PIC DE SERRA GALLINERA

Parlàvem si hi havia decisions equivocades a la vida o no. Sóc dels que penso que llevat de clares excepcions en que tirar enrera no és possible, les decisions són simplement opcions al llarg del camí individual, ja que segons l'escala del temps amb què mesuris els resultats, una mateixa decisió pot ser encertada avui i equivocada demà. Mentre percebem el resultat a curt plaç com a correcte creiem haver escollit bé, però si d'aquí uns anys tornem a evaluar la mateixa decisió potser passem a veure-la equivocada, ja que ha desencadenat un mal final no esperat. 

Així doncs, al meu parer, val més equivocar-se de camí que no pas quedar-se quiet i no agafar-en cap. A la vida, com a la muntanya, davant les bifurcacions dels camins el pitjor que pots fer és quedar-te immòvil, no fer res. Saber recular quan fa falta, tirar enrera, és tan important com seguir endavant. La qüestió és actuar, prendre decisions. Escalfar una mica de cadira està bé per guanyar paciència i sortir el moment oportú. Escalfar massa cadira és perdre el temps.

No cal dir que dissabte quan pugem cap a Vallter a quarts de set del matí no estem per aquests temes tan profunds, més aviat fem un repàs del dia a dia, sense pensar gaire amb la ruta. De neu ja sabem que n'hi ha. La setmana passada ja em van quedar ganes de visitar la pala nord del Pic de Serra Gallinera. Però malgrat "no hi ha decisions equivocades", dissabte passat no era evidentment el dia per ficar-se en aquesta pala amb el vent que feia. Simplement vam escollir altres camins. Avui en canvi el dia és clar, no fa vent i davant la cruïlla de si anar-hi avui o no, prenem el camí.

Pugem per xemeneies amb la neu encara dura. Arribem dalt bufant de valent i ja marxem direcció nord, passent primer per cims poc dibuixats dels que no recordo el nom però que tenen bones pujades i baixades. No ens llancem per cap d'aquestes pales sinó que continuem al nord a buscar la pala del Serra Gallinera. El cim, per pocs metres, no el fem ara, ja el farem a la tornada que vindrem de la carena nord, nord-est. En aquest racó de món no hi havia estat mai. Aquesta pala no l'havia vist, però me l'havia mirat als mapes i s'anava encaixonant fins acabar amb un tub-torrent i un pla a baix. Avui ens hi fiquem amb la confiança que dóna ser principi de temporada, no per nosaltres, sinó perquè de moment només ha rebut una nevada forta i com a molt uns centímetres més. La pala és clarament allavosa. Mapa en mà ja es veu recargolada i encaixonada, però quan hi ets només has de mirar els pins petits, de la zona central i del replà de baix. Cada certs anys aquí baixen bons allaus que ho xafen tot. Els vents de nord i nord-oest tant comuns carreguen els lloms nord-est i amb una bona pendent que té no és una pala aconsellable a mitja temporada.

La part de dalt hi trobem neu pols, més compactada cap al mig. El tram de baix avui és poc esquiable, ja que tot i que està ben nevat el terreny és ben bonyegut. No és dia per llepafils. El torrent finalment s'encaixona i esquís als peus arribem fins baix. Els calcem a l'esquena per passar entre nerets i brucs nevats, remuntant part del camí cap al coll de Pal. En Xevi tira força amb esquís a l'esquena. En canvi jo de seguida els torno a posar als peus, em canso menys. Arribem al coll de Pal i fem un mos. Ens hi hem deixat la pell per sortir d'aquest forat. Snow outside - smile inside, sinó t'arramangues sortir d'aquí es pot fer llarg!

Amb la panxa plena tot es veu millor. En Xevi es posa a obrir traça amb neu pols direcció al Serra Gallinera. Ja fa estona que vaig pensant per dins que haurem de repetir la traça...no podem pas deixar d'esquiar aquests lloms nords tant ben innivats!!! Quan som a poc més de 2400 pells fora i cap a vall falta gent. El tracte era no arribar a la cabanya del coll, però la bona neu fa que ens passem de llarg direcció nord-est, s'ha d'aprofitar!!! Val a dir que hem deixat la motxilla, així que tornem a remuntar la pala més lleugers.

Un cop som al mateix lloc on ho havíem deixat, continuem fins arribar al Pic de Serra Gallinera, ara sí finalment. Bona pujada que m'ha acabat l'energia. Mengem una mica i acabem d'arribar sobre la pala de xemeneies. No sembla que el sol l'hagi fet transformar del tot, però un cop dins veiem que s'hi esquía bé, tan remenat com està sembla una pista d'esquí. Alguna rascada just abans d'arribar a pistes i fins al cotxe amb esquís als peus.

Uns 16 km i +1500, això ja comença a pintar bé, tot i que hem quedat fossos. Cap a casa a dinar i a recuperar forces, que a la tarda passejarem amb la família per Savassona. No sé si hem escollit el dia ni el camí correcte per aquesta pala nord, però en tot cas hem escollit. Que la letargia de l'avorriment no ens faci caure mai en la indecisió de restar parats. Si hem de parar que sigui per obligació! Mirar endavant i buscar nous projectes, girar el cap enrera i que s'escapi un somriure. La samarreta blanca que fa anys em van regalar amb el lema al cor "snow outside - smile inside" ho diu tot, la resta és tota blanca, amb franges blaves als laterals.

Xevi i Samuel