2014 - APENINS - GRAN SASSO

Conscient que normalment les meves entrades al blog són llargues i pesades de llegir...amb poca informació últil i molta "xerrameca", avui aprofito aquesta que ha escrit en Miquel per enganxar-la directament, ja que descriu els itineraris que hem realitzat durant quatre dies per aquesta bonica zona del centre d'Itàlia, que fins un dia abans de marxar, ben poc coneixia. 

Les anècdotes les hauré de guardar a la memòria, espero que no em falli!!! Rectifico, al final deixo el relat subjectiu, segons les meves impresions i en resposta al "comentari" de la sortida. Segurament, gràcies a ell, d'aquí 10 anys quan ho torni a llegir, tornarà el somriure al meu rostre!

Text per Miquel A.

Dia 1 - Divendres 14 de març: Monte Tremoggia 2350m i Monte Camicia 2.564m +967m

Un cop arribats a Fonte Cerreto, descarreguem material a l’hotel i agafem carretera fins a Fonte Vetica, la carretera que hi puja directe des de Fonte Cerreto encara es tancada i hem de voltar uns 50 km passant per Castel del Monte. Arribem a Fonte Vetica (1506m) i a les 2 de la tarda amb la seguretat de que fa un dia esplèndid i la llum del sol allargarà fins tard, iniciem l’ascensió al Monte Tremoggia (2350m). L’ascensió es fàcil i ràpida ideal per començar a escalfar motors de cara els dies propers. La vista des de el cim de l’extens Campo Imperatore i del massís del Gran Sasso es espectacular. Una part del grup decideix baixar per la cara sud directes al Vallone di Vrada i Fonte Vetica, i els altres decidim acabar de fer una volta circular crestejant per sobre del Vallone di Vrada fins al Monte Camicia. Primer pel fil de la cresta i després flanquejant arribem al coll que hi ha just sota el Camicia, remuntem el llom i arribem sense dificultat al Camicia. Baixem pel seu vesant sud - oest aprofitant que es la vesant on encara no s’ha regelat la neu i amb una bona neu primavera fem el primer gran descens. Retorn al refugi Fonte Vetica remant per la base del Camicia. Retrobament del grup i directes a fer un bon sopar de pasta i pizza per carregar les piles per demà.

Dia 2 – Dissabte 15 de març: Gran Sasso – Corno Grande (vetta occidentale) 2912m per la direttissima +1450m

Agafem el telefèric (Funivia) que ens puja a l’estació d’esquí de Campo Imperatore (2130m) Ens calcem els esquis i pugem fins al refugi Ducca deglii Abruzzi, fem la cresta que uneix el Monte Portella i la sella di Monte Aquila des d’on anem directes a la base de la cara sud del Corno Grande. Pugem per la canal diretissima (45º) que ens porta directe al cim. Descens per la canal del Calderone cap al coll de Sella de due Corni. En aquest descens una companya cau en una placa de gel, un petit ensurt, però la conseqüència és un petit esquinç (avui ja sabem que són els creuats) que no fa viable que pugui completar la ruta. Acabem de baixar al coll, trucada al 112 i una hora i poc més, després d’una actuació impecable de l’equip de rescat ja vola cap a l’Àquila. La resta del grup encara tenim força feina, continuem el llarg descens pel Valle del Ginepri fins connectar amb la Val Maone a la cota 1700m. Tornem a col.locar pells i comencem a remuntar la llarga Val Maone fins arribar amb les darreres llums del dia a Sella di Portella i el cim de Monte Portella (2385m), descens cap al refugi Ducca di Abruzzi i Campo Imperatore. Haviem previst baixar pels tubs que hi ha sota el telefèric fins a Fonte Cerreto, però s’ha fet fosc i el seny ens diu que el millor es quedar-nos aquí. Cal remarcar l’hospitalitat del personal de l’estació, que al conèixer la nostra situació ens van oferir allotjament. Un bon sopar i a dormir que demà tornem a tenir feina.

Panoràmica amb el cim del Gran Sasso al fons.

Panoràmica des del cim del Gran Sasso.

Dia 3 - Diumenge 16 de març: Monte Corvo, Vetta Orientale (2623m) Vetta Occidentale (2533m) +1435m

Agafem el primer telefèric que baixa i tornem a Fonte Cerreto. Esmorçar potent i carretera cap a Prato di Selva, el Monte Corvo ens espera. Sortim de Prato Selva (1390m) primer remuntant les petites pistes d’esquí i de seguida per un sender pel mig del bosc. La ruta que havíem previst va per un sector on està tot molt carregat, parada, anàlisis de la situació i decidim pujar pel llom del costat nord on les pales estan ventades i la ruta es veu mes segura. Això fa que la ruta s’allargui considerablement, es fan 3 grups, uns es quedaran al coll delle Monache, d’altres pujaran fins al Monte Corvo vetta occidentale i uns altres crestejarem fins arribar al Monte Corvo orientale. Les vistes del Pizzo Intemessolli que tenim davant i del Gran Sasso on havíem estat ahir, són espectaculars, diferents massissos que es veuen a nord i sud ens sorprenen de la magnitud dels Apenins. Ens queda un descens llarg que comencem retornant a la Vetta Occidentale i baixant primer per un tram de la pala que hem remuntat i després per un corredor que a la pujada hem vist i que ens porta directament al Valle Crivellaro, descens per neu encrostada amb alguns trams de pols fins a Piana San Petro (1756m). Posem pells i remuntem el bosc fins a la cota 1850 on reprenem el sender per on havíem pujat i que ens porta fins a les pistes per on baixem fins a Prato Selva. Una altre jornada llarga però espectacular. Retorn a Fonte Cerreto, dutxa, sopar i copes a l’Àquila.

Dia 4 - Dilluns 17 de març: Monte Aquila (2495m) +520m

Fem dos grups, uns prefereixen aprofitar el viatge canviant la neu i la muntanya per les pedres i la història fent una visita a Roma i d’altres encara tenim ganes de fer un altre cim. Volem fer una ascensió matinal tranquil•la i que ens permeti sortir a migdia cap a Roma. Ens decantem pel Monte Aquila, el dissabte ja li havíem posat l’ull a la seva cara sud que baixa directe a l’estació de Campo Imperatore. Sortim de Campo Imperatore i pugem directe a sella di Monte Aquila, el coll que hi ha entre el Monte Portella i el monte Aquila ( el dissabte anant al Gran Sasso hi havíem passat però crestejant des de el refugi Ducca di Abruzzi). Anem remuntat per un llom ventat fins arribar a la carena que ens portarà al cim. Vistes espectaculars a 360 º; cara est del Corno Grande, Monte Prenna, Camicia, el bast Campo Imperatore, Pizzo Intermessoli, Monte Corvo.,... Descens fantàstic per la cara sud directe a les pistes d’esquí, remuntada fins al funicular i retorn a Fonte Cerreto. Dutxa, recollida de material i cap a Roma. Tour de 2 hores pel centre i cap a Fiumicino a agafar l’avió. 4 dies aprofitats al 100% , bon grup, bon temps i muntanyes espectaculars.

Miquel, Carles, Maso, Gemma C, Jaume, Albert, Eva, Popi, Edu, Joel, Dani i Samuel

Després de la part més tècnica i útil, per si algú vol repetir la ruta, i aprofitant que sóc al tren, no al “tren d’olot”, però gairebé com si hi fos, anem a fer memòria d’aquests quatre dies ja passats...

Dia primer de la nova era “yupiernari”: 

(En aquest moment no sabíem que això seria la nova era, normalment al llarg de la història els períodes s’anomenen a posteriori, a vegades milions d’anys després dels “successos”. En aquest cas especial amb dues setmanes n’hem tingut prou).

