diumenge, 23 de febrer de 2020

TORRENEULES passant pel Noucreus


Bonica circular sortint de Núria, per acabar fent l'objectiu del dia, el Torreneules i la seva pala sud. Moltes vegades me l'havia mirat i havia pensat en baixar-la, però em semblava curta i penjada, fins que en Joel diu que l'hem d'anar a fer si o sí. És llavors que ens la mirem bé al mapa. No és tan curta, del cim fins al final de la zona esquiable uns 700 metres de desnivell. Ep! això ja és una altra cosa. Pensem rutes i si bé les més obvies és sortint direcció al refugi de l'Àliga on ja fa temps que tenim pensades algunes baixades quan me'n vaig a dormir en penso una de més llarga amb tres bones baixades. Sinó també tindrem l'alternativa de les pales sud del Pic d'Eina que també estan pendents.


Al matí tenim la baixa del gurú, així que pugem sols amb en Xevi tot pensant quina en farem. Li explico la que tinc al cap, sembla llarga si volem ser a casa per dinar tard. Agafem el primer cremallera tot pensant que hauríem de tornar amb el de les 14:10, això ens dóna 6 hores d'activitat que en tot cas si que semblen suficients. A baix a Núria no hi ha gaire neu, com des de la plana que el sol ja ha fet de les seves. Però falta que t'enfilis una mica amunt per donar-te compte del pilot de neu que va deixar el temporal Glòria!!! N'hi ha per esquiar dies!

Sortim direcció al Noucreus a bon ritme i amb 1 hora i mitja ja som dalt. Ens ha costat atrapar un solitari motor perkins de Ripoll, de fet fins 5 minuts abans del cim no l'atrapem. Ens mirem les opcions i n'hi ha moltes, i de neu encara més. A les nord's hi ha una mena de pols reciclada que sembla mentida...fa un mes que no neva i semblen ple hivern. Ni rastre de glaç. Baixem un tros i fem algunes proves amb un drone de juguet. Com que anem bé de temps encara perdrem 40 minuts tot el dia fent l'"indio". Al final no acaba de funcionar, o una limitació d'altura de software o poca força quan la densitat de l'aire és baixa...tot i que sembla el primer.

Bona baixada amb neu al punt fins a baix al torrent. Calcem pells i seguim direcció el Torreneules, pujant més per l'ombra directe al cim almenys no ens toca tan el sol que si anéssim cap al coll.


Altra cop molt bona neu a les nord's per pujar, molt carregada aquesta pala, cosa que al final ens fa decantar cap a la carena per evitar sobreacumulacions a la nord-est. Arribem amb els esquís als peusa dalt del Torreneules, anem molt bé de temps. Mengem una mica, fem quatre fotos, una mica més l'indio i pells fora per baixar la "pala". Altre cop bona neu primavera que ens fa gaudir fins que arribem ja dins el torrent i no val la pena baixar més a no sé que vulguis sortir amb els esquís a l'esquena o amb parapent cap a la central de Deió...

Ara sí toca l'última pujada de 300 m, amb el sol a l'esquena i la neu ja més estovada (no pasta). Sort d'en Xevi que marca ritme a davant i ens plantem al coll a dos de dues, amb marge pel cremallera. Em sorprèn gratament aquesta pala cap al refugi de l'Àliga, doncs fa més de 15 anys que no la feia i aquella vegada hi havia poca neu. Avui és una pala inmaculada, de bona neu i bon desnivell. Els més quadríceps ja fan figa però, mentre que en Xevi va a gas.

Un cop a baix descalcem esquís, els carreguem a l'esquena i flanquegem 10 minuts pel corriol sense neu fins a arribar al refugi, on calcem esquís i baixem per pistes.

Arribem a Núria amb un quart de marge, en total 16 km i +1700, hi hem estat 5 hores i mitja, inclòs parades i fer 40 minuts l'"indio"...


Xevi i Samuel

dissabte, 8 de febrer de 2020

PUIG DE LES BORREGUES I PASTUIRA des de Setcases


Dijous tenim en Joel ben escalfat pensant rutes, vol baixar les pales del puig de les Borregues de la vall del Catllar que la setmana passada ja vam veure ben carregades pujant a esquiar. Divendres consuma l'acte, sortint de coma de l'Orri, i ens confirma que és el paradís!!! Jo tinc ganes de fer la ruta dissabte però sortint de Setcases tal i com la vam fer caminant fa set anys (http://relatsdemuntanya.blogspot.com/2013/10/puig-de-pastuira-per-setcases.html) i així tancar una circular treballada, malgrat una bona caminada amb els esquís a l'esquena de tornada.


A les 8 del matí quan som a Setcases i la neu sembla amunt tenim un moment de dubte i pugem fins a la corba de coma de l'Orri ja amb un trànsit exagerat per l'hora que és. Però quan som a la corba canviem d'idea. No ens empipa pas portar els esquís a l'esquena una estona, a més la orientació és est per la pujada, tampoc serà tan amunt la neu. Girem cua i aparquem davant de l'Ajuntament, al costat de l'església, amb les campanes tocant quarts de nou.

Ens calcem els esquís a l'esquena i sortim caminant tots sols i amb tranquil.litat. El camí de pujada ja el recordava una mica, és ben bonic, amb les boires enganxades a la Catalunya interior fins ben enlaire. Nosaltres anem caminant i per sorpresa nostra ens calcem els esquís a 1550, 40 minuts escassos després de sortir de Setcases. Anem pujant amb el sol a l'esquena, també la motxilla. Travessem un petit bosc amb els esquís posats i ara ja som a les pales i prats que pugen al Pic de Pastuira. La pujada és molt agraïda, va per feina però no és dreta. Molt bones vistes i per dins pensant com és que hem tardat tant a esquiar aquests lloms. Un cop a la carena en Dani que ja es pensava que és dalt veu a "can collons de la roca" el cim, després d'una carena de més de 2 km. Tot i això la neu la trobem al punt i per la vessant solella anem guanyant la carena. Ara veiem tota la vall de la baixada. És un sot, un sot carregat de neu i pales verges...mare de déu quina joia!


Ens plantem al cim a dos de dotze, amb 3 hores i 20 minuts. Hem pujat a bon ritme però sense córrer. Quan ja fa una estona que mengem tot contemplant les vistes arriba un racer solitari que ha pujat pel mateix lloc. Fa fresca. Totes les muntanyes que veiem estan nevades. Les que no ho estan són sota la boira espessa. Traiem pells i comencem el descens directes pel sud per unes pales redreçades però amb una neu cremeta o moqueta que ens fa gaudir de valent. Ja a la pujada els isards ens observaven, sense por, esperant girar cua just a l'instant que ens hi acostàvem massa. Però ens tenien ben estudiats, els llimacs i els cargols quan pugen no són gaire perillosos. Ara però les tornen han canviat. A mitja baixada sorprenem un dels nombrosos ramats d'isards (de 25 en 25) i davant meu comencen a córrer però ara les cames no els donen tan com els meus esquís. Aixequen neu deixant una estampa de les que costen d'oblidar. No els persegueixo, però no surten de la línia de baixada que vaig seguint. En Dani ho contempla des del darrera on diu que encara era més encisador, perquè veia el conjunt, els isards i jo. Parem una estona i ens acabem de mirar per on baixarem, tirant cap a la dreta. Aquí hi ha pales per donar i per vendre. També isards per tot arreu.


Ens decantem cap al torrent sense flanquejar els últims rocs i d'allà fins on traiem els esquís, dos minuts abans de fer una bona fregada amb la mà al glaç, ara que anava sense guants...ai ai ai. Quatre cures de batalla i seguim avall fins a treure i carregar esquís. Ara comença la tornada, la que li agrada a en Dani. Esquís a l'esquena pel mig de senders bruts i nets alhora, perquè estan prou fresats però les nevades han deixat branques per tot arreu. Quan trobem la pista estem salvats, ara només queda baixar, baixar, baixar tot i que en Dani ja m'avisa, això fa pinta que tornarà a pujar per arribar a Setcases. Just a l'última paella surt el camí de tornada: Setcases 1,7 km.


