dissabte, 1 d’octubre de 2011

MONTORROIO I MONTSENT DE PALLARS



Moltes vegades havíem parlat amb la Gemma d'anar per la zona de la Vall Fosca, però sempre passàvem de llarg, ja que si teníem més d'un dia, segurament acabàvem rumb Aragó i en canvi ens queda lluny per anar i tornar en un sol dia. Però d'aquest cap de setmana no passa!!!

Aprofitant un llibre de la Vall d'Àssua, modifiquem una mica la ruta i en comptes de sortir per Llesuí, sortim desde la presa de Sallente. Enfilem per la canal de Pigolo i allà enllacem amb la ruta. Seguim direcció a la presa d'Estany Gento seguint el carrilet. Allà girem a l'est i ens enfilem amunt fins un petit llac artificial amb un rierol fet a pic i pala que hi desvia l'aigua dels torrents que baixen del Montorroio. A mitja pujada parem a esmorzar una mica, per clamor popular, al costat d'un rierol que ja té glaç al voltant. Amb la panxa plena seguim a munt fins al coll de la Coma d'Espós. Girem al sud i ens enfilem al Montorroio, cim molt característic pel seus colors vermellosos que destaquen entre blancs i grisos del voltant. Després d'un fals cim i voltant per l'esquerra arribem a dalt del vèrtex geodèsic. Bones vistes al cim de Peguera, que es mostra piramidal com pocs. Al fons també veiem la Pica d'Estats i el Sotllo. El dia és molt clar, ben cerè. Veiem fins a la Tossa d'Alp, resseguim el Cadí...girem el cap i veiem l'Aneto, la glacera no, però en canvi veiem el Mont Perdut i el Cilindro, també els propers Besiberris i fins i tot es distingeix el Comaloformo... La vista, com ja avisava el llibre, molt àmplia.

Seguim avall i anem carenajant. L'errem per la dreta, quan per l'esquerra era millor. Això ens dóna com a regal una baixada empinada per una tartera, just quan passen quatre isards ben alimentats per sota nostra. Seguim fins el coll d'Entremons, i debatim si dinar o arribar dalt del Montsent. Els vots a dues mans compten el doble, però al final tots convençuts tirem amunt. Mitja horeta i ja ens entaulem. Val a dir que el nom del coll li fa justícia. A la dreta un món verd i de formes arrodonides, valls iluminades i poc profundes. A l'esquerra un món pedregós i escarpat, esculpit de llacs (en comptem més de 10 des del cim del Montsent de Pallars).

Amb la panxa plena, iniciem el decens. En princpi voliem tornar al coll, però al final baixem per la sud directe, doncs s'intueix un camí, que si bé vertical, baixa per una canal protegida fins els prats. Un cop als prats ens dirigim al refugi d'Espuí i a la Cambra d'Aigües, però ni rastre de cap font...Aquí agafem el carrilet i tornem cap a Estany Gento. Una horeta pel camí de l'oest, amb un peu a cada via, ni llarg ni curt. Anem parlant i imaginat la gent que aquí hi treballava...déu ni do...i quan ferro que hi ha abandonat...quin mal al cor...

Arribem a la canal de pigolo i avall, que serem al cotxe a tres de set. Hem sortit a tres de deu, sense córrer, gaudint del paisatge, però sense parar. La tardor, al matí i al vespre, les millors llums amb l'herba ja cremada d'un llarg estiu que no ens vol acabar de deixar.

Albert. Mercè, Xevi, Gemma i Samuel