diumenge, 25 de març de 2012

2012 - INTENT CHAMONIX-ZERMATT

19-24 de Març de 2012

Algunes imatges d'aquest primer intent, del qual vam desistir al Plateau du colouir, a uns 3300 m poc després de sortir del refugi de Valsorey. Ha estat dur haver de girar, quan les condicions del temps i de la neu eren molt bones, així com les nostres forces excel.lents...però les plaques de vent que hi havia dijous en aquesta redreçada pendent no ens han donat la suficient confiança com per tirar amunt...així doncs ha estat un "tast" de l'alta ruta!

19 de Març - Arribada a Chamonix

Marxem amb en Furi de casa alla les 8. Hem quedat amb en Joel a la gasolinera de Figueres, on deixarem el meu cotxe. Anem una mica tard, fins i tot amb la calma, però falten 8 hores més de cotxe i tampoc cal estressar-se... Anem xerrant i els quilòmetres van passant i amb una horeta ja estem carregant l'ibiza d'en Jow a tope!!! Els esquís cap dins, però a més tots els trastos. Total, al final el que vagi al darrera anirà com si estigués al "niuet"!

Arribem a Chamonix al voltant de les cinc de la tarda. Fem un tom pel poble, mirem la meteo, demanem informació del risc d'allaus, 3 una mica alt, doncs ha nevat els últims dos dies i encara ara a la tarda està ben tapat. Tot i això per l'endemà donen sol a tope!!! Busquem gite d'etap per dormir i al final trobem lloc. La dona que regenta la gite, té un caràcter peculiar...vaia quina "paia"!!!
20 de Març - Argentière - Refugi de Trient

Ens llevem il.lusionats, doncs fa un dia radiant i avui comencem la travessa!!! Haurem d'anar una mica ràpids, doncs no tenim comprats els tiquets del telefèric de Grands Muntets, i mentre dos fan cua, en Furi els compra. Estem de sort, doncs el primer surt a dos de 9 i la taquilla l'obren 10 minuts abans, amb la qual cosa el primer telefèric només hi pugen els que ja han comprat els tiquets el dia abans. A nosaltres ens ha sortit bé la jugada i ens hem pogut colar al primer, però si s'arriba amb temps a Chamonix el dia anterior, és bo anar-los a comprar, doncs la taquilla tanquen a dos de cinc. Nosaltres no hi vam ser a temps...

El dia és radiant i amb la neu que ha caigut tot està impressionant. Ens calcem esquis sota el telefèric de la cota superior i baixem direcció la gelera d'Argentière. Quina neu pols!!! Aquí tothom ho està petant tot!!! Tot i la pendent, que sense ser exagerada és sostinguda i tot i la neu acumulada, aquí ningú pensa en el risc d'allaus... Amb un plis plas som a baix. Mentre baixem ja veiem com pugen direcció el coll de chardonné els primers que han dormit al refugi d'Argentière. Nosaltres anem a la nostra. Travessem la gelera i comencem a enfilar-nos per la gelere de chardonné, el primer tram una mica dret amb els esquís a l'esquena i de seguida als peus. Fins que la pendent no s'ajeu, patim de valent, doncs bufa el vent fort i no hi ha traça per enlloc. Un cop dalt, seguim vers el coll de chardonné. Anem a bon ritme, el dia és radiant, la companyia... que bé!

Un cop al coll, traiem cordes i muntem un ràpel per baixar. Portem dues cordes de 30 m, així que primer baixem fins al centre, on aprofitem un gendarme per passar-hi una baga i fer el segon ràpel. Ens ha vingut just, doncs uns metres més avall i la corda no arriba!!! Un cop a baix del coll calcem esquís, i continuem "petant" aquesta formidable neu pols. Aquí ens atrapa un grup de dos alemanys que van a fondo... Continuem junts cap a la fenètre de Saleina, que la pugem amb els esquís a l'esquena els últims metres. Un cop dalt, per l'altre costat és pla. Pells fora i avall per la gelera de Trient. Això és immens!!! Al fons, a la dreta, ja veiem el refugi de Trient. Al final hi arribem junts amb els alemanys. No hi ha gaire més gent, debem ser màxim 20. El guarda ens comenta que amb les previsions de mal temps molta gent s'ha fet enrera. Nosaltres sort de l'àvia d'en Furi, que feia 90 anys el diumenge i ens va retrassar la sortida un dia!!! Si haguéssim marxat el diumenge hauriem enganxat mal temps de "collons". Sopem i ens anem a dormir molt satisfets. Pensem en l'etapa de demà, que n'hem ajuntat dues i ens fa por arribar justos al refugi de Valsorey...bé però demà és demà. De totes maneres s'ha girat vent, i tota la nit no para de ventar...ai ai ai...

21 de Març - Refugi de Trient - Champex - Refugi de Valsorey

Sortim a les 7 del matí de Trient, baixant la gelera, ben arrambats a la dreta. La baixada és una mica dreta, enmig de les esquerdes. És impressionant i sort que la neu és correcte, sinó aquí hauriem patit. Ja veiem el coll d'escandies. Els alemanys, que uns metres més amunt anaven una mica perduts, ara els tenim a davant. No els semblava possible haver de baixar tant, però si que es perd cota fins ben bé 2700. El coll d'escandies, amb grampons, el pugem bé, tot i que té unes bones vistes, amb unes pales dretes al nostre darrera. Un cop dalt, traiem pells i avall. Baixada impressionant per la qualitat i la quantitat de neu pols. Ens ho passem pipa i tot i que no veiem ja els alemanys tampoc ens preocupem, doncs compartirem el taxi a Champex així que ja ens esperarant. Havent sortit del refugi de Trient amb una hora i vint minuts ja som a Champex. Anem molt ràpid, doncs els llibres deien de dues a tres. Allà agafem taxi i cap a Bourg St Pierre. Aquesta zona ja em sona de quan vam estar-hi fa dos anys. Posem pells i cap a Valsorey. Són 1400 de pujada i les guies marquen de 5 a 7 hores...Nosaltres ens sentim bé, i pugem a bon ritme. Atrapem els que han dormit a Champex i en 3 hores i 40 minuts ja som a Valsorey! Total de Trient a Valsorey, 5 hores d'activitat. Estem satisfets i malgrat el pes, ens movem bé. Avui però també ha fet una mica de vent. I més que en farà, doncs tota la nit apreta fort. Tota la neu que va caure, uns 30-40 cm no és enlloc...sembla una mica Vallter aquesta zona. Pateixo una mica per com ens trobarem la pujada del Plateau du Colouir, doncs amb aquest vent a veure com estarà... Aquí coincidim amb un grup de 4 aragonesos que porten des de diumenge provant de pujar a Valsorey, però el temps no els hi permetia. Som dimecres...nosaltres anem "collats" de dies, doncs dilluns vinent haig d'estar treballant. No ens podrem permetre gaires canvis...


22 de Març - Refugi de Valsorey - Mig plateau - Retirada...

Ens llevem amb molta calma, doncs no tenim cap pressa a ser els primers de passar i obrir traça. L'etapa d'avui és solsament la pujada fins a 3650 del Plateau du Colouir...Solsament...Després és tot baixada fins a Chanrion. Tot i sortir els últims i una mica més tard, els atrapem a tots quan fan el canvi i posen grampons i esquís a l'esquena. El vent ha treballat de valent i aquestes pales exposades tenen un aspecte poc amigable. De totes maneres els alemanys van al davant i en comptes de pujar pel mig, pugen molt a l'esquerra, suposem que per després fer un llarg flanqueig. Nosaltres atrapem un guia amb un client, calcem grampons i tirem amunt. Al centre de la pala s'hi distingeix una placa de vent, res d'estranyar, nevada diumenge i dilluns, dimarts i dimecres vent. Dijous, per esmorzar, placa de vent. Els tres no les tenim totes i ens acabem de fer "caqueta" quan el guia li diu a en Joel en francès, que ells giren, que no ho veu gens clar i que no se la juga. Gerra d'aigua freda, doncs nosaltres ja no ens agradava massa el que veiem i ell, que hi passa sovint, gira. Ens comenta que una petita placa és un gran problema aquí, doncs t'envia precipici avall. Tenim una baixada forta de moral, doncs no ens atrevim a passar, malgrat els dos alemanys gairebé ja han passat i dos grups, un de Londres i els aragonesos estan a mig fer...Jo internament recordo el petit allau de placa aquest desembre al Valle di Bellino, després d'una nit calcada a la que hem tingut, amb forts vents sostinguts...però també recordo la placa que ens va baixar fa un parell d'anys sota el pic de Duraneu, que tot i que va acabar bé, ens va ensenyar clarament la força d'aquests blocs de neu pendent avall...En Joel també la deu recordar, en Furi no es pronuncia massa, però tots tres decidim de mutu acord, que res, que girem avall. Altres ocasions hi haurà. Girar és dur, molt dur. Haig de reconèixer que amb això he tingut sort, doncs les dues "grans" retirades hauran estat Còrsega i aquesta. La meterologia, la qualitat de la neu i les forces m'han respectat molt durant aquests anys i poques vegades m'han deixat a les portes del cel...Avui però és un d'aquests dies. Tot i que estem a escassos 300 metres de la cota superior, girem.

Baixada altra cop cap a Bourg St Pierre, bus, tren i a la tarda ja som a Chamonix. Havíem pensat en reenganxar-la pel nord, per Montfort i Dix, però hem perdut un dia i ho tenim difícil per allargar-lo al final de les vacances. També pensem en provar-ho per Itàlia, però això suposo gairebé 4-5 hores de trajectes en cotxe-bus-tren-taxi, amb la qual cosa se'ns tira a sobre un altre dia. Estem una mica bloquejats, doncs pensàvem que el temps ens faria recular, però no la qualitat de la neu...

23 de Març - Les Contamines

Amb el que ens queda pensem en pujar els Doms de Miage. Demanem info i tot i que el refugi de Conscrits és tancat, ens diuen que hi ha la guarda, que l'han pujat en helicòpter i que ens farà una truita. Ens comenten que encara no hi han pujat grups aquesta temporada...i això ja ens fa dubtar. Malgrat tot pensem que també podem fer nit per avançar al refugi de Tre la Tète, tot i que també ens comenten que encara no ha obert. Sortim doncs el matí, amb una calor esfixiant. Hi ha neu des de baix al poble, però vaja més que neu és aigua. Pugem amunt seguint el camí, que és un calvari. En Joel enfonsa l'esquí gairebé un metre dins aquesta neu pasta-molla. Errem el camí, cosa que ens allarga 1 hora la jornada, però després el reprenem. Amunt la neu està un pèl millor, però és molt pesada. Hi ha allaus de fusió per tot arreu en el camí al refugi de Tre la Tète. En total se'ns ha allargat molt la jornada i tenim mig decidit fer nit en aquest refugi. La sorpresa ens l'enportem quan no hi trobem part hivernal. Està tot tancat en pany i furriac. Ho registrem tot, dreta i esquerra, la cabanya que hi ha sola, res... tot "xapat". Ens passa pel cap entrar-hi per la força, doncs no tenim pràcticament temps d'arribar a Conscrits i si hem de tirar avall amb la neu en condicions hauria de ser aviat...doncs aquestes pendents dretes esperen torn per purgar... No sembla que sigui el nostre dia, perquè tot i pujar els trastos, menjar, el sac de dormir i les ganes, haurem de tirar avall!!! Grrrr...Se'm barregen els sentiments, al cap encara em volta la reitrada a Valsorey...Per altra costat sóc persona de mirar endavant, hi tornarem, i en Dani, en Russi, en Maso, en Visca, i tots els que vulguin també ens hi podran acompanyar. Així em dono ànims a mi mateix!!!


24 de Març - Les Contamines - St Gervais - Retorn

La possibilitat dels Domes de Miage no ha pogut ser. Ens queda escassament un dia, que al final decidim dedicar a pistes, a l'estació de St Gervais. Aquest any crec que no hi he esquiat cap dia, així que aprofitarem per millorar la tècnica, disfrutar de l'últim dia, i avanaçar unes hores el retorn a casa, doncs creiem que podem arribar a casa allà les 11 de la nit, amb això guanyem un dia per descansar abans de tornar a treballar el dilluns.

 



Gràcies Joel per creure que ho podiem fer i gràcies Furi per deixar-te enredar per nosaltres! Tornarem amb ganes renovades però espero que amb els mateixos companys! I aquest cop, portarem formatge per l'Audit!!!

Furi, Joel i Samuel

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quines fotos més impressionants. Quin temps, i quines muntanyes!

Enveja...però no de la sana!! :)