PICO GALLINERO

22-24 de Maig de 2010

Darrera jornada d'esquí del pont. Ahir vam quedar tots força cansats. Finalment vam dormir a un Bungalow, cosa que també ens ha deixat recuperar forces. La idea inicial era pujar el Mulleres per la vall de l'escaleta des de la Besurta, però veient les condicions de la neu, excessivament pesada, aquesta vall tant plana hauria estat un suplici...Així doncs canvi de plans. Baixant amb cotxe des de Benasque confirmo el que ja vaig veure des de dalt el Tussé de Remuñé i del Pic Cordier: l'estació d'esqui de Cerler està prou bé de neu!!! Així que, cap allà. Recordo que hi ha el cim del Gallinero, que culmina el domini esquiable (no es la cota més alta però si la més pròxima al domini).

Sortim del pàrquing i amb la vista resseguim el traçat. Tocarà portar esquís a l'esquena uns 20 minuts, però baixant potser estem de sort i arribem esquiant fins el cotxe... La Gemma s'ha guanyat que li porti els esquís a la motxilla. Les dues sortides anteriors ha aguantat com una campiona, prou que ho sap ella!!!. Algunes marmotes criden al nostre pas, tot i que no les veiem. Al cap d'una estona calcem esquís i amunt. Un "zaragozano" ens has adelantat i ens marca la traça. No és que faci falta, perquè no té pèrdua, però no ens fa pas nosa. El sol brilla fort. Hem sortit només amb tèrmica i podríem haver sortit amb banyador. Sospito però que aquí la neu estarà millor que els dies anteriors. La base trepitjada de les màquines fon més a poc a poc i el mantell està menys humitejat.

Després d'un parell d'hores i mitja arribem al cim. Quines vistes i quin dia!!! Muntanyes nevades ens envolten. Al sud veiem el cim del Turbón, amb la seva vall característica. A l'oest el Posets mig cobert de núvols, més amunt el Perdiguero i ja canviant de massís podem resseguir des del Pic d'Alba fins l'Aneto tota la cresta. Traiem pells i avall.

Baixada molt divertida. Tots hem disfrutat "al límite". Arribem fins a cota de pàrquing amb els esquís posats, no sense abans saltar-nos un rierol amb els esquís!!! Tots quatre ho hem fet i mira que jo, el primer, he gaudit d'aquest avantatge. La Gemma, l'última, ha hagut de saltar més!!!


Albert, Tina, Gemma i Samuel

PICO CORDIER

22-24 de Maig de 2010

Després de la jornada d'ahir, avui en toca més. Vam aconseguir aparcar al pàrquig de la Besurta, potser amb molta fortuna. Per això no vam moure el cotxe en tota la tarda. Havíem però de parlar amb la Tina i l'Albert per quedar entesos per avui. També havia de parlar amb en Dani, així que va tocar anar a buscar cobertura. Resultat: després de fer el Tussé de Remuñé, baixada d'una hora fins als llanos de l'hospital. Per sort queda un forat al costat del nostre cotxe just per un opel Corsa!!! Així doncs tots quatre dormim al pàrquing, nosaltres al cotxe-furgo i ells a la tenda. Ens llevem a les 6, però no ens posem en marxa fins una mica més tard. Poc abans apareix en Maso! Jo ja creia que estàven dormint al refugi del portilló amb en Visca per fer avui el Seil de la Vaque. Però resulta que van fer el Perdiguero i van baixar per lliterola. Van acabar a les 7 del vespre i ja no van trobar pàrquing per pujar a la Besurta. Quedem entesos que ja ens atraparan...

Corre molta gent per aquí. Entre els que som al pàrquing, les tendes, les furgos i els que han dormit a la Renclusa crec qu no és exagerat parlar de 300 o 400 persones. Nosaltres sortim clarament dels últims. Resseguim els primers metres fins el refugi de la Renclusa. La neu aquí està acceptablement dura, tot i que ja em temo que això baixant serà una peixateria!!!. Remuntem pendents amunt, primer encarats una mica als portillons, però de seguida deixem les traces i virem per la caren direcció a les Maladetes Occidentals. De tant en quan faig una mirada enrera buscant en Maso, en Visca, en Dani i en Jaume. De moment no els veig. Començo a pensar que potser pugen per l'oest del pic Paderna. Després d'una bona estona de pujar, sota un sol covat, la Tina diu que para, que descansarà en una pedra. L'Albert també sembla decidit a quedar-se, però en l'últim moment decideix seguir-nos fins on pugui.

Arribem a sota el replà. Aquí han caigut un parell de purges. L'Albert no ho veu massa clar amb esquís. La Gemma sembla que si, però després de remuntar dues zetes més decidim pujar a peu. No calcem grampons, doncs aquesta neu està molt humida. Agafo piolet, ens lliguem amb el cordino i enfilem amunt. Una bona colla ha pujat amb esquís fins dalt. No és molt complicat, per els tallats de pedra poden desconcentrar i no és lloc per errors. La baixada és clarament més fàcil que la canal de la Rimaya del veí cim de la Maladeta Oriental, però també deixo els esquís amb els de la Gemma. Ja estic molt content de fer cim junts!!!

Arribem dalt, tirem quatre fotos i avall!!! Recuperem els esquís, una mica ajaguts, doncs els "bolos" de neu que anaven caient han fet diana. Quan ja estem apunt de baixar sento un crit: "samiiiii". Aquest és en Maso, sense dubte. Em diu que s'han equivocat i que han pujat per la canal que hi ha a la dreta del pic Sayó. Em diu que els esperem a la Renclusa i així fem l'última baixada junts.

Baixem amb l'Albert i la Gemma fins on ens espera la Tina. Ara tots quatre junts iniciem el desens final. La neu està una mica pesada i fonda, però amb una mica de velocitat això és pot arreglar. Arribem al refugi i ens descalcem. Que bonic i que bé s'hi està. Ens esperem que arribin els altres, però qui espera desespera!!! Passa més d'una hora i no apareixen. A mi no em quadren els números. Sé que tot i que hagin baixat cap al llac, la baixada és directe, i tant sols han de remar la zona del llac. Massa estona triguen. Quan començo a pensar que han baixat directe a Plan d'Están, entre el Paderna i les Tuques Blanques, veig aparèixer una silueta familiar. És en Maso!!!

Al cap de poc arriben els altres tres. Ens comenten que se'ls ha trencat una fixació i això els ha fet endarrerir molt. Xerrem i riem una estona tots junts. Fem una mica de broma i finalment calcem esquís per baixar al cotxe. En Dani es queda per demà. Farà l'Aneto ben acompanyat. Avui però baixa a sopar amb nosaltres. Baixem al càmping per dormir en Bungalow i en Maso, en Visca i en Jaume marxen a tot córrer cap a Roda (a tot córrer???).

Bona feina!!!

Guillem, Visca, Dani i Jaume pel coll occidental del Pic Sayó

i

Albert, Tina, Gemma i Samuel pel coll oriental del Pic Sayó.

TUSSÉ DE REMUÑÉ

22-24 de Maig de 2010

Finalment arriba el bon temps. Aquest cap de setmana, amb un dia més perquè dilluns és festa, ens disposem a marxar cap a la zona de Posets-Maladeta per fer una mica d'esquí de muntanya. La Gemma també en té ganes, pot ser que siguin els darrers cims de la temporada i també ho vol aprofitar. També estrenem l'Ibiza-Westfalia, que vé a ser dormir dins el cotxe però com uns senyors. Els esquís i els pals els pengem al sostre amb dos "pops". Desmuntem el seient del darrera, el pleguem i col.loquem el matalàs de 1,20 d'ample. Resultat, un llit comfortable de 1,20 x 1,80 (també tirem i pleguem els seients del davant. L'espai que queda és més que digne. Així passem la nit del divendres al dissabte. Nosaltres hem arribat dora, però en Guillem i en Carles han arribat a les dues de la nit i planten tenda al costat del cotxe!!!

Ens llevem l'endemà al matí allà les 6. Entre preparar trastos i esmorzar sortim a les 8. Abans hem passat a despertar la parelleta...miau, miau, bé, ja són desperts. Diuen però que pujaran d'aquí una estona que volen fer el mandra. Enfilem esquís a l'esquena pel camí de Remuñé. L'aigua raja per tot arreu. Al final no hem sortit amb les botes d'esquí posades i hem optat per agafar unes bambes velles lleugeres per cobrir aquest desnivell més còmode. Després ja les endreçarem a la motxilla.Trobem la neu més dora del que ens pensàvem, així que calcem esquís i amunt. La neu no està dura. La calor d'aquesta última setmana s'ha fet notar i pel que he consultat d'estacions meteorològiques automàtiques no ha glaçat en tota la setman!!! Això les marmotes ja ho deuen intuir. Surten dels seus caus excavant a través de la neu. Per tot arreu aquí i allà veiem sortir uns caps molt trempats. Sembla que són marmotes nascudes aquesta primavera, petites i molt pendens de no allunyar-se massa dels caus.

Després de fer una bona estona de vall, passant per nombroses purges, haver pujat un tram més inclinat pel vessant esquerra (malament, millor passar pel vessant dret que l'encigalada és menor), arribem al fons de la vall i davant nostre s'obre el circ de remuñé. A la nostre dreta s'aixeca una cresta de muntanyes de tres mil metres. Nosaltres ens dirigim a l'esquerra, cap al portal de remuñé. Aquesta última pujada la fem envoltats d'unes vistes espectaculars. Jow, no em decep gens aquesta vall!!!

Finalment arribem al coll i ja comecem a tenir vistes del llac de lliterola i del pic del Perdiguero. Ens dirigim nord, per la carena fins assolir l'últim gep de la muntanya. Clavem els esquís aquí i ens posem els grampons. De fet potser o caldria, però així anem més segurs i ja que els hem portat a la motxilla els farem servir. Agafo també el cordino de 10 metres que dóna més seguretat a la Gemma i marxem amunt. Al final del coll fins al cim se'ns ha fet més llarg del qu pensàvem. Al cim les vistes són espectaculars. Només el sol, la lluminositat i la temperatura delaten que no som a l'hivern. Per la resta ningú no ho diria, la neu hi és abundant.

Ens mirem per anar fins el veí cim Rabadà, però l'aresta no li fa el pes a la Gemma i desistim. De fet ja hem fet prou arribant fins el cim-cim. Mentre pujàvem ens hem creuat amb almenys dos gups que en baixaven, però per l'absència de petjades a la neu de l'aresta final veiem que tots s'han quedat a la part occidental. Ningú s'ha complicat la vida. Ens mirem per on baixar. Tenim tres opcions, del cim directe avall i pels dos tubs com a primera opció, des de l'avantcim per la pala est i pel segon tub com a segona opció i resseguint l'itinerari de pujada pel coll com a tercera. La primera no m'acaba de convèncer, la neu està ja molt transformada i no tinc ganes de baixar rodolant. La tercera en canvi em sembla molt conservadora, així que finalment ens tirem per la pala est, baixant per un neu força còmode però que tampoc inspira excessia confiança. Arribem al tub i allà si que ens ho agafem "en serio". Baixem depressa, doncs la pendent és considerable i està força carregat. Aquí no gaires meravelles...fem el que podem, però la neu ja és molt fonda.

Finalment arribem al fons de la vall. Aquí els esquís no es mouen massa, així que paral.lels i avall. Parem a menjar una mica vora el riu i d'allà enllacem l'últim tram apuant al màxim. Arribem esquiant fins sota la cascada. Carreguem esquís i cap al cotxe. En total hi hem estat unes 8 hores.

Bonica jornada d'esquí. Queda pendent la baixada per lliterola, treure el cap al llac del portilló...quantes coses queden pendents!!!

Gemma i Samuel