dilluns, 9 d’abril de 2012

TURÓ DEL NEOUVIELLE

Després d'una setmana molt enfeinat, no queden dies de festa, però les ganes de fer una bona sortida hi són. Així doncs, després de parlar una mica amb tothom, planegem aquesta sortida, aprofitant que dilluns hi ha dia assolellat gairebé assegurat! Serà una sortida en família. Som la Gemma més el póker de fills de cosins, en Dani, l'Albert, en Xevi i jo mateix!!! Marxem dissabte dinats. En Dani ha tingut temps de sobres d'acabar la mona de pasqua, doncs l'havíem de passar a buscar a dos de quatre i al final són dos de cinc. Anem tots al mateix cotxe, al Mr Turbo, 85 cv desvocats, just de diferencials i amb injecció "a salts". Són gairebé set hores de viatge, que repartirem entre dissabte i diumenge, ja que correm el risc d'acabar com un quatre...Marxem per Puigcerdà, Ax les thermes, Foix, St Girons, Tarbes i finalment a cinc quilòmetres de Lourdes, acabem en un bon Hotel, bé de preu i amb carregador pel meu mòbil que s'ha fos la bateria tot fent una feina per la que no va ser pensat, GPS. El camí es distret i en Dani amb les seves històries de Guinea sembla Jules Verne...que si anaven cap a unes illes en vaixell i de cop embarranquen a la sorra perquè ha baixat la marea...i la gent del país tan tranquil.la: "bé ens esperarem tres o quatre hores que torni a pujar la marea" ...Aquesta ens fa riure de valent, però és queda curta quan ens explica que tornant amb el mateix vaixell, no els pujava l'àncora i van marxar tan feliços sense recollir-la...i això que en Dani els demana que és aquell soroll i li diuen que han salpat amb l'àncora llançada perquè no hi havia manera de recollir-la...i ell que pensa, 5 minuts i tornarem a embarrancar...dit i fet, clavada d'àncora i parats!...au ara si que s'haurà de recollir si o sí, a cops de tràctel això si!  

Amb tot això i ben distrets arribem a l'hotel i cap a dormir...L'endemà visita de peregrinació a Lourdes, basílica, una mica d'aigua de Lourdes i acabem pujant al turó pel camí dels misteris. No fa gaire bon dia, sense ploure està ben tapat, però tenim la fe que demà farà un sol radiant!!! Tornem al cotxe i al cap de 40 minuts ja som al pàrquing del telecadira de Barèges, des d'on un cop dinats sortirem cap al refugi. Aquí ha nevat 5 cm, està tapat i de tant en tant cau alguna cosa del cel...ai ai ai... Amb la panxa plena calcem esquís i ens enfilem per la pista, ara amb neu ara sense, fins que ens els traiem i els carreguem a l'esquena 20 minuts just abans que la pista comenci les paelles. Allà enfilem de dret i travessant allaus de fusió dels últims dies anem guanyant els metres. Comença a nevar i encara que no fa fred el dia pinta lleig-lleig. Veiem ja el refugi de la Glère i això ens anima. Total a les quatre ja som dalt!. Ens queda per endavant una llarga tarda fins l'hora de sopar, que acaba essent una mica tard per ser un refugi i a més francès! Som una trentena, nosaltres els únics no-francesos. Som catalans!!! Com a bons amfitrions ens serveixen els últims i som els últims a triar l'hora d'esmorzar, bé no la triem pas, quan la guarda arriba a nosaltres la pregunta ja no és pregunta, és afirmació: dos de set! Ei, que tot i que no parlem francès bé que us entenem eh! Arriba l'hora de pagar i culpa nostra, tres s'han deixat la tarja de federat al cotxe...malgrat ser setmana santa i venir de Lourdes en peregrinació, després de set hores de viatge, la senyora no mostra clamència i ens "enxufa plein tarif", vinga 30 € de més que no ha estat res...No serveix pas la nostra bona cara d'honradesa i sinceritat, els refugis ja no són el que el compte Russell un dia havia imaginat...Més que la comprensió hem rebut el sarcasme "un altre dia n'apandreu"... Ui que la lluna plena remou les entranyes...

M'en vaig a dormir amb mal regust, però descanso bé i l'endemà al matí es lleva un dia radiant. Tenim la intenció de fer una circular, pujant per la dreta i baixant pel glaciar de Maniportet, a l'esquerra. Sortim amb cinc centímetrs de neu pols sobre una capa endurida però no dura. Progressem seguint les traces de dos francesos, que en Dani no tarda a atrapar. Lloms amunt lloms avall, llacs i més llacs, molt bones vistes, el Vignemale al fons, però també el Taillón, la Bretxa, el Casc i a l'esquerra el Neouville, anem guanyant els metres. Ens fiquem dins la Coma Estreta i arribem al coll de Coume d'ours. D'allà marxem cap a l'esquerra per una pala redreçada però amb bona neu (algun tram dur) fins arribar sota els lloms finals. Parada i fonda, aquí ens atrapa un francès que va ben encès. Mengem una mica i tornem a tirar amunt els últims 20 minuts. Arribem al cim tres hores després d'haver sortit del refugi. Fa un dia radiant. A dalt tira una mica d'aire, però que més podem demanar? No és ni vent! Traiem pells i ja veiem com disfrutarem la baixada. Després d'una primera pala suau, arribem al pas del glaciar Maniportet. Aquí en Dani es llença petant-t'ho tot! Quina neu! Disfrutem tots, ja que malgrat la pendent, la neu pols ens deixa fer delícies!. D'aquí fins al llac que queda sota la Bretxa de Chausenque és tot un plaer. Neu pols....!

En Xevi i l'Albert també disfruten aquesta neu i arribem tots junts als llacs. En Dani es deleix de no remuntar fins a la Bretxa, doncs hi ha una traça perfecte que sedueix a qualsevol...però nosaltres tenim la intenció d'arribar d'hora al cotxe i aprofitant que la neu encara no ha transformat val més disfrutar així la baixada! Passem per sota al refugi i finalment, enllaçant les últimes pales i enmig de boles de neu dels allaus de fusió arribem a la part baixa de la pista. Carreguem esquís a l'esquena i avall que fa baixada! A dos de dues ja som al cotxe. Carreguem trastos i marxem, doncs ens espera el retorn del nostre peregrinatge...

Tot i les hores que hem passat a dins del cotxe, hem rigut prou. Li ha tocat el rebre a tothom, també al pobre cotxe, que ha fet el que ha pogut i ens ha deixat tots a casa al voltant de les 9!!! Dani ja pots córrer a portar la mona a la fillola, no t'he la mengis tu!!!

I per acabar una selecció de les fotos d'en Xevi, merci!!!

Dani, Albert, Xevi, Gemma i Samuel

1 comentari:

Anònim ha dit...

Genial la sortida! Quines fotos i quina neu!!