diumenge, 22 d’abril de 2012

MOIXERÓ


Feia temps que una pala triangular de neu entre la Tossa d'Alp i el Cadí em feia la guitza pel retrovisor del cotxe, quan al matí anàvem cap a Puigcerdà, a mitja recta. Però quan tornàvem a la tarda, direcció Alp hi tornava... Em desafiava a visitar-la, però m'obligava a buscar al mapa quina era i com s'hi anavava. Mai trobava el moment, doncs intuïa que tenia poca altura, poc desnivell esquiable i una mica llarg l'accés...per la qual cosa sempre hi havia una excusa per fer qualsevol altre cim... N'hi havia parlat a en Russi, així que aquest diumenge, en veure el panorama d'un cel ben tapat...la pala ens va cridar. En Russi ja hi havia estat a l'estiu, així que això va facilitar les coses. El que no vam comptar és amb la boira. Tinc la sensació que la pala s'ha rigut de nosaltres per haver-la infravalorat!!! Ella és digne de ser esquiada qualsevol dia de cel radiant i no relegar-la com a segon plat, com si no hi hagués altra opció...

No passa res, hi tornarem per honorar-la, oi tant que sí!!!

Com a resum de la sortida, sortim del poble de Riu de Cerdanya, pugem per la pista que porta al Refugi de les Esposes o del Prat de les Esposes i d'allà continuem direcció al de Prat de l'Ingla. Quan som a uns 1800, deixem el cotxe al costat del trencant a l'esquerra barrat amb una tanca. D'allà prenem el camí de l'esquerra, no el de la dreta, direcció al punt d'aigua. Després de 3,3 km amb els esquís a l'esquena i una parell de collets, arribem davant de la pala. Bé, això intuïm, doncs amb la boira no veiem més enllà d'un pam. Allà, la neu ja és continua, però amb l'embransida que portem seguim amb els esquís a l'esquena amunt fins dalt el cim! Traiem pells (bé jo que les havia posat però que encara no han servit) i baixem fins a baix al torrent, una pala d'uns 250 m de desnivell. Llàstima de la boira que no deixa controlar la velocitat i la posició, perquè la pala ha de ser un goig d'esquiar amb cel blau i radiant. Tanta boira tenim, que quan arribem a baix ens bé de 3 metres de no xocar contra l'altra vessant del torrent que és un mur de pedra, doncs amb la boira ens l'hem trobat de cop!!! Aquí el Moixeró ens desafia i un intent d'escampar la boira ens fa posar pells per fer el cim de nou i esquiar ara si amb bona visibilitat aquesta divertida pala. Arribem a dalt traient la llengua, doncs sembla que la poca visiibilitat es tanqui per moments, tan ràpid és, que quan som dalt la situació torna a ser la mateixa, boira espessa (a la foto moment de màxima visibilitat). Baixem resigants fins al punt d'aigua al costat de la cabanya, esquís a l'esquena i cap al cotxe. En Dani, que al final no ha vingut, segur que ha trobat més bon dia, hagi anat on hagi anat...Però...

No passa res, hi tornarem per honorar-la, oi tant que sí!!!

Russi i Samuel