La primera nevada amb cara i ulls ja ha caigut al Pirineu oriental. No creia que hi hagués tanta neu, però dissabte al matí quan vaig sortir a córrer i vaig veure el Puigmal tan blanc vaig ser conscient que estava fent el préssec arrossegant les bambes pel mig del bosc en comptes d'estar a les portes del paradís amb els esquís a les mans. No vaig ser l'únic que tenia aquesta sensació, mentre preparava el dinar al pis o ansiava que s'acabés la sessió de perruqueria. Estàvem encesos. Així que malgrat dissabte no va poder ser lliguem una matinal diumenge així de passada provarem el cotxe d'en Joel que va amb piles, a veure si podem anar i tornar.
Érem conscients que entrava tramontana, però bé que seria estrenar temporada a Vallter sense que un cop de vent t'ho recordi? Posem pells i comencem a pujar recuperant sensacions, quin gust tornar-hi a ser. Ha nevat força, bé ha nevat molt. Ens enfilem cap a la font de la perdiu i d'allà directes al Puig d'Ombriaga, una zona a recer del vent per gaudir de les vistes. Un cop dalt quatre ventades et recorden que hi som de pas en aquest món blanc, especialment quan l'ambient és hostil. Sense treure pells marxem direcció al Bacivers, tot i que mentre fem el flanqueig tenim alguns dubtes de si girar, però amb paciència tot és possible. Avui no és com ahir. Hi ha poca gent per no dir ningú travessant la carena fronterera. Com diria en Xevi, "last standing men"...perquè som tres. Ahir arribaven fotos i videos per tot arreu de gent a la muntanya...avui diumenge silenci i tranquil.litat.
En Joel es posa davant i com qui no vol la cosa ens arrossega muntanya amunt, amb un ritme constant però alt. Al cim del Bacivers una mica tapat i amb vent ens permet poques comoditats. Traiem pells i entre aclarida i aclaraida fem una prou bona baixada. Neu no en falta, rascar no rasquem pas. Ens animem i seguim per la vall cap als plans de sota, pensant la tornada pel tub que baixa per l'oest del Pic de la Dona. L'hem baixat molts cops però no recordem haver-lo pujat. Quan es tracta de cap calents, l'avi del trio hi posa llenya, sempre més. Toca obrir traça i ja em deixen el marró del dia per mi. Em poso el mono, abrigat com vaig, i començo a obrir traça per la carena per evitar el tub, traçant com m'agrada, a poc a poc però constant, deixant un rastre efímer que el vent esborrarà poc després.
Relativament protegits del vent arribem fins dalt on manxa fort. Aquí hi ha la opció de baixar per xemeneies directe a Vallter o seguir cap al Pic de la Dona. Llàstima que el dia s'ha tapat perquè ja em ballava al cap la pala nord darrera el cim del Galliner que tinc pendent. Tot i que bufa fort, decidim pujar fins al Pic de la Dona per després baixar per la pala que va a pistes directament. També hi havia la opció de la pala est, però ens deixaria al sot de la portella de Mentet amb una baixada guarrota fins a l'aparcament, perquè de neu n'hi ha, però tampoc per deixar el torrent llis.
Bona baixada fins a pistes on el sol ja escalfa i bufa menys, bons girs, bones traçes amb 11 km i +1000 per començar a estirar les cames. Regal d'aniversari anticipat, una vegada més he pogut estrenar temporada abans de recordar el dia que la meva mare em va obrir les portes del món, gràcies!
Sense més contratemps tornem amb el Zoe cap a casa, quan vam fer la primera esquiada a Vallter poc ens imaginàvem que avui hi pujaríem amb un cotxe que va amb "piles".
Xevi, Joel i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada