PIC DE LA DONA I PUIG D'OMBRIAGA

Tot i que encara queda molta neu al pirineu, la temporada d'esquí de pistes s'acaba. Al Pirineu francès hi ha pràcticament totes les estacions tancades, així que per tancar també nosaltres la temporada amb les nenes que van aprenent aprofitem per pujar a Vallter on encara queda molta neu. Dissabte al vespre, després de totes les activitats extraescolars que tenien les nenes, agafem la furgo i pugem a dormir, ja que amb les bones temperatures i el sol, obren a les 8:30.

Passem bona nit, tot i que ha bufat algun cop de vent, però res comparat amb l'infern que pot ser el Pirineu Oriental, podem dir que ha estat una brisa. Esmorzem i ens afanyem a preparar-nos, així que a les 8:30 ja som davant el telecadira per fer la primera pujada. De moment no hi ha gaire gent, així que de cues em sembla que no en farem. En Xevi en Dani també han pujat però faran una bona volta amb esquí de muntanya, agafant la neu al punt. Nosaltres fem dues molt bones primeres baixades amb la neu encara trepitjada de la màquina. Avui tot és fàcil, perquè glaçat no hi ha pas res. Com que només hi ha un telecadira toca exprimir totes les pistes per tots els racons possibles. També agafem l'arrastre de Xemeneies, però com que la Nora no pesa vola i gira com un pernil...així qu tornem a les cadires. Al final una bona jornada d'esquí, aprenent cada cop més. Al final la neu estava molt pasta, així que avui entre que el telecadira és molt lent i que la neu ja pastejava, hem fet menys que altres dies, en total uns 22 km de baixada i uns -3600 m, que tampoc està mal per la Sira i la Nora, doncs les cames prou que ho noten. La Nora de fet fa dues baixades més, així compensa la que no ha pogut fer a Xemeneies. Tornem cap a la furgo a dinar on trobem en Dani i en Xevi que ja han acabat la seva jornada, amb 4 hores han fet molta feina i han enganxat bona neu! Dinem i aprofito a la tarda per fer una petita volta, doncs la neu ja no està per gaires filigranes.

Pujo per Mentent, on tot i que hi toca el sol encara trobo el panorama prou decent. Segueixo pujant per la carena i m'enfilo al Pic de la Dona a bon ritme on arribo en 1 hora des del cotxe. Bones vistes, molta neu, especialment la zona del Canigó que aquest any encara no havia vist nevada. De fet és el primer dia que hem pujat a Ulldeter, i mira que es poden fer coses. Tots els cims són esquiables i ho seran encara una colla de dies. Segueixo per la carena fins al Puig d'Ombriaga i per l'estat de la neu ja descarto fer el Bastiments, doncs la pala est estaria massa tova, poc disfrutona i un risc d'allaus de fusió evitable. Trec pells i baixo per les pales d'Ombriaga cap a la font de la Perdiu, on encara puc fer algun bon gir. A sota ja molt pasta, de dret cap a les pistes i cap a la furgo falta gent. En total una hora i mitja, poc menys de 7 km i +650 m de desnivell. La temporada s'acaba, però buscant encara potser la podrem allargar unes setmanes!

 

Sira, Nora, Gemma i Samuel

PUIG DÒRRIA

Aprofitant que hi ha neu a la cara sud i propera a casa, fem aquesta clàssica sortida amb la Gemma, des del coll de Barraques, pujar el Puig Dòrria. Havia pensat també anar a la zona del Puigllançada, doncs les cares sud ben carregades permeten bons descensos amb neu primavera per llocs força solitàris, allunyats de l'estació. Però al final, pujant la collada, un cop de volant ens ha porta aquí.

Sortim a l'hora dels senyors, amb pells des del mateix aparcament, direcció el collet. El dia és bo, cel blau, però ja va entrant el vent que la tarda i demà farà la guitza. Pugem per la carena, però abans de l'última pala ens hem d'abrigar. No és molest, però tampoc cal patir fred. A la nostra dreta tenim la vall que vé de l'home mort, on pugen alguns esquiadors de muntanya, bona zona, molt agraïda d'esquiar, especialment ara que està carregada de neu. A la nostra esquerra una cometa, la coma de Planès, que ja he esquiat alguna altra vegada, però no recordo mai si fins a baix de tot. A la zona de prats hi ha una bona col.lecció de voltors menjant algun animal mort, serà l'excusa per tornar per aquí sota, on la neu potser estarà més transformada, doncs és un petit forn.

Fem cim i contemplem les vistes. Tot ben blanc, any per fer travesses al Pirineu Oriental, especialment la Vallter-Collada de Toses o a l'inrevés. Mengem una mica i traiem pells. La Gemma avui estrena botes, bé de segona mà però unes TLT6 pràcticament noves. A la pujada bones sensacions, ara veurem la baixada. Primer tram una mica dret i carregat que ens fa baixar amb compte, no es tracta de que ens caigui aquest barret de neu al damunt. Un cop passat el tram més exposat, bona baixada amb neu primavera, lleugerament fonda, però molt millor que fa dos dies. Seguim baixant i baixant, fins espetegar a la pista, on posem pells i tornem còmodament fins al cotxe, un luxe fer tot aquest recorregut amb neu.

Poc més de 10 km, poc menys de 4 hores i +1000 rodons, per una sortida aprop de casa, a una hora de cotxe, ben aprofitada i molt disfrutada.

Gemma i Samuel

PUIGMAL I CIM DE L'ORTIGAR

La neu pols somiada, a vegades, es queda en un somni, però si vosl aclarir si estàs somiant o no, el millor és anar-hi i comprovar-ho. Bones nevades aquest març, com serà que darrera el Puigmal no i hi hagi bona neu, per una baixada ben plàcida. Moltes vegades li he trobat, res feia pensar que aquest cop no estaria tant bé. Agafem el cremallera de les 8:35, previ atracament (33 euros) i comprat amb màquina expenedora (diga'm que hi fan els 3 que hi ha darrera la finestra). Arribem a dalt amb un bon dia, cel blau però fred, sense vent. Hi ha algunes boires i nuvolades, però res preocupant.

Com sempre i sembla que no n'aprengui, arrencada de cavall, parada de burro, o en aquest cas alguna aterrissada de burro. Pugem per la pala per saltar l'embut, molt carregada de neu, i arribem als plans on els rètols tenen ben bé metre i mig de neu. Seguim pujant sense traça, obrint com m'agrada. De totes maneres comptàvem que ja n'hi hauria de feta, però no ha estat el cas. Anem a bon ritme dins les possibilitats i amb poc més de dues hores som a dalt. Aquí fa fred i les boires van i venen. Arriben un parell de francesos pel nord i tres catalans que venen del collet de Barraques. Mengem una mica i a la primera aclaraida anem a buscar el preuat tresor. Miau, neu compactada, sense ser crosta infumable, però que trenca aquí i allà, quan menys t'ho esperes. Baixem per les pales força carregades i de seguida agafem els plans, on de fet esquiem millor, ja que la neu és més humida i amb el pes enrera encara podem baixar fins a baix al torrent. Primera baixada i parem que hem agafat gana i set.

Omplim el sarró i fem la segona pujada del dia. De fet quan hem fet la primera ja hem anat marxant direcció el coll de l'embut, pensant en no haver d'obrir traça un segon cop. Arribem fins el cim de l'Ortigar, bon mirador i provem de repetir una part de l'itinerari que vaig fer l'any passat, baixant per la coma de Gombrèn. Com que és dret i carregada de neu, baixem per la carena on trobem la millor neu del dia, ja que el sol l'ha transformat. Tornem a decantar cap al nord amb neu variable i alguna tosterrada, fins dins la vall.

Llàstima que no la trobem amb neu pols, perquè aquesta coma és maquíssima! Sense ser bona, es deixa baixar, tot i que de tan en tant t'emportes una marxada. De fet en una d'aquestes faig la segona revolcada del dia i la gopro (que mai porto) fa una excursió per la neu. Traiem pales i a buscar. Sort que no passen ni cinc minuts i ja l'hem trobat. Tornem a calçar esquís i baixem més, de fet massa, ja que ens passem per 20 metres el camí de Núria. Esquís a l'esquena i remuntem fins al camí, on podem tornar a calçar esquís perquè està tot colgat de neu.

Amb lleugera baixada arribem fins al llac del Santuari i sense posar pells i amb la talonera lliure ens plantem davant l'edifici, 15 minuts abans no marxi el cremallera. Bona jornada d'esquí, molt treballada, amb baixades on s'ha suat tant com a les pujades. En total poc més de 15 km, gairebé 6 hores i pràcticament +1500, per una volta agraïda que espero repetir algun dia amb neu pols, especialment la coma de Gombrèn!

Xevi i Samuel

POWDER COMTE, Tossa Pelada x 6 + Pedró dels Quatre Batlles

Blau = Pistes dissabte matí -4400 m.

Vermell = Ruta dissabte tarda esquí de muntanya Tossa Pelada x3 + Pedró dels Quatre Batlles, 12 km +1100 m.

Vermell discontinu = Ruta diumenge matí esquí de muntanya Tossa Pelada x3 circular, 17 km +1200 m.

Ens acostem a la primavera i com és habitual arriben les pluges i també les nevades. Curiós que en tot l'hivern poc que hem vist el Puigmal blanc i ara veiem el Montseny, Cabrera, Bellmunt i el Puigsacalm blancs dia si dia també. Amb la previsió del cap de setmana però queda clar que aquest paradís no s'eternitzarà i s'han d'aprofitar dos dies de fred i neu pols. Sortim divendres vespre, amb una pluja persistent que poc més amunt de Solsona ja és neu. La intenció és fer pistes el dissabate a Port del Comte que sembla que està com les Rocky Mountains! L'endemà ens llevem amb la furgo més blanca de quan la vam comprar, fins i tot les plaques solars han quedat ben tapades. Fa sol i tenim ganes de neu, així que ens espavilem i ales 9 menys 10 ja estem fent cua perquè obrin el telecadira.

Feia molts i molts anys, potser 15, que no havíem esquiat en aquesta estació, així que em feia també il.lusió. Les nenes van aprenent i avui tot serà molt fàcil. Neu a dojo, moltes baixades i amb molt bona neu. Fem un bon repertori de pistes i quan la Sira sap que hi ha un bosquet esquiable no para fins que hi anem, tres bones baixades per entre arbres amb neu pols a dojo. La resta ho fem per pistes, de punta a punta de l'estació, fins l'hora de dinar que toca descansar després de gairebé 5 hores i 4500 m de desnivell positiu, bona jornada de pistes que ens deixen les cames servides. Les nenes i la Gemma estan igual de servides, això que la Nora m'ha seguit una vermella quan baixava a gas...quin nervi. Ara toca dinar perquè en Xevi arriba a dos de tres per fer una apretada amb les pells i haig de carregar dipòsit.

Em passa a recollir a l'aparcament principal i pugem fins el d'Estivella, d'on sortim a les 3 tocades, a bon ritme. En Xevi bé fresc com una rosa, jo ja porto tralla avui, que la pista ginebrosa diuen que és blava però és verda, quin fart de remar i estirar les nenes. Pugem per Estivella però i anem directes a la Tossa Pelada, on hi arribem en solitari amb un fred ben viu tot i el sol. Traiem pells i fem una primera baixada cap a Tuixent, direcció nord-oest, per bona neu pols i bona baixada al bosc. Tirem una mica més avall i ens n'adonem que la pala nord-nord encara tenia més bona neu pols, així que posem pells i repetim pujada fins a la Tossa Pelada per ara si fer una bona esparrecada, després de xerrar una estona amb en Marc que ha pujat amb en Jan a fer esquí de fons a Tuixent. Tornem a posar pells i per tercera vegada fem el cim de la Tossa, ara però ja marxem direcció el Pedró dels Quatre Batlles. Pells fora i baixada en circular per la vall tancada que marxa cap al sud. En total una bona esquiada de poc més de 12 km i 1100 de desnivell, per acabar de rematar el dia. Al vespre pugen la Núria, l'Edu i els nens amb l'autocaravana, que també es queden a dormir, ja que demà teniem previst amb l'Edu fer una matinal.

Ens llevem diumenge amb sol i el fred altre cop ben viu. La intenció és fer una circular amb esquís baixant fins a la barraca de sota Tuixent, al nord, per seguir per un camí fins més al nord-oest i tornar per la carena, molt semblant a la circular que vam fer amb les nenes a la tardor, tot prenent vistes de la zona. L'Edu va valent i em fa suar la pujada, arribem doncs a la Tossa Pelada al cap d'una hora. Ara que ja sabem la nord per on es baixa, pells fora i primera bona petada de pala, directes al bosc per acabar de xalar. Posem pells i marxem direcció oest, per després treure-les i fer una altra bona baixada a l'estil Canadà fins la pista de la barraca. Posem pells, bé l'Edu amb una ja fa, que l'altra li ha quedat glaçada i no li enganxa, però m'apreta igual i seguim direcció oest per guanyar la carena i tornar cap a l'est per fer altra cop el Tossa Pelada (ja en porto 5 entre ahir la tarda i avui). Un cop dalt, tot i anar cansat, no em puc resistir a una altra baixada cap a Tuixent per la nord nord, altra cosa serà com tornem.

Un cop a baix, posem pells per últim cop i comencem a remuntar, tot i que no hem fet ni 100 metres que les cames no tiren...he quedat buit i sort d'en Pau de Berga i la seva parella, que ens fan assistència amb galetes i mermalada mossegada (moltes gràcies!!!!) perquè em sembla que sinó no surto amunt. Arribem dalt, esquivem per 20 metres el que seria la sisena Tossa Pelada del cap de setmana i marxem pel camí de pujada direcció Estivella, on arribem amb 5 hores, 17 km i +1200 de positius. 

Aquest cap de setmana era d'aquells que voldries que no s'apagués mai la llum...els dies que no acaben mail. La neu, el paisatge, la companyia, tot ha estat genial. Potser ja no estic tant valent com quan anys enrera amb en Jow fotiem mitja Bonaigua en un dia, perseguint els dies que no s'acaben mai, fent tantes pujades, tants cims, i tantes baixades com la llum permetia, esperant que algú no ens tanqués el llum abans d'hora, però he disfrutat fort, de valent ja ho veurem a la pròxima!

I casualitats de la vida, ara fa 12 anys, exactament un 16 de març, feiem amb la Gemma el Pedró dels Quatre Batlles i la Tossa Pelada amb esquís, amb força neu, tot i que més primavera:

http://relatsdemuntanya.blogspot.com/2013/03/pedro-dels-quatre-batlles.html

Sira, Nora, Gemma i Samuel

Xevi dissabte, Edu diumenge