dissabte, 11 de gener de 2020

CIM DE L'ORTIGAR

Mentre esperem en Josep a l'aparcament en Joan em recorda perquè ens hem llevat avui, amb aquest poema d'en Maragall,

Torno de la dolçor de les muntanyes
i de veure el mar blau de dalt dels cims:
tot era ple de llum i alegria;
pels plans brillaven tremolant els rius.

Tot era prop i lluny, i tot tenia
com una resplendor d'eternitat;
aquell repòs que l'ànima somnia
per quan aquest camí s'haurà acabat.

Ahir vam anar a dormir amb ganes de muntanya, de pau i solitud, però no de grans reptes. El gran repte és sortir a cercar l'escència de l'home, l'incansable camí cap al no res. Però hi ha necessitat de transitar aquest camí. Així que, com que no som pas a la prehistòria, amb un matí segurament en tindrem prou d'aquesta recerca inútil. Però no prou per aplacar la força que ens hi atrau, caldran moltes més jornades i seguides per calmar aquest neguit.


Fa dies que no ha nevat i el que va fer ahir a casa en diem enfarinada, menys que la que feia al pessebre quan era petit, on marxava un quilo de farina si em deixaven. Però aprop de casa hi ha racons mangífics que guarden com en una nevera aquest regal efímer que tant ens fa disfrutar. Orientat a sud-est, aquest torrent sempre he pensat que hauria de ser el camí normal al Puigmal per Fontalba per varies raons, primer perquè efectivament passa pel costat de la font de l'albada, però segon perquè recórrer una vall solitària, a recer del vent, com normalment són els camins que pugen als cims. Rarament ho fem per les carenes, i menys quan aquestes són ventades com ho són els del Pirineu oriental. Però segurament la rapidesa i l'evidència del camí de la carena fan que la majoria el transitin perquè la nostra societat devora els tresors, però a vegades dubto que els assaboreixi.


Ens trobem el camí glaçat i de valent fins a l'entrada de la vall. El fem sense grampons i amb esquís a l'esquena vigilant i remuntant per sobre del camí buscant la minsa neu pols. Un cop al torrent ens podem calçar esquís allà mateix, passant per dins el torrent i sense ganivetes. Avui fa fred, encara que ens toca el sol i la orientació és òptima la neu no transformarà. Anem pujant xino xano entre ramats d'isards i quan tombem la vall la veiem ben carregada de neu. No ens en faltarà pas. No ens hi amoïnem, hi disfrutem. Arribem al cim de l'Ortigar, com molt bé diu en Joan, perquè son pastures de bestiar que hi fan créixer les ortigues. Bones vistes però fred que no ens deixen encantar. Traiem pells i fem una bona baixada per neu sense transformar, però no dura, amb clapes traïdores de neu pols, doncs no són el que semblen. 

Són perverses, perquè t'atreuen amb una atractiva maldat i quan ets dins esquies com pots. 

Millor fugir-ne i esquiar les neus velles i dures, car almenys són franques.


Quan tornem pel camí de Fontalba altre cop amb els esquís a l'esquena, tot i que la neu i el gel s'han estovat una mica, ens cal vigilar per no jugar a bitlles, malgrat que abunda el bestiar que no hem trobat durant la sortida fent tota mena d'animalades.

Josep, Joan i Samuel

divendres, 3 de gener de 2020

2019 - PARQUE VALLES OCCIDENTALES

Cap d'any 2019-2020
Del 28 de desembre al 3 de gener

Circular itinerant amb furgoneta, sortint de la zona de Jaca,  travessant a França i tornant pel coll de la Pierre Sant Martín altre cop a la zona de Jaca.


