Tornant de vacances, tornant als orígens. Tot i que el temps no acompanya anem fins a coll de Jou a l'hora dels senyors, per estirar les cames fins al Taga. Bufa una mica de vent quan sortim del cotxe i com que no portem pantalons llargs per les nenes però si pijama toca improvisar, així que bona nit i fins demà, vull dir fins dalt!
Cada cop van més lleugeres cara amunt i nosaltres bufem més. Al final pugem prou ràpid, poc menys de tres quarts i arribem a dalt dels seus 2040 metres que esperem repetir l'any 2040, tots quatre per anar bé. Mengem i bevem una mica però no omplim la panxa que més aviat és hora de dinar, així que cap al coll falta gent, ens quedarem a dinar per aquí amb la furgo i a penjar les hamaques en qualsevol racó de bosc per fer una becaina a la tarda.
El Taga sempre és agraït, és la referència des de la plana juntament amb el Puigmal, és qui ens marca la cota de neu, qui ens diu si hi haurà tempesta, qui ens diu si val la pena matinar. Com Cabrera que també té el seu magnetisme pels que ens llevem cada dia amb aquesta postal de fons.
Sira, Nora, Gemma i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada