diumenge, 11 de novembre de 2018

BALANDRAU I TRES PICS


Escapada matinal aprofitant que encara hi ha molta neu. Fa temps que no pujo el Balandrau i tenint en compte que ha plogut a cotes altes, potser trobarem la pista neta per sortir de just la corba del torrent, punt ideal per pujar amb esquís. En el fons, tot i ser matinal, encara somio amb la possibilitat de fer el Torreneules per la cresta. A l'estiu fa anys vaig poder-ho fer matinal amb 4 hores, però no és ben bé el mateix...Li comento en Xevi de provar-ho si anem bé...i en tot cas a baix a Coma de Vaca recular sinó es factible.


Sortim al matí alla dos de nou, després de creuar unes clapes de neu amb el cotxe que fan que podem aparcar just on voliem. El dia s'ha llevat més rúfol que no penàvem, està tapat tot i que no fa gaire vent. La neu la tenim des del cotxe, amb els esquís als peus, tot i que no durarà gaires dies perquè es veu l'herba a la part de baix. Anem a bon ritme i pugem el Balandrau pel torrent mentre veiem isards a tort i a dret, fins i tot un parell que s'esbatussen de valent. Fem cim amb un pèl de vent, però totalment soportable (res del previst). És d'hora, i la neu encara està dura. Traiem pells i baixem cap a Coma de Vaca, primer amb una neu dolentota que sense arribar a crosta ja s'hi comença a assemblar perillosament... Sort que a mesura que baixem va millorant, fins que dins el torrent trobem una neu acceptable que ens deixa girar bé, i així ens plantem al refugi. Són un d'onze...no farem pas el Torreneules. Hi ha dues hores de feina a pujar la cresta, més 1 hora i mitja a baixar i tornar a pujar fins al coll, total gairebé 4 hores, vaja, a les dues al cotxe i en canvi hi volíem ser a dos d'una. Deixem el Torreneules per una altra ocasió que tinguem tot el dia, esmorzem tranquil.lament i després comencem la pujada direcció el Fontlletera.

Pujada ràpida, sense arribar el Fontlletera i ens decantem cap al Tres Pics, per tornar a pujar el Balandrau. Foto de cim, pells fora i ara que ja fa estona que fa un dia radiant, baixada amb neu cremeta i ràpida fins al cotxe!

En total +1300 i 12 km. Afegir-hi el Torreneules és passar de +2000, feina per un altra dia.


Xevi i Samuel

dijous, 1 de novembre de 2018

PUIG DE DÒRRIA


Una imatge val més que mil paraules...en aquest cas unes quantes imatges són suficients per veure la nevada que ha caigut en aquest inici prematur de temporada!!! El dilluns quan en Joel em diu que cauran 70 cm a l'oriental li dic si..si...no crec que dijous estrenem temporada... Però dimarts i sobretot dimecres plou de gust...80 litres a Núria, ja podem rumiar perquè dijous tocarà esquiar. Ens rendim a l'evidència i tots estem d'acord a agafar el primer cremallera. 


7:50 i ja som dins el cremallera a Ribes, tot i que ens han dit que portarà un retard de 10-15 minuts perquè hi ha molta neu a la via...no hi veiem problema. Quan arribem a Ribes-Vila ens diuen que suprimeixen el cremallera i que fins les 9:30 no hi haurà servei..sense assegurar-ho. Mitja volta, amb el cremallera inclòs, ens tornen els diners i amb la panxa plena improvisem pla B. Avui no costa gaire, doncs tot està arrebossat de neu. El Puig Dòrria serà una bona opció des de la carretera del coll de Barraques. La nevada ha baixat però fort de cota i amb el cotxe d'en Dani patinem a la primera corba, així que tots a l'Ibiza d'en Joel, jo a la cadireta, i traccionant amunt darrera la pala que neteja la pista arribem a la corba a 1600, on aparquem i ens calcem esquís. Ja hi ha un bon paquet.

D'aquí pel lateral foquejem fins sota el refugi, trenquem i ja comencem a retallar corbes fins que sortim del bosc de Canadà, ai, dic de Lapònia...no no, és el coll de Barraques!!! Seguim amunt amb un paisatge "impressionant", neu a dojo, obrint traça i anar enfilant. A mitja pujada ens atrapa la boira, es nota que és principi de temporada i no estem al 100%...si haugés estat una "cuita a la boira" ens haurien desqualificat. Sort que poc abans de la carena final s'aixeca del tot i arribem al cim amb molt de sol i fred. Tot pujant ja hem tirat les cartes de les baixades que farem avui...una sud i una nord-oest. 


Com que és d'hora, la primera pala sud la trobem perfecte. És una vall que des de Nevà sempre me l'havia mirat amb ganes d'esquiar. Tan aquesta com la que hi ha més a l'oest, que avui també s'hagués pogut fer combinant amb dos cotxes... Baixem fins uns 2100, calcem pells i tornem a guanyar la carena no sense bufar, pujant altre cop a 2500, on ara ens volem llençar per la cara nord-oest.

Aquí neu "polsarraca" de la bona, gairebé 500 metres de pala de neu pols fins a les celles!!! Arribo a baix amb les malles arrebossades de tota la neu que aixecava. Ens ho passem tots pipa de valent, va parets, qui ho diria que direcció a la font de l'home mort surt un descens tan i tant bo!!!

D'aquí flanquegem com ja havíem fet fa anys, fins que just als arbres posem pells per recuperar 50 metres de desnivell i d'aquí seguir cap a la segona cabanya de pedra, on fem un lleuger flanqueig ascendent fins recuperar altre cop la carena inicial.

Ara ja només queda gas avall per la pista i al bosc i arribem amb els esquís als peus fins al refugi de Barrques, on després d'una "gronxada", sota la pista, traiem esquís i caminant fins al cotxe amb una extranya "ganyota" a la cara, jeje, ens sortiran arrugues de tan somriure!!!

         

Dani, Xevi, Joel i Samuel