Sortim dissabte en ve dinat sense presses, pensant que dormirem pels voltants de Jaca. Si a la plana de Vic tenim boira, no en parlem de tota la vall de l'Ebre i la zona de Huesca, perquè em sembla que encara n'hi tenen més! Arribem al vespre amb Jaca ple de gent i acabem dormint aprop de les pistes de gel, on també abunden furgonetes i caravanes. L'endemà diumenge fem la visita a la Ciutadela, que ja hi havia estat de petit. Fa un bon dia assolellat però molt de fred i ens n'anem a dormir a Aisa després de fer una visita al poble i la vall que puja fins al punt de sortida de bones rutes com ara el Pic d'Aspe. Tot i les pluges de fa més de 15 dies encara queda força neu. Ens llevem dilluns i enfilem cap a Candanchú, on fem una petita esquiada a pistes amb les nenes, aprenent una mica les sensacions de lliscar a la neu. No agafem forfait doncs ni aquí ni a Astún ens convenç gaire l'oferta per nens, ja ho guardarem per comprar-lo a la Pierre Sant Martín que fa millor pinta.


A la tarda d'aquest dilluns travessem a França pel coll, anem a les Forges d'Abel i visitem la cascada que hi ha camí amunt. Tornem però cap a Canfranc on dormirem, travessant el túnel de Somport, més de 8 km de bona carretera. Es ben curiós, perquè al costat sud hi ha unes carreteres de cine, ja que gairebé et plantes a Jaca per autovia de dos carrils, un túnel com el de Somport fins a arribar a la frontera amb França i després et trobes amb una carretera estreta i uns engorjats que fan poc viable que aquesta connexió viaria millori gaire amb el temps...


Dimarts al matí pugem fins a Astún, on el dia abans ja m'havia mirat una mica el panorama. Aprofito per sortir un parell d'horetes i fer un cim de 2200 m una mica més a l'est que el Pic de Benou. És una ruta curta, de 600 de desnivell tot orientat al sud, per unes pales redreçades però amb bona neu. La baixada la faig fent circular, doncs un noi de Jaca i un de Múrcia em diuen que han pujat per allà i que estava bé. Bona baixada amb neu primavera que em deixa directament a la carretera on em trobo la canalla caminant, i d'aquí cap a dinar una mica.


A la tarda enfilem altre cop el port de Somport i ens anem cap a Lescun on tenim pensat dormir la nit de cap d'any, tot i que els càmpings estan tots tancats i acabem dormint al Plateau de Sanchesse després de consultar-ho amb els "hogareños" del poble. Nit freda però ens llevem amb un entorn idílic. A l'altre banda del riu hi ha dormit algun cotxe més. Passegem cap a la cascada i gaudim d'aquest sol que pica fort en aquest plató orientat a l'est.


Abans de dinar canviem a la vall del costat i anem fins al pont de Lamary, punt de sortida de bones rutes tant a l'estiu com a l'hivern. Dinem al costat del riu tot pensant que en algun lloc haurem d'anar a omplir el dipòsit de gasoil, doncs entre conduir i la calefacció per dormir s'està acabant!!!
Baixem al poble i anem a dormir a Urdos, a peu de carretera, per demà continuar cap a la Pierre Sant Martín.


Dijous és l'últim dia que anuncien sol, així que marxem per carreteres secundàries com sovint fem, cap a la Pierre Sant Martín. No la coneixia i és una bonica estació orientada a l'oest. Vindria a ser l'antagònica de Vallter, orientada a l'est i amb el mediterrani de fons. Aquí l'atlàntic de fons. Primera i última estació del Pirineu. Aquí hi ha molta roca calcària i el paisatge de l'estació és diferent al que estem acostumats, diria que ensisador. Aprofitant que és una estació molt familiar, tenim forfait gratuït per les nenes per practicar a les cintes i amb un forfait de debutant pots fer una gran part de l'estació, cosa que aprofita la Gemma mentre els faig el dinar per recuperar forces de les baixades que han fet! Això sí, totes les baixades agafades entre cames, doncs amb encara no 3 anys i 4 anys són molt petites per fer gaire res més.

La nit la passem al càmping de Asolaze, bones instal.lacions, aigua calenta i un alberg al costat. L'endemà ens recomanen una caminadeta a la cascada de Belabarze, bonic i fred racó d'aquest Pirineu Navarrès. Tornada en circular travessant ports de muntanya fins altra cop a Jaca. Queda molt Pirineu per descobrir i molts racons per trepitjar, i encara més per esquiar!


