Les oportunitats no venen embolicades amb paper de regal i amb un llacet que espera ser estirat, més aviat venen amb una tija plena de punxes, algunes fulles verdes i finalment la rosa silvestre dalt. El problema és que nosaltres tenim l'alçada de menys de mitja tija i des de baix costa veure el fruit...només veiem tot la grimpada enmig de punxes. Aquest pont pels que ens agrada la muntanya hi havia una mala previsió de temps però necessària per deixar-nos la muntanya amb una bona catifa blanca. A la Vall d'Aran un metre de neu previst ...previsió d'estar tancats, però cal ser a mitja grimpada entre punxes per si finalment hi ha una oportunitat de veure "rosa silvestre". Baixar o quedar-se embardissat sempre és possible. Els esbarzers també abunden, a les muntanyes com a la vida. També les persones avui poden ser rosa i demà esbarzer.
Amb aquesta reflexió marxem dissabte matí, tot parant a dinar a Benabarre i postres de xocolata negra. A la tarda ja som al Bungalow, trastos fora i cap a passejar al mercat de segona mà d'Arties, l'encesa de l'arbre de Nadal i els fanalets. Al mercat ens firem, botes i esquís de segona mà per què la Sira i la Nora en puguin aprendre millor. Encenem per primera vegada aquests fanalets que marxen volant amb l'escalfor del foc, més que res perquè ens l'han donat, és bonic de veure i fer un cop, tot i que em sembla una "marranada" de deixalles escampades vés a saber on...i a resar per no calar foc, que aquí les cases són totes de fusta! Al vespre faig crèpes aprofitant la batedora inalàmbrica i l'invent perquè no surti tot volant del pot com l'altre dia a la furgo...Funciona bé, així que nata i xocolata i a menjar crèpes!
Diumenge la previsió va camí de complir-se, no tenim un metre a Arties però sí que entre nit i dia uns 30 cm han caigut. Aprofitem per jugar amb el trineu per Vielha i fer una passejada amb la nevada, doncs dilluns sembla que es pot obrir una mica el dia. I així és, encara que quan marxem a les 9 cap a Beret està nevant i no sembla que hagi d'afluixar. Tot i això estem de sort i ens deixa fer tot un matí de pràctiques amb els esquís. Aprofitem també la cinta transportadora gratuïta que tot i que té molt poca pendent va bé per les nenes. Al final del dia ja s'aguanten una mica, els esquís de segona mà van perfecte! Dinem a la furgo mateix quan el cel està més blau. M'afanyo i mentre les nenes acaben de dinar i van a mirar els husky's i els trineus jo marxo a fer el Tuc deth Miei. Són 300 m de desnivell que es fan ràpid, però no prou per arribar a dalt amb cel blau. Noto alguna punxa de roser als dits que se'm clava... S'ha tapat i em toca fer la baixada amb poca visibilitat tot i la neu pols que hi ha. Aconsegueixo enllaçar girs i vaig directe cap als husky's. Es posa a nevar així que cap a casa a tancar els ànecs.
Amb la lliçó apresa d'ahir, avui sortim mitja hora abans per no trobar tanta cua i pujar més tranquils a Beret. Fa bon dia, cel blau i radiant, molta neu. Avui ja hem millorat la logística. Carreguem el trineu amb les dues nenes, els esquís, les botes i nosaltres amb esquís i pells estirant, anem directe a la cinta transportadora. Ens anem rellevant amb la Gemma, ja que d'esquís decents només en tenim un parell, però ja va bé perquè així mentre una nena esquia l'altra descansa fent ninots de neus. Avui amortitzem fort la cinta, sinó l'he fet dues centes vegades poc n'ha faltat. Jo baixo esquiant i les estiro amb el pal. Totes dues ja s'aguanten soles baixant per aquesta pendent i disfruten més! Ara toca buscar un altre parell d'esquís perquè el progrés respecte ahir és notable! S'ho passen bé veient que ja van soles. Ara falta anar-hi dedicant estones, esperar que l'afició vagi fent sola sense empatxar. La Gemma també pot fer alguna baixada fent servir la cinta, llàstima que té poca pendent. També dinem a la furgo, però a la tarda ja no em deixo enredar pel meu sub-conscient i no faig cap Tuc de Miei, el patró d'ahir s'ha repetit...un cop tinc la panxa plena s'ha tapat i comença a nevar una mica. Així que a les tres hi poc marxem, doncs volem anar fins al Portilló pensant en una oportunitat de sortida per dimecres matí.
La carretera està tallada al coll, però es pot aparcar, així que si demà aconsegueixo enfilar-me per la tija plena de punxes una mica més potser agafo finalment la rosa! A la tarda passeig per Vielha, gasolina, menjar i veure esquís de segona mà!
