PORTELLA D'ORLÚ I PIC BASTARD

Nit de Sant Joan, nit de petards, focs, llums i colors. De fet, de tot això, el que més em sobra són els petards, no sóc fan del soroll pel soroll, mai li he acabat de veure la gràcia. Així que el primer que faig sempre que puc és desaparèixer en qualsevol racó on regni la pau i el silenci. Marxem doncs divendres al vespre direcció la zona de les Angles, on sempre hi ha bones caminades a fer, bons paisatges i bona temperatura. Dormim a costat del llac de Matamala i l'endemà ens dirigim fins l'entrada de la Vall de Galba. Fa anys que no hi he estat, bé més aviat hiverns, perquè sense neu no puc dir que conec la vall. Així que el GPS fa de les seves i ens porta per un camí secundari que acaba amb una baixada vertiginosa fins a la pista principal, pobre Sira que no li agrada fer patir la furgo...per sort a baixa la pista és bona i aparquem al final on ja està força ple de cotxes. 

C

omencem a caminar per la pista, amb aigua suficient, sense tenir clar si arribarem a la zona dels estanys, a un cim secundari que es diu Roc Negre o bé a la Portella d'Orlú que de fet és on m'agradadria pujar, però hem d'anar veient com van les nenes de cansament i de ritme. Pugem tot parlant i explicant històries, últimament ens toca explicar els llibres del Clan de l'ós cavernari, amb les aventures de l'Ayla i en Jondalar, que prou ens agraden a nosaltres. Xerrant i caminant ens passa un esquirol per sobre el cap, saltant d'arbre en arbre, ja al matí hem vist un cervetó vora al riu, no ens podem queixar. Quan arribem al trencant que porta al refugi de Camporells nosaltres seguim pel marge esquerra del riu per un camí poc marcat que en principi porta a la Portella d'Orlú. Travessem una zona humida amb les corbes del riu que em recorda Aigualluts i seguim pujant fins a trobar les primeres clapes de neu, on esmorzem, allà 2000 metres. 

Amb pla panxa plena em miro la portella i no la veig gaire lluny. Hem passat pel costat del primer llac i ara el riierol ja queda cobert per una bona clapa de neu, així que ens toca trepitjar-ne una bona estona. Ens plantem sota la pujada a la portella i amb quatre esbufegades arribem dalt amb una preciosa vista de la vall d'Ax les Thermes amb la Dent d'Orlú en primer pla, quina vista més formidable! Bebem una mica més i les nenes estan molt satisfetes d'haver arribat aquí dalt, diuen que no s'han cansat, jo en canvi sí que he bufat!

La baixada la fem més ràpid, fins al primer llac on hi ha força neu encara, mig tapat però en comptes de baixar per la vall marxem a buscar el camí que puja al refugi de Camporells que serà més fresat i de més bon caminar. L'encertem i en poca estona ja som altra cop a la pista, no sense haver fet unes quantes fotos a la "granota". Baixa aigua per tot arreu, tot està molt verd. Aquestes últimes pluges han deixat la muntanya com un petit paradís.

Arribem al cotxe a l'hora de dinar, en total una bona caminada, de poc més de 13 km i poc menys de 700 de desnivell. A la tarda ens n'anem als banys calents de Les Angles a relaxar cames i els nenes s'ho passen pipa d'una piscina a l'altra. Apendre a nedar no sé si ho faran, però disfrutar sí!. Al vespre marxem a sopar i dormir a costat del poble de Caudies de Conflent, en una petita zona d'esbarjo on hi ha un llac. L'endemà mirant mapes he trobat un racó per caminar...pairem de gust els crepès que hem menjat per sopar!

Hem dormit com troncs i avui tenim ganes de pujar el Pic Bastard i sinó ens afanyem sí que anirem "tard". Sortim des del punt on hem dormit i anem pujant per la pista fins al refugi del Coll del Torn, on trobem una cursa d'orientació amb bicicleta. La Nora fa les seves encertades deduccions que els que pugen caminant és perquè han deixat la bici abans i anar a grapar la fita caminant...la Sira també pensa el mateix. Nosaltres del refugi tornem al coll i seguim pujant fins que el camí es perd i arribem a un bosc a la part superior que sembla un camp de parallamps, amb molts arbres fulminats. De fet és una zona molt oberta sense pics alts propers, així que totes ls tempestes deuen espetegar aquí dalt. Sort que avui fa un sol radiant, perquè no sembla bon lloc per pujar-hi amb núvols amenaçadors!

Arribem al cim sorprenent un grup d'isards, on guadim d'unes vistes genials de la zona, especialment del llac de Matamala. Des d'aquí veiem llunyana la portella d'Orlú on vam pujar ahir. Ara només ens queda baixar. Podem fer-ho pel mateix lloc que hem pujat (amb un tram sense camí) o posats a que no hi ha camí baixar directe pel bosc pel vessant est fins a trobar la pista i d'allà enllaçar fent una circular passant pel poble de Caudiès de Conflent. Aquesta segona opció li fa respecte a la Nora perquè no hi veu camí, però després de baixar un tros enganxem tres o quatre cèrvol que beuen a un rierol i ja canvia d'opinió.

 

Seguim baixant fins a topar amb la pista i d'aquí ja només queda seguir bon camí fins al poble i del poble a la furgo. Aquesta zona d'aquí deu tenir aigues calentes, però hem trobat dues o tres zones on està delimitat per valles amb uns tubs i arquetes que deuen canalitzar l'aigua...o debien perquè es veu força antic. Arribem al poble que és bastant petit i d'aquí la gana ens fa córrer fins arribar al llac on hem dormit. Deu ser el plat d'espaguettis. 

Avui hem caminat menys, però ha acabat sortint una bona circular inèdita de gairebé 12 km i 530 positius, alguns d'ells per camins o boscos poc fresats!

A la tarda per treure'ns el cansament anem fins a les piscines d'Err on trobem en Joel i família, aprofitem per fer una bona banyada, baixar per tobogans...que més es pot desitjar? 

Sira, Nora, Gemma i Samuel