diumenge, 18 d’octubre de 2020

PIC DE TRES ESTELLES


Tenia en ment de feia anys pujar aquest cim. De fet l'any passat amb esquís era una idea baga i boja, perquè quan vam arribar a Mentet venint de Vallter venia més de gust una taronjada i una cervesa autòctona al bar que no pas seguir coll amunt. Sort a més que no ho vam fer, perquè des del coll encara queda un bon tros fins arribar al cim. Així que amb l'excusa d'aprofitar el bon temps sortim direcció la cerdanya francesa, tot parant a berenar a les bulloses, trepitjar una mica de neu i fer alguns "esbirros" de ninot de neu. Tant ens hi entretenim que quan miro el que ens queda fins al poble de Mentet se'm giren els ulls!!!

Curves, curves i carretera estreta, ja de nit, per uns móns de déu on Jesús hi va perdre l'espardenya i no va pas tornar a buscar-la. El temps en aquestes contrades passa més lentament i potser també passa amb més qualitat. Fins i tot pujant al coll veiem un conill i un parell de bambi's. Arribem al coll on per grata sorpresa nostra han arreglat l'aparcament, hi han marcat places i l'han anivellat força. Totes maneres abstenir-se autocaravanes, que tindrien problemes per fer els últims 20 km de carretera.

Ens pensàvem dormir sols i es veu que a la nit ha arribat una furgoneta "bessona" que no ha fet ni soroll. Nosaltres ens llevem d'hora, i tot i que fa fred no fa vent i un cop al sol s'està bé.

Sortim caminant per una feixa estreta i que no és tant penjada com sembla direcció al cim, que deu estar a poc menys de 4 km. Fer aquest flanqueig a l'hivern amb neu no deu ser pas tant agraït. Anem enfilant i avui la Nora està molt caminadora, vol anar sola i s'enfila per les pedres com un isard. Poc abans del cim però es queda força callada i diu que està cansada. Al cim mengem una mica i tirem fotos, però a la tornada la Nora no va fina. Em sembla que no s'acaba de trobar bé. Arribem però al cotxe tot parlant del que farem per dinar. El dia abans havia menjat bé, però hi havia puré de carbassa amb un toc de nata... ai ai ai... quan al cotxe amb el plat de macarrons davant diu que no té gana penso miau. En menja quatre però no té gana. Mira que han fet bon paper, gairebé 8 km i +350m de desnivell.

Desfem el camí en cotxe i aquest cop tornem per la Jonquera, que és més recte. Tot i això, quan som a l'eix transversal... mikopremio ...la Nora fa la vomitada del que no se l'hi havia posat bé. Un cop la panxa neta ja està eixerida, fi del problema i fins la pròxima.

Sira, Nora, Gemma i Samuel 

dilluns, 12 d’octubre de 2020

VIA VERDA HORTA DE SANT JOAN-XERTA

10-12 d'octubre de 2020

Aprofitem el pont del 11 d'octubre abans no ens tornin a confinar i quedem tots ben confitats, per fer la via verda d'Horta de Sant Joan fins a Xerta. Quan la Sira tenia pocs mesos vam anar als Ports i vam caminar una mica per Fontcalda, Santa Bàrbara i també vam anar a Arnes. Ens va quedar pendent la via verda, que la vam veure molt interessant. Ara amb les nenes una mica més grans (no gaire més, però si la Sira a punt de fer 5 anys i la Nora amb 3 anys i mig) ens atrevim a provar-ho. Hi ha un servei de bus  regional de Xerta fins a Horta de Sant Joan per poc més de 2 euros que ens facilitarà les coses.

Dissabte sortim amb la calma i parem a mig camí al memorial de la guerra civil de les Camposines. La nostra generació encara ha escoltat la guerra de viva veu dels que ho van viure, però les noves generacions ja ningú els hi haurà explicat de veu, tot serà pels llibres i els memorials. No és el mateix, però almenys s'intenta que les noves generacions no oblidin que és una guerra. Aprofitem per berenar i seguim cap a Horta de Sant Joan, on anem a dormir a l'àrea d'autocaravanes, on n'hi ha més de 30 i alguna furgoneta. Demà sortirem d'aquí. En vé sopat aprofito per fer un tomb solitari i nocturn pel poble, mentre les nenes ja es fiquen al llit. El casc antic, la plaça porticada i l'església mereixen una visita ja per si soles!