Al final hem tancat amb esquís la mateixa ruta que fa set anys vaig fer caminant, gairebé 17 km i +1700, i poc més de 6 hores de vida salvatge en estat pur. Els nostres companys avui han estat els isards. Ho tornarem a fer!

Dani i Samuel

dissabte, 1 de febrer de 2020

PIC DE LA DONA, Mentet


Després d'una setmana que passés el temporal "Glòria", encara no havia trepitjat el Pirineu, que va quedar ben recobert de neu, especialment l'oriental. A la zona Montseny, més de 400 litres d'aigua i neu i les muntanyes, metre i mig de neu molla, que ràpidament s'ha compactat. La cota de neu va ballar molt, però va deixar bon gruix de neu fins a 1400, així que es presentava l'ocasió per anar a fer un veure al Bar Senglar de Mentet amb els esquís posats. Entre setmana ja se'ns han avançat, però no sé si han arribat a seure pacientment a la terrassa del bar, veient com passen els núvols...


El dia s'ha llevat força serè, però la previsió ja deia que passaria un front que deixaria el cel cobert al matí, amb una mica de vent. Ens hi posem poc abans de les 9, des de l'aparcament de les autocaravanes de Vallter i enfilem cap al Pic de la Dona, sense passar per xemeneies, sinó girant a l'est i pujant la pala. La neu s'agafa bé, sort perquè el vent l'ha deixat treballada i el canto de l'esquí toca poc tros. Cauen quatre flocs mal comptats de neu i ens plantem al cim del Pic de la Dona amb poca estona. Sense treure pells anem fent carena fins el pic de Serra Gallinera al fons. Allà traiem pells i baixem direcció al coll de Pal sense arribar-hi, per trencar a l'est i baixar una pala de bona neu que ens torna a deixar a la vall que baixa a Mentet, just sobre l'alçada del refugi dels Alemanys. Fins aquí no hem trobat massa ningú tot i el bullici de Vallter. Seguim baixant amb un suau massatge de quadríceps, de tants bonys com hi ha. Sort que no són glaçats, perquè sinó ja seriem bitlles!!!

Quan s'obre el panorama i tot són prats, feixes i murs de pedra, fem una bona baixada amb salts inclosos saltant marges i disfrutant com nens, amb la vista del poble de Mentet davant nostra. Travessem el riu descalçats i tornem a calçar doncs pels carrers ens podem plantar fins al bar amb les pells als peus. Parem al bar i tastem les delicies artesanes, jo una taronjada artesana que li dóna mil voltes a la fanta i els altres birra artesana que també els sembla molt bona! N'agafem una de litre per en Jordi, que dilluns en fa 40. Sort d'en Fer que s'ofereix a portar-la, així el podem lastrar amb una mica més de 1 kg, tot i que queda clar que no serveix de res.


Pujada maca i entretinguda per cultivar el silenci. Ningú diu res. N'hi ha dos que bufen, un que respira i un altre que ha agafat aire sortint de Mentet i l'ha deixat anar quan ha arribat al coll. Ja ho diuen que el món és qüestió de classes. Poc abans d'arribar al coll, immaculat de tanta neu (com també la cara nord-est del Pic de la Dona que està impressionant), en Jow fa el comentari "està guai" del dia...ja que veu dues siluetes de "pingüins" pujant a poc a poc la portella... Quan hi arriben en Fer i en Jow primers, es veu que són amics dels pingüins...nosaltres també! En Russi i en Jaume!!!

Una xerrada, pells fora i avall pel torrent, que ens passem de frenada i encara ens toca posar pells per sortir i recuperar la cota de l'aparcament. En total uns 20 km, +1700 i 6 hores, inclosa la parada al bar de 40 minuts que s'agraeix!

Avui ha estat una jornada diferent, ja que és com fer l'excursió al revés...amb +600 m de desnivell i poc més d'una hora ja havíem fet cim...després faltava la tornada.


Fer, Dani, Joel i Samuel
Met i Russi a la Portella de Mentet