dilluns, 17 d’abril de 2017

PUIG DE TIRAPITS



Aprofitant que som Setmana Santa, guardo l'últim dia per sortir a estirar una mica les cames i re-obrir la temporada d'esquí de muntanya momentàniament, no sé si per gaires dies, amb una circular cuinada la nit abans, amb el comodí que un Bastiments també em satisfarà si la neu escasseja. La zona de Vallter, per proximitat de casa, és la que més dies m'ha vist lliscar els esquís i tot i això penso que em pot continuar sorprenent durant anys. De fet hi ha molts torrents i canalons per investigar, com el torrent de la coma de les Eugues que avui he fet, que poden convertir un sol matí en una circular original i ben disfrutona.

Penso que de fet, aquests dies de primavera, són els millors dies d'esquí. És veritat que una pala de neu pols en ple desembre és un plat exquisit, però una jornada de primavera té més ingredients. Tot caviar o tòfona potser embafagueria, doncs una mica també em passa amb la neu pols. En canvi la primavera tens una combinació de colors molt agraïda, cel blau, blanc, terra dels lloms despullats pel sol, i els rius, que ja no estan congelats i baixa l'aigua fent aquella música que quan vas sol és més que suficient. Si ho barreges amb l'esclat de vida d'aquesta època, amb els cabirols i els isards petits que han nascut corrent amunt i avall, les marmotes que treuen el cap del cau i surten de l'hivernació, que més vols?


En canvi et trobes la muntanya buida. La gent ja ha penjat els esquís o si des de la plana no es veu neu és senyal que ja no n'hi ha!!! Aquest dilluns de Pasqua no m'he creuat amb ningú en tot el recorregut exceptuant en Xevi i en Joel, que hem pujat junts fins al coll de la Marrana (ells han fet una canal del Pastuira). De fet el més esquiat aquests dies deu haver estat el Puigmal, però si, hi ha vida més enllà del Puigmal i del Bastiments, i quina vida!!!

Surto de l'aparcament superior de Vallter, pista amunt amb en Xevi i en Joel que m'apreten. Arribem al coll de la Marrana força ràpid i a dalt mirada per veure el panorama. Jo hauria de ser d'hora a casa, ells disposen de més temps i en deuen portar alguna de cap, així que tiro directe cap al Puig de Tirapits veient que el Bastiments no desperta passions. Pells fora i baixada fins gairebé el torrent. Torno a posar pells i enfilo direcció el coll de Tirapits, amb bona neu, solitud total, grans vistes als pics de l'Infern i el Freser, amb un joc de canals nevades molt estètiques. La neu encara està prou bé, no s'ha estovat massa i em permet pujar bé sense patinar per dura ni per massa tova fins al coll de Tirapits, on tiro per la carena fins que em trec els esquís i camino 5 minuts per arribar al Puig de Tirapits. Pujant ja m'he mirat que si el torrent de la coma de les Eugues no té neu, baixaré directe per aquesta cara est, que té per cert una bona baixada de primavera, amb pendent. Però com que som a segona línia de muntanyes, encara que siguin cares sud i oest, el torrent té neu. De fet és com a l'exèrcit, el primer batalló cau en combat a la primera fogarada igual que la neu marxa de la primera línia de muntanyes encara que siguin altes, mentre que a segona línia, la neu es conserva més temps, com el segon batalló que pot veure aigua mentre veu caure els companys... no sense pensar que els següents són ells.

Baixada molt maca pel torrent, ben carregat. La neu al punt, ràpida i amb traçada llarga que és el que més m'agrada de la neu primavera. Aquest torrent és una delícia, fins i tot per repetir amb neu pols, doncs no es veu massa exposat, excepte la vessant est final que tens a sobre en cas de neu aplacada. Al final el torrent s'estreny i guanya pendent, però és esquiable fins el mateix torrent de Coma de Vaca, i arribes més o menys a cota 2100. Des de baix costaria pensar que a dalt hi ha un "plec de llibre" per disfrutar fort.

Un cop a baix altre cop posar pells i pujada fins al coll de la Marrana, que se'm fa feixuga doncs he esmorzat a les set del matí i només he begut una mica d'aigua... em toca doncs somiar un "préstec d'energia" que hauré de tornar després amb una bossa de patates i una fanta quan arribi al cotxe... Un cop dalt, pells fora i baixada per la primera canal del coll de la Marrana amb bona neu i deprés per pistes traçant ràpid... disset d'abril... encara queda catifa per disfrutar!!! 


Samuel

dissabte, 11 de març de 2017

GRA DE FAJOL PETIT



Ahir m'en vaig anar a dormir amb la intenció de fer la pala sud del Costabona i poca cosa més, volia fer matinal i ser d'hora a dinar a casa i tampoc tenia ganes de cansar-me molt. Però també anava pensant alternatives que m'engresquessin fort, tot comptant que potser estic aprop de tancar temporada aquest any perquè cada dia la panxa de la Gemma està més a punt d'explotar!!!

Fa un parell d'estius vaig fer una matinal corrent a la zona del Balandrau, pujant el Torreneules per la carena i baixant per la vall. A mesura que m'acosta a Sant Pau de Segúries ja començo a mirar a quina cota està la neu en cas que m'atrevís a fer-ho... però per altre costat em frenen els +1700... a l'estiu van ser 4 hores de molt bufar, ara tampoc seria menys encara que baixis esquiant, ningú regala res... i la carena des de coma de Vaca per pujar el Torreneules a l'hivern és un bon repte... potser millor compartir-lo i no avui que vaig sol... així que em salto el trencant de Tregurà tot anant direcció a Setcases per fer el pla inicial. Abans però també m'he mirat com està de neu la vall del Catllar, molt allavosa i que algun dia vull baixar. Amb aquestes calorades està tot molt assentat, seria bon dia... però un cop a baix hi ha molta feina de bosc per sortir o per la carretera o desnivell per tornar a la pista... marremiauuu... continuo cap al Costabona, no sense abans deixar anar alguns pensaments sobre la pala-canal est del Gra de Fajol petit, que fa quinze dies ens vam mirar prou bé amb en Miquel. Algun dia s'haurà de fer. Com també s'haurien de fer dues canals que baixen de la cresta del Pastuira, estretes però estètiques i de pendent sostingut, ideals per fer amb neu assentada doncs a dalt hi ha una bona zona de càrrega... segurament avui hauria estat bon dia també.

Mentre vaig rumiant de cop em topo amb la barrera als morros a la pista que puja sota el Costabona... l'han tancat just aquesta setmana!!! Les nevades han deixat neu a les arreconades i ara es veu que no es pot passar. M'acaben de pendre la cartera!!! Ja m'he passat el trencat de Tregurà!!! Rumio... no em motiva gaire anar a Vallter, la majoria de cims els tinc ben trepitjats... ep! No! Si fés la pala canal del Gra de Fajol Petit pujaria aquest cim amb esquís que a l'hivern no el tinc fet! Cop de volant i cap a l'aparcament inferior de Vallter.


Calço esquís que deuen ser dos de nou, vaig pujant amb la idea al cap, però no vull anar pel coll de la Marrana i fer el Fajol gran... vull anar directe al petit. Vaig sol i no em ficaré pas a les canals típiques, però just al costat del camí d'estiu de baixada surt una canal ample que s'estreny al final i que no té massa pendent. La neu està al punt. Calço grampons i amunt. Em faig un bon fart de bufar, doncs el desnivell passa ràpid quan puges escales... no es que segueixi traça però és que per pujar una canal no hi ha altra manera que tot de dret! Arribo dalt prou d'hora i continuo fins dalt el Fajol petit just quan baixen els primers. Ja he pujat amb la idea que si no veig clara la baixada torno pel mateix lloc. Abans d'esmorar però trec al cap a mirar la sortida... mmm... la neu al punt i puc sortir amb els esquís del mateix cim! Ja esmorzaré a baix! Ara és el moment. Pells fora i avall!!!

Molt bona neu i al punt per baixar aquesta pala-canal que tan estètica és quan puges amb el cotxe a Vallter. Un cop a baix, poso pells, m'allunyo de sota la canal fins agafar el camí de pujada i allà esmorzo. Després més pells i a les 11 al cotxe! Canal de pujada, canal de baixada, 700 m de desnivell directe i constant... diria que és de les baixades sostingudes mes llargues de la zona​... tot plegat molt content si aquest fós el fi de temporada... i sinó esperem la pròxima!

Samuel

diumenge, 26 de febrer de 2017

PIC DE SERRE GALLINIÈRE


Aquest any que no em va massa bé anar cap a l'Ariege i més aviat faig sortides prop de casa la meteorologia i les nevades són favorables, doncs el Pirineu Oriental és dels llocs on més ha nevat i curiosament tampoc ha ventat massa. De fet sí que ho ha fet, però les nevades han estat de neu humida i pesada que no s'arrenca tan fàcilment. Això fa que hi hagi sortides i sortides per fer ben aprop de casa...vaja petroli a poc més d'una hora de casa. Entre moltes altres sortides que tinc al cap i que segurament no faré, aquesta em rondava de feia temps. Anar fins el Pic de Serra Gallinière i baixar per una petita vall suspesa més al nord de la principal oest-est. El diumenge farà bo, tant com dissabte però potser una mica més de calor que estovarà més les cares asolellades i encetarà així la temporada de neu primavera.


Sortim a dos quarts de nou de l'aparcament superior de Vallter i una mica com pilot de fletxes disparades sense afinar l'arc anem direcció al coll de xemeneies, cadascú per on més li plau. La pujada fa estona que li toca el sol, sort!!! Està dura però el cantell mossega. De totes maneres posem ganivetes doncs és una pala molt oberta que en cas de relliscada el nou bowling de Vic es quedaria curt...Arribem dalt no sense esforçar-nos i acabem d'arribar al Pic de la Dona. Potser no feia falta anar-hi, però també fa temps que no m'hi passejava amb esquís i sempre val més "pájaro en mano que ciento volando". A partir d'aquí traiem pells i provem de baixar una mica cap a l'oest en comptes de fer-ho tot per la carena. Miau, la neu aquí encara està dura-crosta...no val la pena esquiar-ho. Tornem a posar pells i enfilem de dret cap al Serre Gallinière. Aprofito per mirar-me bé també les pales que baixen al circ. Té un bon desnivell, amb una pendent semblant a la nord del Bastiments. Mentre ho mirem una colla s'hi llancen i podríem dir que ensopeguen neu pols però no seria just, doncs no és la sort el que els ha portat allà, han estat una bona estona inspeccionat la millor entrada i la millor zona i l'han trobat. La recompensa no es fruit de la sort, ho és de l'esforç, per bé que al poc treballador sempre li semblarà que l'atzar afavoreix els altres.


Nosaltres potser no som tan treballadors, però el nas encara ensuma bones pales. La cara est que baixa del Pic de Serre Gallinière és una divertida successió de pales amb neu crema-primavera que ens fan les delícies de la sortida i potser injustament ens apugen l'autoestima en veure com ensenyem les soles dels esquís a cada gir...però diguin el que diguin, la neu primavera és molt divertida d'esquiar!!! Arribem fins a baix la vall, just al costat del refugi de l'Alemany, on hi ha la cabana privada de pastors. Seguim baixant una mica més fins al torrent on tornem a posar pells per enfilar la vessant oest de davant nostre, i així tot carenajent tornar al Roc de la Portella i d'aquí al cotxe passant pel coll de Mentent. Aprofitem però per fer el modest cim dels Portells Tancats, abans que la carena es precipiti ja sobre el poble de Mentet. Probablement per la vall que hi ha a la nostra dreta més tancada i ombrívola que la principal arribaríem esquiant fins a sota el poble mateix.


Una última foquejada fins l'últim cim i ja traiem pells per baixar per bona neu altra cop cap al cotxe. En total deuen haver sortit uns 12 km i uns 1100 per una zona poc concorreguda aquest últim diumenge de febrer...però no som els únics que ho coneixem, doncs aquí i per aquesta zona hi ha molt traçador ocult!!!

Miquel, Fina, Xevi, Joel i Samuel