L'endemà al matí la idea era llevar-me d'hora i anar a deixar la furgoneta a Xerta, tornar amb el bus de les 9 i posar-nos a pedalar després, amb la seguretat i tranquil.litat de tenir la furgoneta i el dinar que ens esperin al final. Però tota la nit ha fet vent i fred. Quan ens llevem al matí no convida a deixar la família esmorzant a fora. Canvi de plans. Sortirem més tard i tots junts i ens emportarem el dinar. Ja aniré a buscar la furgoneta quan arribem a Xerta amb el bus del migdia.

Així que comencem a pedalar en baixada fins a l'estació de Horta de Sant Joan. De moment la Sira va lligada amb mí, doncs són més de 30 km i no crec que els faci o en tot cas se'ns hi faria de nit. Anem d'hora, encara no hi ha molta gent i comencem a pedalar i arribar als primers túnels. Alguns tenen llum, d'altres no. Quina sensació més extranya, tot i dur frontal, perquè quan anem per dins els túnels foscos ens ben maregem. També s'ha de dir que el nostre frontal fa poca llum i tinc una sensació semblant a quan esquio amb boira, que de tant en tant has de parar perquè no tens referències de velocitat ni posició. Tant podríes estar baixar a tota castanya i no donar-te'n compte com podries estar parat. A mesura que el dia va avançant comencem a troba gent i a passar ponts, engorjats i paisatges realment bonics. Alguns coneguts, com Prat de Compte o Fontcalda, d'altres no. Quan veiem que ja només falten uns 8 km, deslliguem la bici de la Sira i fa aquest últim tram pedalant ella sola, travessant túnels que el principi li fan una mica de por. No cal dir que la Nora també ha fet un bon tram enganxada darrera meu pedalant amb la barra. La ruta és digne de fer-la, oi tant!.
Un cop a Xerta allarguem la passejada amb la Nora lligada a mi amb la barra que li agrada molt fins a arribar al passeig entre el riu Ebre i el canal. Mentre faig temps per agafar el bus. Dubto fins i tot si vindrà, perquè quan passen 2 minuts de l'hora, essent diumenge, sóc l'únic que s'espera a la parada. Però al final de lluny el veig venir. Bé pràcticament buit. Tanta gent que fa la via verda i ningú utilitza el transport públic, que per poc més de 2 euros et fa 25 km per carretera i et porta a Horta. Agafalo furgo i torno cap a Xerta.

Tant pedalar i amb la panxa plena, les nenes acaben ko. Dormint aprofitem nosaltres per pujar amb la furgo fins dalt el cim del Mont Caro. Pujar-hi a peu amb el vent que fa avui no té interés. Les vistes a dalt, sobretot cap al delta són boniques realment. Ara sort que no hi ha ningú perquè de lloc per aparcar poc i la carretera estreta. A la tarda anem a aparcar la furgoneta a una de les zones de lleure dels Ports, a l'Àrea de la Vall, ja que demà que és dia de tornada volem fer dues petites caminades cap a la cova d'en Marc i el forat de la vella.

La nit ha estat altre cop ventosa. Al matí no convida ni a sortir del cau. Mira que vam aparcar sota una pineda ben maca, però algun cop que m'he despertat a la nit pensava que no baixi un pi i ens faci un entrepà amb hamburguesa amb el sostre de la furgo. Tot i això desfem part de la pista forestal fins davant de l'aparcament de la cova d'en Marc. M'avanço a veure que tal el dia. Fa sol i vent, però com que la Cova d'en Marc està ficada a un torrent lateral, allà no hi fa pràcticament vent. Així que animo a les nenes a sortir i fem aquesta petita caminada. De la Cova d'en Marc pugem fins el forat de la vella i d'allà en petita circular altre cop al cotxe. Bonics paratges oblidats. El massís dels Ports donarien per una vida a la seva falda, recorrent en silenci tot aquests paratges i redescobrint el que hi ha.

Sira, Nora, Gemma i Samuel 

diumenge, 13 de setembre de 2020

PIC DE BENTAIOLLE I PIC DE TARBESOU


Mai havia pujat al Tarbesou caminant, només amb esquís, però moltes vegades passant pel coll de Paliheres m'hi volia escapar, però el problema és que hi arribava de pas cap altres llocs. Aquest cop i veient que són desnivells que poden fer les nenes, m'ho vaig mirar per dormir al coll mateix i fer una mica d'excursions per aquesta zona. Primer em vaig emocionar amb una travessa de tres dies, però després vaig pensar que millor fer un dia, dormir a la furgo i després travessa de dos dies. Divendres tenim una bona tirada fins a Ax les Thermes, parem a comprar mapa que no en tenia i a jugar una mica als tobogans del parc. Total se'ns fa una mica tard i quan pugem al coll, en comptes de fer una gran caminada baixem cap a Mijanès per aparcar a mitja baixada i anar caminant fins el refugi, passant per tres estanys que a finals d'estiu estan força secs. Ens trobem un bon ramat de vaques, pel que es veu bastant territorials, així que hem de fer alguna giragonsa, cosa que ens ajuda a veure "bambis"!!!

El refugi es petit, però 6 ben apretats hi caben, no hi ha matalassos. Tornem caminant i anem a fer el sopar i a dormir, que demà toca caminar fort.


Dissabte matí fa un sol que esquerda el cap. A la nit ha fet fresca, així que no ens confiem i ens emportem paravent. Hi ha molta gent al coll, tothom va cap al Tarbesou. Nosaltres movem la furgo una mica més enllà i sortim caminant d'un camí de carro per anar a fer el Pic de Bentaiolle. El tinc mirat per l'hivern, per sortir de Campagna de Sault i fer-lo amb esquís, així que volia mirar si era bonica la zona. És una caminanda de 300 de desnivell i uns 5 km, factible per les nenes. Ens passem el camí parlant, així no es fa pesat. Dalt del cim bones vistes. Des d'aquí es veu molt lluny el coll de sota el Tarbesou que volem fer a la tarda...doncs volem domir als llacs.


Tornem caminant xino-xano i dinem al coll. Com que toca caminar més a la tarda, fem una migdiada fins a quarts de cinc. Jo de mentre faig les motxilles de tot els que ens emportarem. Els fa molta il.lusió dormir amb tenda, i a mi també que fa temps que no la faig servir. Sortim gairebé a les 5, seguint el GR direcció als llacs, que passa abans pel coll. La Sira troba un rovelló pel camí! Ben contenta ja el vol fer per sopar. Un cop al coll veiem els tres llacs. No sabem a quin dormir, però des d'aquí dalt al tercer llac si veu molta gent.

Baixem caminant i quan passem el primer llac uns francesos ens diuen que a l'últim hi ha "tot déu" i que al fons del primer llac hi ha un bon lloc pla. També trobem la gendarmerie que va dient a tothom que està prohibit fer foc. Acampar cap problema. Gairebé igual que a casa nostra, on els pesats de les administracions i agents rurals s'han passat l'estiu perseguint gent pel pirineu perquè no dormin amb tenda i ho facin pagant als refugis, campings...quin país voleu construir!

Muntar la tenda és molt divertit. Potser serà justa per quatre, però tocarà acostar-se més. Tenim "por" de fred, però quan veig el poc espai que hi ha penso que tindrem calor. Traiem el fogonet i fem el sopar i a les 9 ja som al llit! Les nenes entusiasmades, dormen com angelets tota la nit. Potser hi han ajudat els +600 i 8 km que han fet.

Diumenge ens llevem, desmuntem tenda i fem l'esmorzar. Toca tornar, no sense provar de passar pel Pic de Tarbesou! Són +400 des dels llacs, així que no hi veig problema, i xino xano anem guanyant cota. Avui hi ha molta gent pujant per tot arreu. Molts dels qui ens trobem, en veure les nenes tant petites les feliciten per ser tant caminadores, i elles ben contentes! Arribem al cim, quatre fotos, mengem i baixem per la carena cap al cotxe, on arribem a l'hora de dinar.

Gelat de tarda i cap a casa! La pròxima cap a Mentet!

 Nora, Sira, Gemma i Samuel