PICO ABADÍAS

Més que acostar-se, el final de temporada s'està precipitant. És una barreja de factors. No només que el sol fon la neu a marxes forçades, sinó que és difícil pensar en un cim nevat, quan mires el termòmetre de casa i marca 35ºC... El mar i els rius reclamen l'atenció que durant l'hivern han tingut les muntanyes, al cap i a la fi és la mateixa aigua la que ens fa disfrutar tot l'any. Ara marxa de les muntanyes i s'escola riu avall fins al mar.

Amb aquesta melanconia vaig pensant on podríem anar. Neouvielle i Maladetes són bons llocs on acabar la temporada, però com que anem colla busquem un cim que no haguem fet cap de nosaltres (encara que al final, quan som dalt, sovint als "veteranos" recorden ja haver-hi estat). El Pico Abadías és un modest pic entre dos gegants, el Maldito i la Maladeta, però en canvi té una petita vall penjada sobre el glaciar de força bon esquiar. Dit i fet doncs, cap allà. La sorpresa la tenim en arribar a la pista de la Besurta, on als plans d'Están, el petit llac-aiguamoll s'ha convertit en un bon llac que cobreix la carretera, impracticable i tancada...Tocarà doncs parar aquí mateix. A mitjanit arriben en Dani i en Visca. L'endemà ens llevem a dos quarts de sis, però no ens hi posem pas fins les set tocades. El ritme és de xino-xano. Ens emportem la taula plegable, les cadires i les cerveses i qualsevol excusa és bona per obrir-la i seure a discutir la jugada (que normalment no té res a veure amb la muntanya). Repassem els "marrons" del poble, la canalla dels més grans, parlem de coves, bandolers i salts d'aigua, de la roca basculant que ni en Visca ni jo hem trobat... No és d'extranyar doncs que siguem els últims, però no passar res, avui que ha caigut "paquetón" i hi ha neu fonda ja ens obriran traça!

Ens calcem esquís a sota la Renclusa, remuntem la petita pala sota l'heliport i continuem per l'esquerra del refugi, amb neu contínua direcció als portillons. Aquí en Dani agafa la batuta, doncs o hi posem una mica de "brillo" o no arribarem mai. Comencem a atrapar altres esquiadors i passar-los. Ara un parell amb raquetes, aquí un grup de francesos i "francesetes", allà algún que altre saludat...fins arribar al portilló superior, on en Visca demostra que tot i esperar bessons està molt en forma i arriba just darrera nostra. Mengem una mica, quatre fotos i a tornar calçar esquís després de baixar el portilló. Em sembla que en Xevi cada cop més li sembla una gran "tertúlia" que no una gran "esquiada", però no passa res, aviat arribarà la baixada! En Russi posa la directe i com una moto d'enduro esparrecant s'enfila amunt i no el veiem més. Just l'atrapem al coll maleït, on baixant marxes ens està esperant. En Visca gairbé veu visions tot pujant, diu que som uns animals, que l'any que bé es queda als portillons. Un cop al coll, en Xevi, la Gemma i jo pugem amunt sense esquís però en Russi se'ls emporta a la motxilla. En Visca també ho fa i en Dani que ja veu que en Russi l'encerterà també els agafa. Fem un primer cim que no és cim (oficialment al mapa és un pilot de rocs) i seguim per la cresta fins el que sí que és cim segons el mapa (però que també és un pilot de rocs). Allà fem un parell de fotos i seguim per la carena. Bones vistes, amb muntanyes encara llepades de neu aquí i allà, havent passat la primera quinzena de junt. Ells posen esquís, nosaltres baixem xino-xano amb un grampó, un piolet i un pal. No és que haguem perdut pas la resta de material, és el que tenim en aquell precís moment. Recuperem esquís mentre en Russi ens vigila des d'una carena, tot fent sèries per no refredar-se, doncs per més calor que van dir que faria, aquí dalt deu ni do la fresca i el vent que ha bufat, sort, perquè sinó hagués estat tot "pasta". Calcem esquís i avall cap als Portillons, on els atapem quan tot just acaben de pujar. Calcem altra cop esquís i fem una bona baixada amb bona neu primavera fins sota el refugi. Això s'ha acabat! No passa res, tornem a treure la taula plegable i les cadires i parlar de les masmorres del Puig de la Força, del pas del porc sota el morro de l'abella...algú més que en Russi l'ha fet?

Esquís a l'esquena i una caminadeta fins el cotxe. En total uns 18 km i +1580. En Visca diu que això s'avisa abans...però com diu un que conec "quine tubo retubo". 

Bona jornada de muntanya i segurament bona despedida de la temporada!

Dani, Visca, Russi, Xevi, Gemma i Samuel