Per alguns comença tot molt d’hora, mesos enrera amb la planificació de la ruta, la compra de bitllets. Per a mi i un parell més, la cosa comença una setmana abans, doncs per A, per B, per C i per tot l’abecedari la cosa no m’acabava d’encaixar. De totes maneres amb paciència sempre he pensat que tard o d’hora el que ha de ser, és. Així doncs després d’accelerar el batec dels cors d’en Dani, en Jow i meus, fins arribar a la taquicàrdia, en Jow prem “pagar con Visa” i de pet enfilem a 10.000 metres amb un boeing 737!!! Perdó, encara falten unes hores per això. Són les 2:20 quan em sona el despertador, hem quedat a les 2:45 a la gasolinera. De la tarda no ehhh, de la nit!!! Allà ens reunim tots menys en Jow que ja és a Roma via París, és veu que va treure un sis a l’oca i ha avançat unes quantes caselles al tauler. Carreguem els trastos a les dues furgos i cap a la capital falta gent. Des del primer moment ja em sembla que tindré més agulletes a les barres de la boca que no pas a les cames...o dec ser de riure fàcil o aquesta colla no para de liar-la!!! Sí, en Paki s’ha enganxat el braç a la porta giratòria de l’aeroport! No truquem al 112, doncs ens el reservem per més endavant. De moment amb “seguretat” de l’aeroport en tenim prou: “en la cinta está prohibido subirse”...

A l’avió tot normal, les mesures de seguretat que s’estan prenent ajuden a mantenir el grup tranquil i calmat. En Popi però a la tornada es queda sense la seva “navalla”. Pel que diuen és veu que els de “can carriel” en diuen pela-pomes...i per això la poden pujar a l’avió! Un cop a Roma comença el reagrupament. Després de veure com les gasten les “carabinieras”, a 90€ per cotxe que passa la línia de meta de l’aeroport de Fumicino o era Ciampino (a Itàlia tot acaba amb “ino”, menys “bambina”), en Jow aparca bé el seu carruatge. També carreguem la furgo i ens posem en marxa, doncs avui diuen que toca esquiar...si Jow, esquiarem!!! Primera parada a Asergio, on Visca saluda la seva amiga hotelera que ens prepara una mica d’esmorzar-dinar. La dona ha fet el que ha pogut...segur que la culpa eren les matèries primes, el cas és que no ens toca ni dalt ni baix. Tornem a pujar al cotxe i comencem el rally de Montecarlo...però de Casteil di Monti. Finalment a les dues ens calcem els esquís. En Jow l’hem hagut de posar una estona a la nevera que se’ns estava desfent...tanta neu a fora i nosaltres perfumant el cotxe. La primera sortida comença una mica “...mari...l’últim...”. Resultat: Anem perdent efectius a mesura que anem guanyant cota. No s’ha d’oblidar que hem trigat més de 12 hores a calçar-nos els esquís després de sortir de casa. En Dani no es queixa pas...però ei, al Neouvielle vam tardar 7 hores i al Balaitous unes altres 7...o sigui que amb aquesta anestèsia la paraula lluny agafa una altra dimenisó. A partir d’ara, 3 hores serà un passeig! La resta de l’excursió passa sense més entrebancs. La majoria fem parada sense fonda al Tramoggia, mentre que en Jow, l’Edu i en Miquel continuen fins al Camiggia. En Popi aprofita la genial baixada per fer una bona llepada...jo per no ser menys, 300 metres més avall modifico les cotes de l’esquí, després de confondre un tauró amb una pedra d’esmolar “cantos”. A partir d’avui aniré la resta de la temporada amb doble carving. Fi de l’excursió, quan el sol ja se’n va a dormir i nosaltres a sopar, pasta a dojo i pizza. Ningú va dir que fóssim originals. Sorteig de llits, per alguns poc emocionant doncs 2 noies per 10 nois és olor de mascle al llit segur!!! A mi em toca en Dani...tot queda en família. Després de seure a la cua de l’avió junts, ja no vindrà ara de dormir junts. Per cert, quan dic cua de l’avió, vol dir cua de l’avió: entre el lavabo i la màquina dels cafès!

Dia segona de la nova era “yupiernari”:

L’”homo boom-boom” segueix evolucionant i avui intentarà pujar dalt del Gran Sasso a veure si per l’Adriàtic ja s’acosten les tropes Russes. Quan vam marxar eren a Crimea, però quan ets fora de casa desconnectat de les notícies, mai se sap. Comprem bitllets i amb el primer “funi” que podem, pugem cap amunt. Amb les presses n’hi ha que pugen amb les pells que pengen, d’altres amb la motxilla i d’altres els pengen d’altres coses. Un cop a dalt, calcem pells i l’excursió comença si fa no fa igual, a tret d’escopeta, itinerari a escollir. Ens reagrupem dalt del refugi on en Paki diu que gira. Ell és un dels que li penjaven les pells, o sigui que ja el podeu descartar per esbrinar “altres els pengen d’altres coses”. Ens despedim i seguim carena amunt, direcció al coll que hi ha sota la canal d’accés al cim. Amb la calor que fa i després de comprovar que “meteoblue” falla més que una escopeta de fira, doncs no veig enlloc el “paquetrón” que ha estat caient durant tota la setmana, comencem a pujar la canal per una neu primavera fàcil i amable, doncs amb poca estona ens deixa plantar dalt del cim del Gran Sasso. Gran satisfacció al grup, bones fotos i comencem a investigar per on es deu baixar esquiant. Cap al nord-est s’intueix una pala. S’hi llança el més cap calent del grup, el “guru” Gran Maso. Falsa alarma. En Visca diu que aquí ningú s’ha mirat res. N’hi ha que es pensen que som al Pirineu, d’altres que viatgen amb “caribe club”, però en general ningú tret d’en Miquel i en Visca, sap situar els Apenins al mapa. L’Edu és el que ho té més clar, som al planeta Terra. Toca recular, pugem altre cop al coll i d’alla baixem l’antic glaciar del “Calderone”. Bona baixada, bon ambient, molta satisfacció...si això és el “ying”, ara falta el “yang”. Lleig flanqueig cap a la “sella” entre el Corno Grande i el Corno Piccolo (en Goku no hi és pas, per més que en Maso tingui la Bola de drac de 4 estrelles al “guasap”), que acaba amb el “yang”. Partida de bitlles sobre glaç que acaba amb la Gemma Splitter clavant piolo, en Jaume passant el ribot i l’Eva la més malparada, trencant lligaments...Patacada. Per més que Prat di Tivo sembla proper, amb el genoll com es mou impossible arribar-hi. Ara sí que hem de gastar el “comodí de la llamada”. Helicòpter i en menys d’una hora evacuació perfecte realitzada pel grup de rescat Italià, que ha vingut amb el mateix model que utilitzava “rambo” al Vietnam... En Visca que ja ho tenia tot previst des de casa, aprofita per gravar la “seqüela” de “límite vertical”. Després d’uns quants intents, al final surt “talleu és bona”, després d’anul.lar uns metres de cinta on “jimy jump” surt en acció. Ho tenim tot gravat, ara només faltarà treball d’estudi per editar la películ.la. El pilot comunica a l’Eva que vol drets d’autor, que no pateixi que ja sortirà als crèdits. La resta del grup, amb els ànims més avall, comença la baixada fins a 1700 m, per després remuntar una llarga vall. Tot plegat acaba amb una posta de sol esplèndida a dalt de la carena. Assergio es veu lluny, tan lluny com l’endemà. Baixem amb frontals des d’aquí dalt fins a peu de funicular. Allà aprofitem per anar a parlar amb els de l’Hotel, (poca broma, 4 estrelles). No sé quin tracte han tancat, ni quantes bosses de farina haurem de pagar...però el cas és que ens quedem a dormir, fem un partidet de waterpolo a la piscina, una mica de sauna, observació astronòmica del telescopi (no de les estrelles) i sopar de gala amb “bufet lliure”, que traduït a l’idioma de la plana és menjar fins a rebentar. Bona nit “osset faluc”!

Dia tercer de la nova era: “yupiernari”

Ens llevem, esmorzem i deixem propina per l’hospitalitat, perquè el que és pagar no ho han pas acceptat!!! Agafem el “funi” i cap a l’hotel d’Assergio que sí que hem pagat i no hem dormit. Ens retrobem amb l’Eva i en Paki. A l’Eva l’han embalsamat i això que no érem a Egipte. Avui no es podrà pas moure. El diagnòstic fins a Barcelona no el sabrà, doncs a les radiografies no hi ha cap os trencat. La resta agafem els “buggies” i cap a Monte Corvo falta gent. Per cert, pel pròxim any proposo llogar karts i durant l’aproximació fer les classificatòries de com sortirem després amb esquís i pells. Arribem a Prat di Selva, on una antiga estació d’esquí, que està tancada ens rep. Bé no és que surti ningú a rebre’ns, de fet no hi ha ningú. Avui, ens posem en fila per fer una verdadera sortida “en massa”. Les forces però ja no donen com el primer dia i xino xano anem enfilant. Passem per uns boscos preciosos que em recorden el Montseny quan està nevat. Bones vistes, sol, bona temperatura, bona companyia. Que vam quedar, que ens hi estàvem un mes no? Per a mi això és l’essència de l’esquí de muntanya. Com diuen alguns entesos “viajar sobre la nieve”. Prefereixo això que metres de desnivell. Anem seguint fins a troba un punt problemàtic. Anar carena-cresta amunt o baixar i remuntar un coll més a l’est...Al final anem per l’opció segura i aquest cop no fallem. Allà una part del grup para per arreglar l’split. Els sis restants ens enfilem carena amunt, entre neu i pedres fins a assolir el cim del Monte Corvo. En Miquel, en Joel i l’Edu segueixen fins l’altra punta, mentre que en Maso, en Popi i jo aquí parem. Traiem pells i avall. La neu en general no ens podem queixar, primavera però bona. Tan bona que després d’haver-nos “ficat per una canaleta”, seguim avall, les traces dels altres companys, que sense saber-ho han tirat més avall per allargar l’excursió, doncs al coll havien girat. Al final, bona baixada amb bona neu, que acaba a un abeurador de vaques. En Popi comença a veure el problema “no se com ho veieu vosaltres, però aquí hi ha +200 metres de desnivell per sortir”. Xino xano però, seguim la traça d’en Kilian Rifà, que suposo que s’està venjant de nosaltres. Alguna “zeta” tampoc hagués fet mal. Al final arribem pràcticament junts al pàrquing, no amb els primers, sinó amb els que han fet el segon cim. Fi de l’esquiada. Ara comença “l’aprèski”, cosa que normalment no fem. Sopar i copes a la “gothan city”, la ciutat fantasma de l’Aquila, que després del terratrèmol d’ara fa uns anys està més deserta que els Monegros.

Dia quart de la nova era: “yupiernari” 

Últim dia d’aquesta curta era, doncs l’endemà s’acaba i es torna al període anterior, al “curro-ernari”. Els cremats de l’esquí, també volem esquiar avui. Anem a fer el Monte Aquila, ja que som a l’Aquila. Descobrim una drecera per anar a fer el Gran Sasso. Ja qui apunta que els “hogareños” fan matinal al Sasso i són a esmorzar a casa. Nosaltres xino xano, ens plantem dalt del cim, on per primer cop tenim vistes de l’Adriàtic. No perquè els altres dies no fes sol, sinó perquè una calitja llunyana, estacionada sobre el mar, ens impedia veure’l. Si les tropes russes haguessin estat allà fondejant, haurien quedat tan dissimulades com els velers que van assetjar Troia!!! Baixada trepidant per neu primavera, altre cop pells i a córrer per no perdre el “funi”. A les 12 del migdia, hotel, dutxa i planxats per visitar Roma, on ens retrobarem, perdó, hauríem de retrobar amb els companys que han marxat al matí. Visita turística fugaç a la ciutat, gràcies al mapa que hem fotografiat d’una trempada turista argentina, doncs després de 10 anys de la meva última visita tampoc volia acabar amb “calçotets” a “trastevere” amb la meva roba venuda al mercat de Termini...

Finalment, acabem arribant a l’aeroport “in extremis” des del punt de vista conservador i sobrats de temps des del punt de vista de l’ “homo boom-boom”. Facturem paquets, tornem les furgos, donem feina a seguretat interceptant la “navalla” d’en Popi i pugem feliços a l’avió, després d’haver passat quatre magnífics dies, a l’era del “yupiernari”, envoltant de la bona companyia dels últims exemplars vius de l’”homo boom-boom”. Gràcies a ells, en comptes d’agulletes a les cames, les he tingut a les barres de la boca de tan riure!

Fins a les propers “colònies”, gràcies a tots!

Ara sí, bona nit!