiem esquís i superem sense problemes un tram més encrestat, per tornar a calçar-los una mica més endavant. El dia tot i que gris sembla que es vulgui arreglar i després d'alguns dubtes, tirem amunt. Quan arribem al que pensàvem que era el cim, ens n'adonem que no, que com sempre és el següent. Baixem amb les pells, flanquejem i remuntem ara sí fins el vertader cim, amb esquís fins dalt, on ens arrecerem darrera una gran roca!



Bones vistes tot i el dia que fa. M'entretenc buscant, però no aconsegueixo veure el Pic de la Sabine...sort que més tard l'acabaré localitzant. També veig noves zones on anar, més a l'est...al nord de Vicdesos...des d'aquí dalt també veiem el castell de Montsegur. Mengem una mica i traiem pells. Hem mirat al mapa per on era millor tornar. Està clar que la carena-cresta no la tornarem pas a fer, doncs no és esquiable. Ens mirem l'estany Tort que tenim al nord, i sense baixar-hi tracem una diagonal, per després enganxar una bona pala amb neu primavera. D'aquí ens anem decantant al sud, fins a tornar a l'est i baixar fins la mina de Talc. Potser hem baixat massa, però valia la pena. Posem pells altra cop i ens enfilem per sobre l'estany Béseil, per tornar a la carena, on tanquem aquesta petita circular. Pells fora altre cop i avall cap al cotxe. El dia s'ha anat arreglant i ara el sol ja ens escalfa de valent. Tot i que una mica tard, a dinar al cotxe!

Que bonic i poc esquiat que és aquest massís, almenys pels "sapiens" del sud!!!

Completem el dia amb un "xup-xup" a Ax les thermes, no sense abans haver fet una mica d'investigació. Pugem fins el "barrage" de Riet, que porta a Laparan...bona carretera, asfaltada i oberta pel primer tram...mmm...ja la tinc!!! Ara només esperar que faci bo!
Per buscar lloc per dormir, acabem d'investigar una altra vall...
L'endemà es lleva plujós i lleig. Turisme falta gent. Visita a les IMPRESIONANTS grutes de Niaux...va parets quins artistes que estaven fents aquests "sapiens" del nord. Mai havia vist pintures del Paleolític en directe...14.000 anys diuen que tenen, jo que em pensava que eren petites si són uns murals gegants com el guernika!!! Bé, potser m'he passat, però els bisons són grossos com porcs senglars!!! Facinant... Encara que dec dir "tonteries" aquesta gent devia dibuixar aprofitant l'ombra que projectaven petites figures de fang o de fusta a la paret, per fer d'un sol traç i amb bones proporcions aquests dibuixos, a més de 500 metres de l'entrada de la cova... Sovint dibuixaven només parts dels animals, però les proporcions són iguals de bones, ja sigui caps, només cames, fins i tot cames al revés...Això últim només ho pots fer amb solvència si tens una petita figura que pots anar girant, resseguint l'ombra a la llum d'una antorxa... Es podria comprovar fàciment superposant tots els bisons dibuixats, escalant-los amb qualsevol programa informàtic i comprovant si les proporcions són les mateixes i per tant provenen segurament d'un mateix patró físic...

...superposició de tres bisons diferents de Niaux amb la mateixa proporció longitud-altura, posició de potes, cap, gepa, cua...
 ...digueu-me incrèdul...però per dibuixar tres bisons ara fa 14.000 anys, amb un "pinzell" de l'època, amb un pot de pintura de l'època, sense goma d'esborrar ni "típex" de més d'un metre d'ample en tres parets diferents i que les proporcions siguin les mateixes...o bé utilitzes un model petit de fang ó fusta i l'ombra d'una antorxa per fer el dibuix d'un sol traç o ets Leonardo de Vinci...així doncs m'imagino un sapiens d'aquella època del Magdaleniense aguantant una figura de fang i una antorxa encessa, mentre l'"artista" anava resseguint el contorn a la paret...


Per acabar la jornada, castell de Miglos i visita "tafanera" a l'estació d'esquí de Goulier...més possibilitats!!!

Gemma i Samuel

2 comentaris:

Joel Denamur ha dit...

Oh que bona malxinat!! El Soularac també el tinc pendent. Ja m'explicaràs bé l'accés!

Samuel ha dit...

Doncs tenia una mica la ruta al cap, però l'accés em feia dubtar...també es pot fer pel nord, més llarg, però aprofitant la neu de les cares sud era més directe per les mines!!!