Tranquil.la caminada, això sí amb un dia ventat ventat, des del coll de la Creueta fins al cim de la Moixera. Els cims de l'Ariège ja estan una mica enfarinats...s'acosta l'hivern, tot i que a poc a poc, però s'acosta. Sortim amb la intenció d'anar carenejant, però el vent de nord ens fa canviar d'opinió i marxem direcció est a mitja altura. Parem per menjar una mica i a mesura que el vent amaïna ens anem enfilant altre cop a la carena. Després del cim de la Moixera, ens parem a una petita cabanya de pastors semi-enderrocada i donat que el dia és de passeig, ens parem a rehabilitar el sostre. Entre tots fem que es torni aguantar i serveixi d'aixopluc a qui ho necessiti, que a vegades bona falta fan...
Veient que arribar fins el Pedra Picada ens farà anar tarda a dinar, decidim treure el cap pels quatre tristos pins que hi ha en aquesta altura. Res, tot molt sec, ni de bons ni de dolents. Sort que encara puc collir un cep petit...
Ester, Roger, Jèssica, Jordi, Gemma i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada