2019 - PARQUE VALLES OCCIDENTALES

Cap d'any 2019-2020

Del 28 de desembre al 3 de gener

Circular itinerant amb furgoneta, sortint de la zona de Jaca,  travessant a França i tornant pel coll de la Pierre Sant Martín altre cop a la zona de Jaca.

Sortim dissabte en ve dinat sense presses, pensant que dormirem pels voltants de Jaca. Si a la plana de Vic tenim boira, no en parlem de tota la vall de l'Ebre i la zona de Huesca, perquè em sembla que encara n'hi tenen més! Arribem al vespre amb Jaca ple de gent i acabem dormint aprop de les pistes de gel, on també abunden furgonetes i caravanes. L'endemà diumenge fem la visita a la Ciutadela, que ja hi havia estat de petit. Fa un bon dia assolellat però molt de fred i ens n'anem a dormir a Aisa després de fer una visita al poble i la vall que puja fins al punt de sortida de bones rutes com ara el Pic d'Aspe. Tot i les pluges de fa més de 15 dies encara queda força neu. Ens llevem dilluns i enfilem cap a Candanchú, on fem una petita esquiada a pistes amb les nenes, aprenent una mica les sensacions de lliscar a la neu. No agafem forfait doncs ni aquí ni a Astún ens convenç gaire l'oferta per nens, ja ho guardarem per comprar-lo a la Pierre Sant Martín que fa millor pinta.

A la tarda d'aquest dilluns travessem a França pel coll, anem a les Forges d'Abel i visitem la cascada que hi ha camí amunt. Tornem però cap a Canfranc on dormirem, travessant el túnel de Somport, més de 8 km de bona carretera. Es ben curiós, perquè al costat sud hi ha unes carreteres de cine, ja que gairebé et plantes a Jaca per autovia de dos carrils, un túnel com el de Somport fins a arribar a la frontera amb França i després et trobes amb una carretera estreta i uns engorjats que fan poc viable que aquesta connexió viaria millori gaire amb el temps...

Dimarts al matí pugem fins a Astún, on el dia abans ja m'havia mirat una mica el panorama. Aprofito per sortir un parell d'horetes i fer un cim de 2200 m una mica més a l'est que el Pic de Benou. És una ruta curta, de 600 de desnivell tot orientat al sud, per unes pales redreçades però amb bona neu. La baixada la faig fent circular, doncs un noi de Jaca i un de Múrcia em diuen que han pujat per allà i que estava bé. Bona baixada amb neu primavera que em deixa directament a la carretera on em trobo la canalla caminant, i d'aquí cap a dinar una mica.

A la tarda enfilem altre cop el port de Somport i ens anem cap a Lescun on tenim pensat dormir la nit de cap d'any, tot i que els càmpings estan tots tancats i acabem dormint al Plateau de Sanchesse després de consultar-ho amb els "hogareños" del poble. Nit freda però ens llevem amb un entorn idílic. A l'altre banda del riu hi ha dormit algun cotxe més. Passegem cap a la cascada i gaudim d'aquest sol que pica fort en aquest plató orientat a l'est.

Abans de dinar canviem a la vall del costat i anem fins al pont de Lamary, punt de sortida de bones rutes tant a l'estiu com a l'hivern. Dinem al costat del riu tot pensant que en algun lloc haurem d'anar a omplir el dipòsit de gasoil, doncs entre conduir i la calefacció per dormir s'està acabant!!!

Baixem al poble i anem a dormir a Urdos, a peu de carretera, per demà continuar cap a la Pierre Sant Martín.

Dijous és l'últim dia que anuncien sol, així que marxem per carreteres secundàries com sovint fem, cap a la Pierre Sant Martín. No la coneixia i és una bonica estació orientada a l'oest. Vindria a ser l'antagònica de Vallter, orientada a l'est i amb el mediterrani de fons. Aquí l'atlàntic de fons. Primera i última estació del Pirineu. Aquí hi ha molta roca calcària i el paisatge de l'estació és diferent al que estem acostumats, diria que ensisador. Aprofitant que és una estació molt familiar, tenim forfait gratuït per les nenes per practicar a les cintes i amb un forfait de debutant pots fer una gran part de l'estació, cosa que aprofita la Gemma mentre els faig el dinar per recuperar forces de les baixades que han fet! Això sí, totes les baixades agafades entre cames, doncs amb encara no 3 anys i 4 anys són molt petites per fer gaire res més.

La nit la passem al càmping de Asolaze, bones instal.lacions, aigua calenta i un alberg al costat. L'endemà ens recomanen una caminadeta a la cascada de Belabarze, bonic i fred racó d'aquest Pirineu Navarrès. Tornada en circular travessant ports de muntanya fins altra cop a Jaca. Queda molt Pirineu per descobrir i molts racons per trepitjar, i encara més per esquiar!

Sira, Nora, Gemma i Samuel