diumenge, 3 de maig de 2015

PIC DE RULHE I PIC DE L'ALBA

Boucle des eaux sauvages de l’Ariège


Com sempre somiem mil i una sortides per aquests tres dies de pont, però no sempre es pot complir el que sembla més atractiu, l’avantatge és que qualsevol altre es pot convertir en igual d’atractiu si s’hi posa una mica d’imaginació... En Russi fa temps que em parla del Pic de l’Alba, també del Pic de Rulhe que tots tres ja hem fet caminant...segurament mirant el mapa es pot enllaçar fent una bona travessa, sortint del punt més favorable en aquesta època de l’any: la Vall d’Incles. Amb la intenció de fer nit al refugi de Ruhle planegem la ruta, uns 11 km i +1400 el primer dia i uns 31 km i +1600 el segon dia, una mica llarg i ple de canvis de pells.


En Russi surt sense sac i sense esterilla...nosaltres de sac n’agafem. Comencem amb esquís a l’esquena direcció els estanys de Juglar mitja horeta. Segurament fent equilibris hauríem pogut calçar abans, però per evitar mullar les pells als rierols, preferim calçar una mica més amunt assegurant neu contínua. Anem remuntant a bon ritme, passem pel primer i el segon llac fins arribar al coll. Allà ja veiem un grup de quatre que estan baixant caminant per la canal sud-oest del Rulhe. Deuen haver dormit al refugi perquè van d’hora. En Russi ja rumia pujar per aquesta canal, però la intenció era deixar trastos al refugi i pujar per la canal nord. Traiem pells i baixem per la pala que hi ha a l’esquerra de la cascada fins a baix al segon estany...d’allà ens il.luminem al veure una canal que puja de dret al Rulhe o almenys ho sembla. Primer amb pells i després amb grampons enfilem la canal d’uns +500 de desnivell. Avui l’hem trobat molt bé, però el rastre d’allaus que hi ha a baix aconsella només fer-la a la primavera i després que la calor hagi fet baixar les purgues que cada any baixen pels volts de Sant Jordi. Un cop dalt arribem a l’aresta que ens separa de la canal nord. En Russi continua l’aresta, nosaltres anem directe a la canal nord, doncs es veu més fàcil. Arribem dalt el cim pràcticament junts. Gran satisfacció doncs al final ens ha sortit una ruta molt treballada, tot i aquelles incerteses dels bons dies de muntanya.


Baixem per la canal Nord, en Russi des de dalt mateix, jo calço uns quants metres per sota aprofitant uns rocs on m’hi puc recolzar bé. En Jow prefereix fer-ho més avall. Bona baixada d’aquesta canal, que es veu més dreta a l’estiu que a l’hivern, potser perquè avui hi hem trobat bon neu. Seguim esquiant fins al refugi on arribem prou d’hora per haver pogut anar a fer algun cim més...però amb la feina que hem fet ens hem guanyat un bon descans. Tertúlia de tarda mentre esperem que es pongui el sol.


L’endemà després d’una nit molt ventosa ens llevem altre cop amb les incerteses dels bons dies de muntanya. Sembla que farà mal dia...una retirada per Fontargenta sempre és possible (i digne), però hi ha ganes de com a mínim veure el Pic d’Alba d’aprop. Fem una mica més el mandra i finalment decidim sortir del sac, menjar una mica i a foquejar!!! El dia sembla que s’aguantarà i de fet molt que millorarà. Enfilem amb esquís als peus fins a la Portella de Rulhe. Un cop dalt (en Russi ja ens havia avisat) trobem a l'altre costat una primera part de baixada força dreta. Hi ha neu per sortir del replà de la portella mateix, però la pendent és respectable. Em fan l’honor de tirar-m’hi primer, sort de la bona neu, gir aquí, gir allà i ja sóc baix, on deixo anar tota l’adrenalina acumulada!!! Després baixen en Jow i en Russi que tal com han sortit es troben el primer gir pel seu costat dolent. Un cop baix, molt bona baixada fins al llac de Court, amagat entre muntanyes en aquest circ tan poc visitat. Acabem de baixar una mica més fins al pluviòmetre, on sense posar pells (perquè és humida, no perquè no faci pujada) podem remuntar cap al coll que hi ha entre el Pédourres i l’Alba. Altra cop baixada fins al llac on ara si posem pells per remuntar direcció l’Alba. Ara ja tenim un molt bon dia amb sol radiant. Per pujar a l’Alba, entre totes les canals, n’hi ha dues de molt clares. Una és la est, més llarga i que sembla més ajaguda, que s’ha d’agafar molt abans que el Pic de Regalecio et barri el pas. L’altra canal és sud, més curta i amb un petit ressalt dret. Nosaltres agafem aquesta segona. Per arribar-hi només cal remuntar direcció al coll que hi ha al nord del Nerasol i girar sota les parets rocoses del Regalecio, resseguint per sota la cresta fins que de morros acabes sota la canal. En Jow n’inventa una tercera que farem servir de baixada, una canal a la dreta de la que pugem nosaltres, on després per roca i caminet es puja al replà superior de l’Alba. Amb en Russi fem amb pells gairebé tota la pujada, fins que les esquerdes ens fan dubtar. Sembla un “mini glaciar”, quines rimaies!!! Fa respecte de lo profundes que són, millor no anar dins. Posem esquís a l’esquena i a cop de piolet supero el ressalt, on en Russi que no en porta diu que ho ha hagut de clavar tot per no anar parar dins l’esquerda. Un cop superat continuem així fins el replà, on tornem a posar esquís fins pràcticament dalt del cim. Bona vista, bones fotos. 

Les incerteses dels bons dies de muntanya s’han anat esvaint, en queda una però, la portella de Siscar.


Pells fora i avall, altra bona baixada amb neu humida però disfrutona amb velocitat. Tornem a posar pells i remuntem el penúltim coll, que dóna accés a l’estany de Siscar. Altra bona baixada fins a baix al llac, on ara sí el dia s’ha començat a tapar i amenaça pluja. En Russi entra marxes i tots a seguir-lo com podem. Arribem sota la zona de la Portella i després de mirar el mapa ens decantem per la tercera canal rocosa començant per l'esquerra. No ens queda clar per on va el camí d’estiu, de fet molt a la dreta hi ha un coll nevat per on també hauríem pujat bé. Per la canal també hem pujat bé, bé fins que a 10 metres de la portella s’ha acabat la neu i s’ha hagut de fet “herba-tooling” que bé a ser clavar el que sigui i agafar-se on sigui per tirar amunt i no avall! A l’altra costat ja hi ha Andorra. Pells fora i última bona baixada del dia, que amb una mica d’equilibrisme aconseguim allargar fins 5 minuts del cotxe. Sí, som maig, som a l’Ariège, a les quatre de la tarda d'un tres de maig de 2015. Fi de festa major!



Russi, Joel i Samuel