Sira, Nora, Gemma i Samuel

dimarts, 24 de desembre de 2019

CIRCULAR AL PUIGPEDRÓS PER GUILS


Aquests dies ha fet de tot, ha plogut fins a cota alta, ha nevat, ha ventat, el temps doncs ha estat com una rentadora i ho ha deixat tot remenat. La primera intenció era una matinal al Puigmal pujant des de Fontalba per la carena i baixant per la coma de Fontalba, però quan som al cotxe i tot parlant, no ens acaben de convèncer les condicions de neu i allaus com per anar-hi. Canviem i ens anem a la Cerdanya a fer plans, plans infinits. Aquesta ruta ja l'havia fet fa una colla d'anys amb en Russi, amb menys neu, però no em fa res repetir-la si ens acabem ficant al forat del darrera la carena, un forat amb un mal, un "malforat".


Estem de sort i la neu hi és prou abundant ja només arribar a l'aparcament de Guils-Fontanera. Primera sorpresa, la carretera obra a les 9 del matí i tanca a les 5 de la tarda!!! Nosaltres que anàvem d'hora ens trobem a un quart de nou davant de la barrera, menjant entrepà. Ens conscienciem que estarem fins les nou veient passar les mosques, però el bon home que obre la tanca va d'hora i a dos de nou ja obra! Quina sort! Enfilem la carretera nevada amb dos dits de neu fins a l'aparcament, calcem pells i comencem a foquejar pel bosc, per enllaçar amb la pista. Sortim d'ella a una marcada corba a l'esquerra i continuem pujant fins pràcticament al pla superior on es parteixen les aigues. D'aquí ara volem tirar a l'esquerra fins a trobar la carena, però hem de travessar una tartera, o tarterot, de grans blocs de granit, la tartera roja. Sembla un glaciar perquè avui està ple de neu i anem fent revolts, equilibris i caigudes per sortir d'aquí. Abans no perdem la "compostura" aconseguim sortir, i ja enfilem prats amunt, no sense abans arreglar les pells de l'Eloi, que es desenganxen, com també ho ha fet la bota només sortir del cotxe.


Ens enfilem per una pala redreçada a l'esquerra amb bona neu i d'aquí guanyem la carena amunt, ara ja som els plans. No hem anat pas lents i ara aprofitant que és pla estirem fort les cames. Just però quan torna a començar la pujada final a mi se'm acaba el combustible, entro en reserva i vaig fent el cargol. Arribem al cim pràcticament junts, amb fort vent fred. Ens posem a la cara sud i mengem una mica mentre la fem petar, que aquí no bufa el vent. Al final agafem fred de mans, traiem pells i avall pel torrent planer. Quan arribem a l'entrada del bac de Malforat ens ho mirem. No anem d'hora, però em fa gràcia ficar-nos dins aquesta petita vall. Crec que no m'hi vaig ficar l'últim cop. Hi ha neu i ens sembla que al fons ens podem enfilar per alguna pala o canal i recuperar la carena. Total sinó ho fem ens tocarà posar pells per carenajar aquests plans.

Així que se'ns falta ja hi som dins. Neu ventada, algun tram bona, algun tram no tant, en aquest bonic racó. Un dia de neu pols ha de ser prou bonica aquesta vall, que segueix avall, avall. Nosaltres abans de baixar del replà parem i ens mirem per on tornar. Les canals que veiem des de dalt s'agafen molt avall i tenen feina, en canvi on som ara, entre pells i grampons tornarem a recuperar la carena. Neu dura però que es clava bé, quatre bufades, bé quatre no, cinquanta bufadaes i ja som dalt. Calcem esquís, i baixem direcció la carena de més a l'est, per enganxar una última pala de neu primavera pasta fins a la pista d'esquí de fons, per on retornem al cotxe.

Bona jornada, de 21 km i +1300, planera per dies de risc d'allaus.


Eloi, Joel, Xevi i Samuel