Primer entrenament per parelles de la temporada. De moment tot i la inactivitat per culpa dels confinaments municipals, hem pogut fer una bona volta d'uns quants km i poc més de +1700 positius, en 5 horetes. Teniem algunes idees al cap, algunes fa anys que les teniem al cap, però la cota de neu al final ha estat força alta i la nuvolada va espetegar sobre Vallter, deixant molta neu (i aigua) i en canvi al voltant res d'extraordinari. Així que veient el Bastiments tant bé i que fa tants anys que no pugem, planegem una ruta per donar una mica la volta a tot el pati.
Com sempre sortim amb les expectatives altes, doncs es veu molta neu. La idea és pujar per la font de la perdiu, cap al Puig d'Ombriaga i d'allà anar saltant. El primer bon dia ja el tenim a mitja pala. Neu dura, granulada, avui l'he batejada com a "pixelada". Va caure un bon granissat a Vallter, que després la pluja i la neu o tot barrejat ho van deixar "pixelat". Mirant la neu veiem perfectament una estructura de "pixels" de mig centímetre com a mínim (deu ser tipus calamarsa) tot premsat i granisat. Fenòmen molt interessant, no tant per pujar, que toca posar ganivetes. En Jow se les ha deixat al cotxe, ja que ha vist que últimament surto en bici i ha reduït pes, cosa que l'obliga a pujar fins al primer replà amb grampons. Mentre jo pujo amb ganivetes tot vigilant i fent la "ballarina", no tinc ganes de fer un "strike hole in one" dins el llac. Un cop a dalt torna a calçar esquís però la cosa no és que milllori gaire. La meva ganiveta que és de 80 mm no entra al seu pati que és de 82 mm.
Vaia "equipo" de carreras que estem fets...però com sempre a "grandes males grandes remedios". Sinó entra la meva ganiveta al seu esquí, res millor que fer un canvi d'esquí. Així que en Jow em passa un esquí sense ganiveta i jo n'hi passo un amb ganiveta. Ara anem com un "equipo" de veritat, de conjunt, amb els esquís "pareaos". A partir d'aquí tot és glòria. Enfilem la pala fins dalt del Puig d'Ombriaga a bon ritme (que coi que estem entrenant). Un cop dalt ens mirem com baixar a la vall. Temptats de fer-ho per la primera pala-tub, però sort que no ho hem fet, podria haver estat la segona possibilitat d'"strike". Seguim carena i agafem el torrent que baixa del pic de la Dona. El trobem amb neu llisa compactada però no vidre i es deixa baixar. Altres vegades amb neu pols remenada l'he baixat pitjor.
Un cop a baix segon bany de realitat. Aquí sí que està dura-vidre. Altre cop tècnica d'esquís canviats, una ganiveta si i una ganiveta no, i coixejant com el "tercio de Napoleón", a ritme completament compenetrats anem remuntant la vall fins arribar al sol, on la neu es comença a estovar. Ens mirem el Prat de Bacivers, següent objectiu. Té traça: bingo. A mesura però que ens hi acostem i veient la limitada marca que fan els meus esquís queda clar que abans nostre ha passat el "yeti" o que nosaltres ens hem aprimat molt durant el confinament. Ell/ella trencava la neu amb els esquís com un trencagels i nosaltres passem i deixem marques d'ocellet. Tot i això aquí la moral està alta i ens plantem amb força vent de cara dalt del Prat de Bacivers. Abans ens han atrapat dos altres corredors que entrenaven, res exagerat. Però és el que dic sempre, perquè hi hagi primers a les curses fem falta nosaltres, els que fem la "claca", que coi també paguem les inscripcions!!!
Mengem una mica i ens llencem per la pala sud-est amb neu bona, molt bona, la fem d'una tirada, igual que la corba que m'ha quedat a la boca, d'orella a orella tot seguit. Posem pells per tercer cop i remuntem cap el coll que separa el Bastiments i el Prat de Bacivers, altre cop per la traça del "yeti". Nosaltres no l'hem espatllat gents. Un cop a dalt, carena fins dalt el Bastiments, amb esquís els peus, aprofitant que ara en Jow em deixa les dues ganivetes, doncs ell té ganes de posar grampons.
Un cop a dalt, sempre amb bones vistes tot i la pols del "sahara" que ho deixa tot marró, bevem una mica i ens comencem a mirar la baixada cap a coma de vaca...si la neu es bona com sembla no la podem pas deixar de fer. Pells fora i avall, bona altra segona baixada del dia que allarguem fins el pluviòmetre de baix al torrent on aprofitem per agafar aigua.
A partir d'aquí ja s'intueix l'agonia. Segurament ja ens haurien desclassificat si fos cursa, tall de temps a la pujada...però xino xano ens plantem al coll de la Marrana. La idea era pujar també el Gra de Fajol. No anem malament ni de temps ni de forces (coi que estem entrenant), però la baixada nord i nord-oest es veu dura i malxinada. Ja n'hem fet una de durota i dues de "premium", no cal esguerrar el dia. Baixem pel coll de la Marrana i cap a pistes, per arribar abans de les dues al cotxe.
Avui es veia la llum al final del túnel...era blanca sobre un fons blau, hi havia silenci, s'enyorava, es trobava a faltar, la imatge s'havia fet borrosa, calia enfocar de nou. El record amb el pas del temps s'esbaeix fins que torna amb una fiblada i de cop tot es fa present. El soroll dels esquís lliscant pendent avall fan tornar els records. Un dia seràs record i no sé com podré recuperar-lo, ni qui o què desencadenarà la fiblada que me'l retornarà de nou als ulls. Que preciada és la neu!
Ha estat real o ha estat un somni? Sempre es bo recuperar sortides d'anys anteriors!
Joel i Samuel
