diumenge, 1 d’abril de 2012

PIC DES CALMETES



Que si gira, que si toma, que si dreta que si esquerra, al final el cotxe ens porta fins a la Vall d'Incles, no sense abans valorar altres possibilitats, com Montmalús, Mil Menut a la Vall de Ransol o fins i tot d'Ax les thermes cap avall...Al final però, en fer la corba del trencant de la Vall d'Incles, ens apareix la il.luminació divina de fer el Pic de la Coma d'en Fer!. Arribem fins el fons del pàrquing, amb la carretera ja sense neu, carreguem esquís a l'esquena i ens enfilem a l'esquerra com si anéssim al port de Fontargenta o port d'Incles. Al cap de 10 minuts, posem esquís als peus, doncs la neu ja és contínua. Fa molt bon dia, així que mentre anem pujant, anem pensant d'allargar, canviar, modificar el pla inicial...Quan som sota els torrents que baixen de l'estany de l'Isla, ens sembla de pujar fins al coll i en tot cas ja tornarem a baixar per agafar el camí del cim...Ens fa gràcia veure les vistes cap a França i tampoc sembla massa lluny. A mesura però que pugem, també pensem que podem fer circular tornant pels estanys de Juclar... Més endavant ens trobem amb un francès d'edat avançada, amb el seu equip d'esquí de muntanya una mica apedaçat, me'l miro i m'imagino jo mateix d'aquí 30 o 35 anys fent el mateix paper...Qui ho pogués firmar!!!

Un cop al coll, ens enfilem una mica a l'esquerra per gaudir d'una petita baixada amb bona neu i sense pells. Des d'aquí ja veiem el refugi de Ruhle...potser també hi podríem arribar. Abans d'arribar al llac consultem amb la Gemma si té més ganes de pujar el Pic Negre de Juclar o de fer circular...tria circular...vaia circular! Passem els llacs amb bones vistes i ens dirigim per neu primavera a un pas estret que et porta fins els replans inferiors a uns 1900, just sota el refugi. Aquí hem vist al mapa que uns metres més amunt hi ha el Pic des Calmetes, si ens arribem al refugi el podem fer no? La Gemma s'ho rumia, sempre pensant que ens pot esperar al refugi. Posem pells i ens enfilem per pales dretes però amb bona neu, primer direcció al refugi i ja per pales molt planeres cap al cim. Ens passem el refugi per 10 o 15 metres i veient la proximitat del cim, la Gemma també diu que puja. En Russi ho té clar, xino xano i amunt, ja pararem al refugi tot baixant. Uns metres més de desnivell i ja som al cim. Quines vistes!!! I quines pales i canals la cara nord del Pic de Ruhle! I les han baixat totes!. Ens mirem el Tarbesou, intuïm el Roc Blanc i amb el mapa ens sembla reconèixer encara més cims. Des de l'Esquena d'Ase fins al Pic de Canals, potser algun si que l'hem encertat! Traiem pells i avall. Són les dues i hem començat a les deu, ara això sí, on som Russi?: "A can collons de la Roca!".

Amb una neu que es deixa fer molt bé, arribem al refugi. Mengem una mica, bé piquem una mica i ens mirem el que ens queda fins al coll de Juclar que mena als estanys de Juclar i al refugi del mateix nom. Ens quedarà una pala dreta i encara alguns metres més de desnivell. Traiem pells i tornem a baixar avall, sense arribar ben bé als replans de 1900 m. Posem pells, menys en Russi que ja les porta, i enfilem amunt. Davant nostre tenim una bona cascada de glaç blau ben viu, sembla gairebé que siguin petits seracs!!! Nosaltres ens enfilem per una traça a la dreta, que sembla d'ahir, que ens portarà a la part superior. Aquest tram una mica dretot ens fa suar, tant, que quan arribem dalt amb l'esperança de veure aigua, veiem que ja no en tenim. En Russi però diu que sent aigua corrent...agafem els pals i comencem a buscar aigua...encara ens hi farem rics trobant un pou! Al final entre els carmells de glaç i una pedra aconseguim, gota a gota, omplir un parell de litres. Pells altre cop i amunt cap al coll!!!

La Gemma ja està una mica baixa de piles. Només ens queda baixada, però la neu és molt pasta i això es farà llarg...Els núvols amenacen però encara és dora. Baixem fins el primer llac, enfilem una mica per l'esquerra, passem el segon llac-presa i arribem al refugi, per cert molt gran. Està obert i amb part lliure, però no hi ha ningú. Ara ja seguim directament les traces de les motos de neu, que baixen molt per l'esquerra. Si passen elles més passarem nosaltres!!!

Després d'una baixada "dura" amb neu "tova", arribem al trencant dels estanys de siscaró i d'aquí per la pista fins al cotxe. És tard, però els núvols ens deixen recollir tot el material abans no obrin l'aixeta! Bonica però llarga sortida, potser uns 1200 de desnivell, potser més o potser menys, però sempre havia pensat que el refugi de Ruhle estava a "can collons de la Roca!!!" i bé doncs potser sí...

Russi, Gemma i Samuel