dissabte, 22 de maig de 2010

TUSSÉ DE REMUÑÉ

22-24 de Maig de 2010

Finalment arriba el bon temps. Aquest cap de setmana, amb un dia més perquè dilluns és festa, ens disposem a marxar cap a la zona de Posets-Maladeta per fer una mica d'esquí de muntanya. La Gemma també en té ganes, pot ser que siguin els darrers cims de la temporada i també ho vol aprofitar. També estrenem l'Ibiza-Westfalia, que vé a ser dormir dins el cotxe però com uns senyors. Els esquís i els pals els pengem al sostre amb dos "pops". Desmuntem el seient del darrera, el pleguem i col.loquem el matalàs de 1,20 d'ample. Resultat, un llit comfortable de 1,20 x 1,80 (també tirem i pleguem els seients del davant. L'espai que queda és més que digne. Així passem la nit del divendres al dissabte. Nosaltres hem arribat dora, però en Guillem i en Carles han arribat a les dues de la nit i planten tenda al costat del cotxe!!!


Ens llevem l'endemà al matí allà les 6. Entre preparar trastos i esmorzar sortim a les 8. Abans hem passat a despertar la parelleta...miau, miau, bé, ja són desperts. Diuen però que pujaran d'aquí una estona que volen fer el mandra. Enfilem esquís a l'esquena pel camí de Remuñé. L'aigua raja per tot arreu. Al final no hem sortit amb les botes d'esquí posades i hem optat per agafar unes bambes velles lleugeres per cobrir aquest desnivell més còmode. Després ja les endreçarem a la motxilla.Trobem la neu més dora del que ens pensàvem, així que calcem esquís i amunt. La neu no està dura. La calor d'aquesta última setmana s'ha fet notar i pel que he consultat d'estacions meteorològiques automàtiques no ha glaçat en tota la setman!!! Això les marmotes ja ho deuen intuir. Surten dels seus caus excavant a través de la neu. Per tot arreu aquí i allà veiem sortir uns caps molt trempats. Sembla que són marmotes nascudes aquesta primavera, petites i molt pendens de no allunyar-se massa dels caus.


Després de fer una bona estona de vall, passant per nombroses purges, haver pujat un tram més inclinat pel vessant esquerra (malament, millor passar pel vessant dret que l'encigalada és menor), arribem al fons de la vall i davant nostre s'obre el circ de remuñé. A la nostre dreta s'aixeca una cresta de muntanyes de tres mil metres. Nosaltres ens dirigim a l'esquerra, cap al portal de remuñé. Aquesta última pujada la fem envoltats d'unes vistes espectaculars. Jow, no em decep gens aquesta vall!!!

Finalment arribem al coll i ja comecem a tenir vistes del llac de lliterola i del pic del Perdiguero. Ens dirigim nord, per la carena fins assolir l'últim gep de la muntanya. Clavem els esquís aquí i ens posem els grampons. De fet potser o caldria, però així anem més segurs i ja que els hem portat a la motxilla els farem servir. Agafo també el cordino de 10 metres que dóna més seguretat a la Gemma i marxem amunt. Al final del coll fins al cim se'ns ha fet més llarg del qu pensàvem. Al cim les vistes són espectaculars. Només el sol, la lluminositat i la temperatura delaten que no som a l'hivern. Per la resta ningú no ho diria, la neu hi és abundant.

Ens mirem per anar fins el veí cim Rabadà, però l'aresta no li fa el pes a la Gemma i desistim. De fet ja hem fet prou arribant fins el cim-cim. Mentre pujàvem ens hem creuat amb almenys dos gups que en baixaven, però per l'absència de petjades a la neu de l'aresta final veiem que tots s'han quedat a la part occidental. Ningú s'ha complicat la vida. Ens mirem per on baixar. Tenim tres opcions, del cim directe avall i pels dos tubs com a primera opció, des de l'avantcim per la pala est i pel segon tub com a segona opció i resseguint l'itinerari de pujada pel coll com a tercera. La primera no m'acaba de convèncer, la neu està ja molt transformada i no tinc ganes de baixar rodolant. La tercera en canvi em sembla molt conservadora, així que finalment ens tirem per la pala est, baixant per un neu força còmode però que tampoc inspira excessia confiança. Arribem al tub i allà si que ens ho agafem "en serio". Baixem depressa, doncs la pendent és considerable i està força carregat. Aquí no gaires meravelles...fem el que podem, però la neu ja és molt fonda.


Finalment arribem al fons de la vall. Aquí els esquís no es mouen massa, així que paral.lels i avall. Parem a menjar una mica vora el riu i d'allà enllacem l'últim tram apuant al màxim. Arribem esquiant fins sota la cascada. Carreguem esquís i cap al cotxe. En total hi hem estat unes 8 hores.

Bonica jornada d'esquí. Queda pendent la baixada per lliterola, treure el cap al llac del portilló...quantes coses queden pendents!!!


Gemma i Samuel