Aquests dies ha fet de tot, ha plogut fins a cota alta, ha nevat, ha ventat, el temps doncs ha estat com una rentadora i ho ha deixat tot remenat. La primera intenció era una matinal al Puigmal pujant des de Fontalba per la carena i baixant per la coma de Fontalba, però quan som al cotxe i tot parlant, no ens acaben de convèncer les condicions de neu i allaus com per anar-hi. Canviem i ens anem a la Cerdanya a fer plans, plans infinits. Aquesta ruta ja l'havia fet fa una colla d'anys amb en Russi, amb menys neu, però no em fa res repetir-la si ens acabem ficant al forat del darrera la carena, un forat amb un mal, un "malforat".
Estem de sort i la neu hi és prou abundant ja només arribar a l'aparcament de Guils-Fontanera. Primera sorpresa, la carretera obra a les 9 del matí i tanca a les 5 de la tarda!!! Nosaltres que anàvem d'hora ens trobem a un quart de nou davant de la barrera, menjant entrepà. Ens conscienciem que estarem fins les nou veient passar les mosques, però el bon home que obre la tanca va d'hora i a dos de nou ja obra! Quina sort! Enfilem la carretera nevada amb dos dits de neu fins a l'aparcament, calcem pells i comencem a foquejar pel bosc, per enllaçar amb la pista. Sortim d'ella a una marcada corba a l'esquerra i continuem pujant fins pràcticament al pla superior on es parteixen les aigues. D'aquí ara volem tirar a l'esquerra fins a trobar la carena, però hem de travessar una tartera, o tarterot, de grans blocs de granit, la tartera roja. Sembla un glaciar perquè avui està ple de neu i anem fent revolts, equilibris i caigudes per sortir d'aquí. Abans no perdem la "compostura" aconseguim sortir, i ja enfilem prats amunt, no sense abans arreglar les pells de l'Eloi, que es desenganxen, com també ho ha fet la bota només sortir del cotxe.
Ens enfilem per una pala redreçada a l'esquerra amb bona neu i d'aquí guanyem la carena amunt, ara ja som els plans. No hem anat pas lents i ara aprofitant que és pla estirem fort les cames. Just però quan torna a començar la pujada final a mi se'm acaba el combustible, entro en reserva i vaig fent el cargol. Arribem al cim pràcticament junts, amb fort vent fred. Ens posem a la cara sud i mengem una mica mentre la fem petar, que aquí no bufa el vent. Al final agafem fred de mans, traiem pells i avall pel torrent planer. Quan arribem a l'entrada del bac de Malforat ens ho mirem. No anem d'hora, però em fa gràcia ficar-nos dins aquesta petita vall. Crec que no m'hi vaig ficar l'últim cop. Hi ha neu i ens sembla que al fons ens podem enfilar per alguna pala o canal i recuperar la carena. Total sinó ho fem ens tocarà posar pells per carenajar aquests plans.
Així que se'ns falta ja hi som dins. Neu ventada, algun tram bona, algun tram no tant, en aquest bonic racó. Un dia de neu pols ha de ser prou bonica aquesta vall, que segueix avall, avall. Nosaltres abans de baixar del replà parem i ens mirem per on tornar. Les canals que veiem des de dalt s'agafen molt avall i tenen feina, en canvi on som ara, entre pells i grampons tornarem a recuperar la carena. Neu dura però que es clava bé, quatre bufades, bé quatre no, cinquanta bufadaes i ja som dalt. Calcem esquís, i baixem direcció la carena de més a l'est, per enganxar una última pala de neu primavera pasta fins a la pista d'esquí de fons, per on retornem al cotxe.
Bona jornada, de 21 km i +1300, planera per dies de risc d'allaus.
Eloi, Joel, Xevi i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada