diumenge, 23 de febrer de 2020

TORRENEULES passant pel Noucreus


Bonica circular sortint de Núria, per acabar fent l'objectiu del dia, el Torreneules i la seva pala sud. Moltes vegades me l'havia mirat i havia pensat en baixar-la, però em semblava curta i penjada, fins que en Joel diu que l'hem d'anar a fer si o sí. És llavors que ens la mirem bé al mapa. No és tan curta, del cim fins al final de la zona esquiable uns 700 metres de desnivell. Ep! això ja és una altra cosa. Pensem rutes i si bé les més obvies és sortint direcció al refugi de l'Àliga on ja fa temps que tenim pensades algunes baixades quan me'n vaig a dormir en penso una de més llarga amb tres bones baixades. Sinó també tindrem l'alternativa de les pales sud del Pic d'Eina que també estan pendents.


Al matí tenim la baixa del gurú, així que pugem sols amb en Xevi tot pensant quina en farem. Li explico la que tinc al cap, sembla llarga si volem ser a casa per dinar tard. Agafem el primer cremallera tot pensant que hauríem de tornar amb el de les 14:10, això ens dóna 6 hores d'activitat que en tot cas si que semblen suficients. A baix a Núria no hi ha gaire neu, com des de la plana que el sol ja ha fet de les seves. Però falta que t'enfilis una mica amunt per donar-te compte del pilot de neu que va deixar el temporal Glòria!!! N'hi ha per esquiar dies!

Sortim direcció al Noucreus a bon ritme i amb 1 hora i mitja ja som dalt. Ens ha costat atrapar un solitari motor perkins de Ripoll, de fet fins 5 minuts abans del cim no l'atrapem. Ens mirem les opcions i n'hi ha moltes, i de neu encara més. A les nord's hi ha una mena de pols reciclada que sembla mentida...fa un mes que no neva i semblen ple hivern. Ni rastre de glaç. Baixem un tros i fem algunes proves amb un drone de juguet. Com que anem bé de temps encara perdrem 40 minuts tot el dia fent l'"indio". Al final no acaba de funcionar, o una limitació d'altura de software o poca força quan la densitat de l'aire és baixa...tot i que sembla el primer.

Bona baixada amb neu al punt fins a baix al torrent. Calcem pells i seguim direcció el Torreneules, pujant més per l'ombra directe al cim almenys no ens toca tan el sol que si anéssim cap al coll.


Altra cop molt bona neu a les nord's per pujar, molt carregada aquesta pala, cosa que al final ens fa decantar cap a la carena per evitar sobreacumulacions a la nord-est. Arribem amb els esquís als peusa dalt del Torreneules, anem molt bé de temps. Mengem una mica, fem quatre fotos, una mica més l'indio i pells fora per baixar la "pala". Altre cop bona neu primavera que ens fa gaudir fins que arribem ja dins el torrent i no val la pena baixar més a no sé que vulguis sortir amb els esquís a l'esquena o amb parapent cap a la central de Deió...

Ara sí toca l'última pujada de 300 m, amb el sol a l'esquena i la neu ja més estovada (no pasta). Sort d'en Xevi que marca ritme a davant i ens plantem al coll a dos de dues, amb marge pel cremallera. Em sorprèn gratament aquesta pala cap al refugi de l'Àliga, doncs fa més de 15 anys que no la feia i aquella vegada hi havia poca neu. Avui és una pala inmaculada, de bona neu i bon desnivell. Els més quadríceps ja fan figa però, mentre que en Xevi va a gas.

Un cop a baix descalcem esquís, els carreguem a l'esquena i flanquegem 10 minuts pel corriol sense neu fins a arribar al refugi, on calcem esquís i baixem per pistes.

Arribem a Núria amb un quart de marge, en total 16 km i +1700, hi hem estat 5 hores i mitja, inclòs parades i fer 40 minuts l'"indio"...


Xevi i Samuel