RASOS DE PEGUERA

Aquest últim any hem fet algunes caminades per Rasos de Peguera. És una zona planera, amb bons prats i boscos però sense grans pendents. Tot i això aquí es va iniciar l'esquí a Catalunya, el 1908, ara fa ni més ni menys que 113 anys!!! I de fet, aquí es va iniciar en el fons, l'esquí de muntanya, perquè no utilitzaven pas remuntadors, sinó un parell d'esquís importats, ganes de caminar muntanya amunt i poca tècnica cara avall. Així que no haver-hi anat mai a esquiar és com un pecat pels seguidors de la religió blanca. Pecat que guardava amagat, per confessar-lo el dia que fos possible. Aquesta setmana ha estat dia de confessions. Amb la nevada que ha caigut i amb la info d'en Jow que dimecres ja hi ha anat mentre nevava, muntem divendres una matinal per pasturar per tots els racons possibles de l'estació.

Encara que és una zona planera, ja tenia vistes un parell de baixades més interessants. Quan arribem ens és impossible aparar el cotxe a 1700 per massa neu als vorals, així que tirem fins gairebé dalt. Sortim amb els esquís als peus per la pista que porta a les antenes de la Torre dels Enginyers, primer cim del dia amb unes vistes espectaculars, Catalunya sota la boira, sobresortint només el Montseny i Montserrat, amb els primers turons de Rasos nevats davant. Una postal pels ulls. Fa un bon sol, fred però sense vent. Pells fora i primera baixada fins a 1700, seguint la zona de Rasets, on probablement també es van fer les primeres esquiades. Llavors aquesta zona estava pelada com el cul d'un mico...no hi havia gaires arbres. Es pot comprovar a les fotos antigues, però només falta veure els vèrtex geodèsics del Pedró i de Rasos de Dalt al mig del bosc...difícil triangular des d'alla si fa 100 anys hi haguessin hagut els boscos d'avui en dia!.

La baixada la disfrutem força, serà la més llarga del dia. Tornem a calçar pells i remuntem ara directe amunt cap al coll de Rasets i d'allà al cim de Rasos de Baix. Pells fora i baixada fins el coll davant el cim del Pedró. Ens emboliquem una mica pel bosc, així que tocarà repetir la pala per la pista central. Ens enfilem cap al nord amb imatges bucòliques, i fem cim al Pedró o Rasos de Dalt, encara no hem esmorzat. Pells fora i altre cop baixada fins al coll. Pugem altre cop la carena i baixada per l'antiga pista central. Altre cop pujada i aquest cop sí toca esmorzar!

Tanquem el matí amb baixada des de dalt de tot fins a 1800, per després fer els cim del telesquí de més a l'oest, que pugem un parell de cops, abans de la baixada final amb esquís als peus fins al cotxe mateix.

Al final gairebé 17 km i +1050. Li hem tret tot el suc possible a Rasos de Peguera. D'aquí 113 anys espero que encara hi hagi un Samuel interessat a repetir una experiència així, que pugui enredar un Xevi per fer-ho possible, i que senti el mateix respecte pels avantpassats que nosaltres sentim.

Xevi i Samuel