Després d'una setmana que passés el temporal "Glòria", encara no havia trepitjat el Pirineu, que va quedar ben recobert de neu, especialment l'oriental. A la zona Montseny, més de 400 litres d'aigua i neu i les muntanyes, metre i mig de neu molla, que ràpidament s'ha compactat. La cota de neu va ballar molt, però va deixar bon gruix de neu fins a 1400, així que es presentava l'ocasió per anar a fer un veure al Bar Senglar de Mentet amb els esquís posats. Entre setmana ja se'ns han avançat, però no sé si han arribat a seure pacientment a la terrassa del bar, veient com passen els núvols...
El dia s'ha llevat força serè, però la previsió ja deia que passaria un front que deixaria el cel cobert al matí, amb una mica de vent. Ens hi posem poc abans de les 9, des de l'aparcament de les autocaravanes de Vallter i enfilem cap al Pic de la Dona, sense passar per xemeneies, sinó girant a l'est i pujant la pala. La neu s'agafa bé, sort perquè el vent l'ha deixat treballada i el canto de l'esquí toca poc tros. Cauen quatre flocs mal comptats de neu i ens plantem al cim del Pic de la Dona amb poca estona. Sense treure pells anem fent carena fins el pic de Serra Gallinera al fons. Allà traiem pells i baixem direcció al coll de Pal sense arribar-hi, per trencar a l'est i baixar una pala de bona neu que ens torna a deixar a la vall que baixa a Mentet, just sobre l'alçada del refugi dels Alemanys. Fins aquí no hem trobat massa ningú tot i el bullici de Vallter. Seguim baixant amb un suau massatge de quadríceps, de tants bonys com hi ha. Sort que no són glaçats, perquè sinó ja seriem bitlles!!!
Quan s'obre el panorama i tot són prats, feixes i murs de pedra, fem una bona baixada amb salts inclosos saltant marges i disfrutant com nens, amb la vista del poble de Mentet davant nostra. Travessem el riu descalçats i tornem a calçar doncs pels carrers ens podem plantar fins al bar amb les pells als peus. Parem al bar i tastem les delicies artesanes, jo una taronjada artesana que li dóna mil voltes a la fanta i els altres birra artesana que també els sembla molt bona! N'agafem una de litre per en Jordi, que dilluns en fa 40. Sort d'en Fer que s'ofereix a portar-la, així el podem lastrar amb una mica més de 1 kg, tot i que queda clar que no serveix de res.
Pujada maca i entretinguda per cultivar el silenci. Ningú diu res. N'hi ha dos que bufen, un que respira i un altre que ha agafat aire sortint de Mentet i l'ha deixat anar quan ha arribat al coll. Ja ho diuen que el món és qüestió de classes. Poc abans d'arribar al coll, immaculat de tanta neu (com també la cara nord-est del Pic de la Dona que està impressionant), en Jow fa el comentari "està guai" del dia...ja que veu dues siluetes de "pingüins" pujant a poc a poc la portella... Quan hi arriben en Fer i en Jow primers, es veu que són amics dels pingüins...nosaltres també! En Russi i en Jaume!!!
Una xerrada, pells fora i avall pel torrent, que ens passem de frenada i encara ens toca posar pells per sortir i recuperar la cota de l'aparcament. En total uns 20 km, +1700 i 6 hores, inclosa la parada al bar de 40 minuts que s'agraeix!
Avui ha estat una jornada diferent, ja que és com fer l'excursió al revés...amb +600 m de desnivell i poc més d'una hora ja havíem fet cim...després faltava la tornada.
Fer, Dani, Joel i Samuel
Met i Russi a la Portella de Mentet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada