dissabte, 8 de febrer de 2020

PUIG DE LES BORREGUES I PASTUIRA des de Setcases


Dijous tenim en Joel ben escalfat pensant rutes, vol baixar les pales del puig de les Borregues de la vall del Catllar que la setmana passada ja vam veure ben carregades pujant a esquiar. Divendres consuma l'acte, sortint de coma de l'Orri, i ens confirma que és el paradís!!! Jo tinc ganes de fer la ruta dissabte però sortint de Setcases tal i com la vam fer caminant fa set anys (http://relatsdemuntanya.blogspot.com/2013/10/puig-de-pastuira-per-setcases.html) i així tancar una circular treballada, malgrat una bona caminada amb els esquís a l'esquena de tornada.


A les 8 del matí quan som a Setcases i la neu sembla amunt tenim un moment de dubte i pugem fins a la corba de coma de l'Orri ja amb un trànsit exagerat per l'hora que és. Però quan som a la corba canviem d'idea. No ens empipa pas portar els esquís a l'esquena una estona, a més la orientació és est per la pujada, tampoc serà tan amunt la neu. Girem cua i aparquem davant de l'Ajuntament, al costat de l'església, amb les campanes tocant quarts de nou.

Ens calcem els esquís a l'esquena i sortim caminant tots sols i amb tranquil.litat. El camí de pujada ja el recordava una mica, és ben bonic, amb les boires enganxades a la Catalunya interior fins ben enlaire. Nosaltres anem caminant i per sorpresa nostra ens calcem els esquís a 1550, 40 minuts escassos després de sortir de Setcases. Anem pujant amb el sol a l'esquena, també la motxilla. Travessem un petit bosc amb els esquís posats i ara ja som a les pales i prats que pugen al Pic de Pastuira. La pujada és molt agraïda, va per feina però no és dreta. Molt bones vistes i per dins pensant com és que hem tardat tant a esquiar aquests lloms. Un cop a la carena en Dani que ja es pensava que és dalt veu a "can collons de la roca" el cim, després d'una carena de més de 2 km. Tot i això la neu la trobem al punt i per la vessant solella anem guanyant la carena. Ara veiem tota la vall de la baixada. És un sot, un sot carregat de neu i pales verges...mare de déu quina joia!


Ens plantem al cim a dos de dotze, amb 3 hores i 20 minuts. Hem pujat a bon ritme però sense córrer. Quan ja fa una estona que mengem tot contemplant les vistes arriba un racer solitari que ha pujat pel mateix lloc. Fa fresca. Totes les muntanyes que veiem estan nevades. Les que no ho estan són sota la boira espessa. Traiem pells i comencem el descens directes pel sud per unes pales redreçades però amb una neu cremeta o moqueta que ens fa gaudir de valent. Ja a la pujada els isards ens observaven, sense por, esperant girar cua just a l'instant que ens hi acostàvem massa. Però ens tenien ben estudiats, els llimacs i els cargols quan pugen no són gaire perillosos. Ara però les tornen han canviat. A mitja baixada sorprenem un dels nombrosos ramats d'isards (de 25 en 25) i davant meu comencen a córrer però ara les cames no els donen tan com els meus esquís. Aixequen neu deixant una estampa de les que costen d'oblidar. No els persegueixo, però no surten de la línia de baixada que vaig seguint. En Dani ho contempla des del darrera on diu que encara era més encisador, perquè veia el conjunt, els isards i jo. Parem una estona i ens acabem de mirar per on baixarem, tirant cap a la dreta. Aquí hi ha pales per donar i per vendre. També isards per tot arreu.


Ens decantem cap al torrent sense flanquejar els últims rocs i d'allà fins on traiem els esquís, dos minuts abans de fer una bona fregada amb la mà al glaç, ara que anava sense guants...ai ai ai. Quatre cures de batalla i seguim avall fins a treure i carregar esquís. Ara comença la tornada, la que li agrada a en Dani. Esquís a l'esquena pel mig de senders bruts i nets alhora, perquè estan prou fresats però les nevades han deixat branques per tot arreu. Quan trobem la pista estem salvats, ara només queda baixar, baixar, baixar tot i que en Dani ja m'avisa, això fa pinta que tornarà a pujar per arribar a Setcases. Just a l'última paella surt el camí de tornada: Setcases 1,7 km.


Al final hem tancat amb esquís la mateixa ruta que fa set anys vaig fer caminant, gairebé 17 km i +1700, i poc més de 6 hores de vida salvatge en estat pur. Els nostres companys avui han estat els isards. Ho tornarem a fer!

Dani i Samuel

1 comentari:

Traçant somnis ha dit...

Brrrr....ja tinc ganes de tornar-hi!!