Aprofitant que diumenge en Xevi ha organitzat la ruta de les plantes medicinals de Tuixent, marxem dissabte a la tarda tot xino xano, per fer alguna altra caminada a la zona. Després de passar per l'embassament de la Llosa del Cavall, ple a vessar i parar a Sant Llorenç de Morunys, anem a les fonts del cardener, bonic paratge on neix aquest riu. L'endemà al matí tenim pensat pujar les muntanyes que hi ha al damunt, des de l'estació d'esquí de Tuixent-La Vansa. Quan hi arribem ja veig un rètol que no m'agrada gens, bé que m'indigna: "forfait per esquiadors de muntanya". Consultant després la web de l'estació, queda clar que s'ha de pagar segons l'ordenança reguladora de l'espai nòrdic Tuixent la Vansa aprovada per l'ajuntament de Josa i Tuixent. Dic que m'indigna, perquè no té cap lògica més enllà de l'afany recaudatori i regulador de l'administració. Puc entendre que hi hagi la conservació de la carretera asfaltada (si és de titularitat privada és clar, en cas contrari ja hi ha la partida de conservació de carreteres dels pressupostos públics) que accedeix a Tuixent La Vansa, però en aquest cas, tanca la carretera a baix i fes pagar a tothom pel manteniment, de manera que pagui tot el col.lectiu que l'utilitza, ja sigui caminadors, esquiadors o visitants. Sinó és així, no facis pagar per gaudir de la natura sense utilitzar cap servei privat (no hi ha pas canons de neu). Posat a fer pagar, podem pagar per respirar en aquesta zona també no? D'altra banda és força llastimosa l'actuació per obrir pistes d'esquí de fons parel.leles a pistes forestals existents...aquí, algú, no ha entès res...l'esquí de fons no és això...i menys el de muntanya!!! L'esquí de fons és utilitzar les rutes existents als espais naturals adequant-se a l'època de l'any, no obrir-ne de noves. No sé on deu ser aquí l'estudi d'impacte ambiental i paisatgístic...però a 5 metres en paral.lel d'una pista forestal, no pots obrir-re un altre per fer esquí de fons!!! Consulteu googlemaps i veureu que no hi és. Aneu-hi i ja li trobareu...
Finalment ens quedem a dormir a la zona del refugi de l'Arp, amb bones vistes de tot el Pirineu, especialment la zona del Mont Perdut, a la llunyania, encara amb molta neu.
L'endemà no ens llevem tan d'hora com pensàvem, però ens posem a caminar a tres de vuit del matí, direcció el Tossa Pelada. No hi ha massa camí, però després de travessar bosc i la tartera arribem a dalt. Pel camí hem anat veient esfondraments i forats en la roca calcària per on s'escola l'aigua que segurament surt al naixement del Cardener. És curiós, perquè tan les fonts del Cardener com les fonts del Llobregat, tenen damunt un massís calcàri bastant semblant, de pics al voltant de 2300 m, però en el primer l'erosió deu estar més avançada, doncs ja es veuen molts forats a la part superior, per on l'aigua s'escola. En canvi a la zona entre el Puigllançada i el Tossal del Rus, no n'hi pas vist mai. L'aigua però es deu filtrar per la llera de la riera, on aflora el material calcari, doncs aquesta riera quan arriba a Ribes hauria de portar un cabal ben important per la conca que té i en canvi sempre baixa un rajolí d'aigua... No molt lluny d'on som tenim el Pedró dels quatre batlles, set cents metres en línia recta, 10 mintus i ja som dalt. Esmorzem i discuitim sobre els blocs de pedra que hi ha dalt...Resulta força evident que els hi ha pujat l'home...un bloc d'almenys 2500 kg i un altre de 800-1000 kg, sols dalt d'un cim. Mirem cims veïns, carenes...no hi ha cap bloc de pedra d'aquestes dimensions i no són pas blocs glacials erràtics!!! Mentre acabem de fer conjetures de perquè els hi han pujat, ens arriba un home amb la solució. I fem una bona xerrada, és de la zona i ens comenta que hi va haver la idea dels quatre municipis que termenejen aquí dalt de pujar-hi un bloc per fer-hi una "escultura", però que es van acabar els diners després de pujar-hi els blocs en camió...i allà s'han quedat. Fem broma que com que és roca calcària i no granit, podrien venir els quatre alcaldes a picar una estona amb martell i escarpa...que essent roca tova potser encara farien alguna cosa...Repassem els cims, fem una bona xerrada, ens despedim i marxem avall, doncs a dos de 12 hem quedat a Tuixent!!!
Ens trobem allà amb en Xevi, la Laura, en Jordi i més tard arriben la Mercè, la Núria i l 'Anna. D'aquí anem a veure la ruta de les trementinaires. Deixem el cotxe dalt i comencem a baixar tot reconeixent les diferents plantes medicinals (algunes costen una mica). Amb més interès les del principi, acabem a les tres tocades...toca tornar a pujar, preparar el dinar i una bona sobretaula! Nosaltres anem tard, així que deixem bones converses i bona companyia i marxem pitant cap a casa!!!
Gemma i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada