diumenge, 24 de maig de 2015

TORRE CORDIER

23 i 24 de maig...dos dies després i +2600 m, amb pluja, neu i boira (vent no), cim de la Torre Cordier!!!


Anem per rematar la temporada, doncs la calor de l'últim mes ha fet molt mal al Pirineu, deixant la neu molt mermada i estovada...així que poques zones més queden que anar a fer la tradicional despedida a la zona de l'Aneto. La "meteo" és incerta, però nosaltres volem provar-ho i esquiar un parell de dies. Sortim divendres tard, en Carles i en Dani amb un cotxe (perquè tornaran dissabte) i en Russi i jo amb un altre perquè volem tornar diumenge. Idees al cap en portem moltes, però pel que es veu quedaran per la temporada vinent.

Després de parar a sopar i fer la xerrada se'ns fa una mica tard, total que arribem a la Besurta a quarts d'una, just per ficar-nos dins del sac. L'endemà es lleva gotinejant i espurnejant, vaja tapat...No passa res, ens hi tombem una estona més. De totes maneres el personal està ja pujant amunt, esquís a l'esquena. Finalment al cap d'una estona decidim sortir del cau i en Russi aprofita per saludar amics. Finalment ens equipem i decidim fer primera parada i fonda a la Renclusa. Un caldo amb molla de pa i a veure-les venir. Avui és un dia d'aquells que les benaurances tenen molta raó..."els darrers seran els primers". Penso que com més tard anem, més l'encertarem, així que es tracta de fer el romancer... Finalment comencem a tirar amunt seriosament però ens trobem una neu molt dura. En Dani de seguida arrufa el nas..."no em barrufa" i tira avall. Nosaltrs tres seguim amunt fins que ens engoleix la boira.



Els objectius de cim fa estona que s'han anat limitant...de fet al final apostem per un 3000 modest, la Torre Cordier. Tanta conya en fem, que el cim finalment s'enfada i ens castiga: avui no pujareu!!! Quan som a sota la boira és espessa-espessa...d'aquells dies que tens clar que la "sala de l'esperit del temps" de Bola de Drac existeix, que tot és blanc (cel i terra) i no passa el temps. La boira ens despista i tot i que intuïm que el coll de la Torre Cordier és a la dreta, tirem a l'esquerra. Intuïm també que passem sota la canal del Pico Cordier, però seguim a l'esquerra, fins que finalment topem amb un altre grup desorientat que ens diu que per "cim no les viene nada". Girem cua i tornem al punt on ens ha semblat intuïr per primer cop que havíem d'anar a la dreta. Estem just sota el petit replà rocós del Pico Cordier...la boira no s'obre..."tan tan tan tan" cap avall. Just traiem pells i baixem 100 metres i la boira s'obra i el cim ens fa "pam i pipa". No ens l'hem pres seriosament i la Torre Cordier no és un cim de segona per més que estigui separat de l'eix principal, sense un clar coll que el separi de la resta de massís muntanyós, però si clarament penjat sobre l'antiga glacera. En Dani ens espera a baix, així que decidim deixar-ho per un altre dia...Molt bona baixada per despedir la temporda... o no?

L'endemà amb en Russi, amb una meteo si fa no fa...repetim jugada. Anem més per feina i finalment arribem al mateix punt que ahir amb el mateix temps. Boira espessa que no veus més enllà d'un metre. Decidim avançar a cop de 20 passes. Finalment arribem al que en sembla el coll. Dubtem si amunt o si avall. Jo penso que hem pujat molt i el cim és avall. Comencem a tirar avall i el dia s'obre!!! Davant nostre una preciosa aresta nevada, un fil amb un tall a cada costat. En Russi comença a passar no sense abans temptejar que seria en cas de relliscada. S'hi assenta i s'hi troba còmode. Em demana si li passo el diari que llegirà una estona doncs s'hi està bé! Es torna a aixecar i passa l'aresta. Després passo jo amb molt de compte fins que arribem al replà i fins a la punta on hi ha la fita! Finalment hem fet penitència, hem demanat perdó a la muntanya per menystenir-la i despreciar-la envers cims de més embergadura. La Torre Cordier jau sota l'ombra de colossos però té orgull. Millor no ferir-lo. Un cop hem fet les paus, tornem enrera, agafem esquís i avall!!! La neu avui de pujada estava de conya, però no ha transformat...així que ens toca una baixada de supervivència.

Resultat final:
-Dissabte pujada dolenta, sense cim i baixada bona, +1300.
-Diumenge pujada bona, amb cim i baixada dolenta, +1300.

Em sembla que m'haig de remuntar anys per trobar una pujada tant treballada a un mo..de...st cim, vull dir a un gran cim!!!




Carles, Dani, Russi i Samuel