Dimecres em llevo a les 6.30, doncs tinc previst marxar a les 7.00. Miro el temps, a fora està nevant...miau. Encara em queden quatre punxes més per grimpar que no hi comptava. Faig l'esmorzar amb poca convicció, miro el radar i encara hi han traces de precipitació. Ahir l'Arome marcava que al matí per l'oest s'acabaria la precipitació allà les 7. Penso amb en Jacques de la Cerdanya Francesa, no sé si deu ser viu encara...amb vuitanta anys i un mal temps de nassos ens el vam trobar amb la Gemma fa una colla d'anys camí dels Perics, un dia per cert que tampoc m'hauria llevat del mal temps que pintava. Quan el vam atrapar em vaig donar compte que si no m'espavilava no m'hi podria emmirallar mai...A la seva edat amb tot fet no havia dubtat a llevar-se, i tot i el vent que feia la seva única queixa era que li semblava que ja no podria arribar al Peric, s'havia fet gran i el dia se li feia curt. Avui toca rentar-se la cara i creure amb en Jacques. Surto a les 7.10 nevant direcció Bossost. Abans però d'arribar-hi la precipitació afluixa i a l'horitzó el cel ja té un color blau fosc que em dóna bones vibracions. De fet a muntanya sóc poc pessimista, sempre veig camí a tot arreu, sempre em sembla que el cel s'esparreca, d'il.lusions vaig visquent. Quan arribo a l'aparcament hi ha dos dits de neu a la carretera. El cel ja s'ha esparrecat. Pells als esquís, motxilla i gas amunt.
Començo a pujar per traça vella i quan entro al bosc em travessen tres cabirols, és un quart de nou. Segueixo pujant però la nevada ha esborrat la traça. Han caigut 10 o 15 cm a baix. Segueixo a trams la pista, a trams el GR i vaig guanyant cota fins arribar a la cabanya. El dia s'està obrint, a baix a la vall les boires comencen a escampar i aquí dalt cada cop el cel és més blau. Per arribar al coll de Baretja haig d'obrir traça fonda. Sol.litud total. Sense arribar del tot al coll ja em decanto cap a la dreta per fer primer el Tuc du Plan de la Serra. És poc més baix que el de l'esquerra, però la pala és est i ja hi comença a tocar el sol. La trobaré millor si la faig primer.
Traço cara amunt com m'agrada, obrint traça, amb escaire i cartabó i anar repetint la cadència, per deixar una traça efímera sobre la neu que s'esborrarà inexorablement. Quan ja sóc a la carena grans vistes. Aprofito cada esbufec per tirar una foto i veure aigua. El cim és d'aquells que en Russi em va ensenyar a no menysprear, es va amagant, avantcim darrera avantcim, però amb paciència arribo dalt. Bones vistes de Luchon i Superbanyeres. El dia s'ha ben esparrecat en aquest racó de món. Tantes punxes, alguns pètals i finalment la rosa silvestre, silvestre com un mateix. Les oportunitats no venen embolicades amb paper de regal i llacet. Sempre emmascarades és la paciència i les ganes d'obrir camí que me les fa descobrir. Esmorzaria, però millor esperar que amb la panxa plena se'm farà llarga la següent pujada. Pells fora i baixada a plaer, d'aquelles que no vols que s'acabin...no en tinc ni idea de cantar, però quan puc traçar a plaer em venen notes al cap i paraules a la boca. Tampoc em sent ningú per més que desafini!
Arribo baix al coll, bec aigua i altre cop poso pells. Encara tinc temps de fer el Tuc d'Aubàs. Toca altra cop obrir traça, de fet sent sincer no sabia si el pujaria tot, però em volia enfilar una mica per contemplar aquestes zetes de pujada i aquestes trenes de baixada. M'encanten les trenes, m'encanten les zetes. Amb l'excusa ja em toca el sol i m'anima a seguir pujant. Poc abans de dos d'onze arribo dalt. Ressegueixo les dues fites frontereres perquè no em queda clar quin és el cim. Altre cop pells fora i nova baixada per disfrutar. L'agafo una mica sud-oest per tenir millor neu i altre cop arribo al coll a costat de les cabanes. Ara ja només toca baixar. Algunes ressenyes recomanen fer tota la pista a la baixada. Tot i que no és molt esquiable aquests trams també m'agraden i em salto la pista fins gairebé a baix passant pel GR, on una de les llaçades hi havia pedra i un rierol d'aigua que sí que esquivo per la pista. Són les 11 quan arribo al cotxe, poc menys de 3 hores i poc més de 1000 de desnivell. Toca afanyar-se per anar a recollir la família i marxar cap a casa.
Tots hem disfrutat de valent. Avui després de les punxes hi ha hagut rosa silvestre. Però no sempre passa. Sovint remeno molt esbarzer sense trobar rosa. De fet ambdós són de la família de les rosàcies, així que l'engany està assegurat.
Sira, Nora, Gemma i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada