dissabte, 18 d’abril de 2015

BASTIMENTS - PRAT DE BACIVERS - PUIG OMBRIAGA


La temporada continua avançant tot i que últimament ha passat de caminar a córrer... La neu s'està fonent a marxes forçades i ja hem començat a posar ciris perquè arribi la gran nevada d'abril que permeti estirar les sortides al Pirineu oriental. També és cert que és molt diferent mirar la neu des de casa, on tot el que veiem són cares sud pelades com el cul d'un mico, que pujar fins al Pirineu i començar a trepitjar cares nord i valls amagades. Així tota la zona d'aiguols podrits i tot el darrera de Bastiments encara està amb un aspecte hivernal envejable!!!


Així que toca sortida llampec. Calcem esquís a l'aparcament superior (impossible a l'inferior) i comencem a enfilar amb neu contínua. Intento seguir en Jow però és impossible...està com un isard de muntanya...En comptes d'anar al coll de la Marrana pugem per les canals assolellades que hi ha entre el coll de la Marrana i el refugi Marmotes. Sort de passar per aquí perquè així em puc posar momentàniament davant, això si, semblo l'aspiradora dyson quan tapes el forat d'aspirar que va aquell soroll tan fort!!! Un cop dalt del pla, en comptes de pujar per l'esquerra de la pala pugem per la dreta que també es puja bé i en hora i vint minuts som dalt del Bastiments. Mirem el panorama, traiem pells i baixem per la cara nord amb neu bona el primer tram i una mica més encrostada del mig avall. De fet no es crosta, sinó que hi ha 5-10 cm de granissat compactat que es desprèn al girar i no fa gaire còmoda la baixada. De baix fins al llac, esquí a plaer.

Tornem a posar pells, encenem calderes i altra cop amunt i fort. La dyson torna a treballar una estona i finalment arribem al cim del Prat de Bacivers. Molt bon dia, molt bones vistes. La canal Neret que ha inspeccionat en Jow no està per baixar. Si ho hagués estat hauríem anat a fer el Cap de Chauches també. Mengem una mica, traiem pells i avall, direcció a la canal est que baixa al pla de Morens. La neu ja una mica transformada deixa que la baixada tingui parts molt bones i parts pesades...es veu que fan falta "esquís amples". Tornem a posar pells i girem la vall de tornada, enfilant pel dret direcció al Puig d'Ombriaga doncs no cal fer el flanqueig perquè hi ha molta neu.

L'última baixada de l'Ombriaga potser la millor, bona neu compactada transformada els primers centímetres. Aquesta pala de poca pendent és un petit paradís a Vallter, tan perquè està resguardada dels vents com perquè la neu s'hi conserva temps. Després per una de les canals directe a pistes i avall, on arribem fins al final amb els esquís als peus. Possiblement última sortida a la zona aquesta temporada...o no!!!


Joel i Samuel