La temporada es va acabant, però cada dia quan torno de treballar cap a casa, veig tanta neu al Pirineu que penso que tenim corda per estona. Avui tinc a més l'alicient de provar unes ulleres AI que tiren fotos i graven, entre altres coses. Una versió Xina més barata que unes ulleres normals de sol i tinc els meus dubtes de com respondran. Li dic amb en Joan si vol pujar a Vallter a fer una matinal, ja que més d'un cop hem comentat de fer una esquiada junts però no hi havia hagut, així que no dubta i cap a Vallter falta gent!
Haig de reconèixer que cada dia em fa més mandra anar a Vallter i en general a molts altres llocs que han mort de regulacions. Tinc al.lergia a les regulacions, a les prohibicions, a l'acumulació de gent i unes quantes coses més...m'ho van trobar fent-me una prova al braç, van sortit totes les taques vermelles, la resta ja no les explico. Així que aquest hivern tot i les nevades no hi havia pujat cap dia. Ara amb l'estació tancada, per provar les ulleres, em ve de gust fer-hi una volta. Sortim poc després de les 8 del matí, amb una idea general però improvisant segons la neu. Pugem el coll de la marrana, neu compactada i dura al matí. D'aquí traiem pells i baixem cap Aigols Podrits, on els rètols que fan 2 metres d'alçada encara estan colgats de neu. En comptes d'anar pel coll de Tirapits, on la neu escasseja més, flanquejem cap a les Trumferes, que és més solitari i s'hi està molt bé. D'aquí remuntem la carena i em miro el Cim del Racó, que no l'he fet mai, potser li van posar aquest nom perquè tots el deixem en un Racó, sense anar-hi. Així que li dic amb en Joan d'anar-hi, tot i que fa mandra perquè després haurem de tornara remuntar per anar al cim de Tirapits, però no dubta i cap allà anem, arribant pràcticament dalt amb els esquís als peus. Cim ben bonic, bon mirador de la zona i solitari. Girem cua i anem pujant direcció al cim de Tirapits, que el passem flanquejant per l'est i d'aquí fins el Pic Inferior de la Vaca, que amb el seus 2824 metres ens regalarà una baixada de 700 metres fins a la vall del Freser, pel Torrent de la Coma de les Eugues, una petita vall secundària que vaig descobrir esquiant fa uns anys i que en guardo bon record.
Neu més bona a dalt, primavera, al mig més boturuda i avall tot i que més fina, ja més transformada que s'enganxa una mica, però en un plis plas, posa-li 10 minuts, 700 metres de baixada i ja omplim aigua al torrent del Freser, que aquest any semblen les grades de Soaso! Posem pells i ara toca feixuga i llarga remuntada, que sempre se'm fa llarga. Primer havíem dit d'anar al coll de Coma de l'Orri i baixar la sud, que té força neu, per després fer dit cap a Vallter, però entre que ja és més tard i la neu comença a estar pasta i que la baixada de coma de l'Orri li toca el sol tot el dia, canviem d'opinió i directes a la Marrana.
Última baixada amb bona neu per les pistes fins al cotxe, menys pasta del que hauria imaginat i així acabem una bona ruta de poc més de 18 km i +1400 m, en 6 hores rodones!
Joan i Samuel
