diumenge, 28 de maig del 2023

ROC DE MADRES I LLAC D'AUDA


Després d'uns quants caps de setmana passats per aigua, sense cap queixa perquè ja tocava, aprofitem per fer una escapada pensant que només hi haurà tempestes de tarda i per tant ens deixarà força la nostra. Fa temps que tenia al cap pujar amb les nenes al Roc de Madres i aquest cop després que fa 14 anys hi pugéssim amb la Gemma, en Roger i la Jes per l'oest, em feia gràcia anar-hi pel nord, però les nevades de finals de maig m'ho treuen del cap, millor anar per cara soleia i encara trobarem neu!

Marxem divendres vespre i ens quedem a dormir a costat del llac de Matamale. L'endemà ens enfilem fins al coll de la creu per carretera asfaltada i d'allà per pista fins al coll de Sansa. També s'hi pot pujar de Réal, però m'ha semblat que hi havia més desnivell sense asfaltar. Quan arribem a dalt coincidim amb una noia de Berga que ha pujat per aquí i que també té pensat fer el Madres, tot i que ella acaba fent una volta circular passant pel Puig de la Pelada molt bonica. Nosaltres tampoc sabem si arribarem dalt, doncs ahir ja vaig veure que la cara sud estava prou carregada de neu i els nenes són petites per trepitjar-la massa estona.
De moment el dia s'ha llevat amb cel serè, només enterbolit per la pols del sahara, però no es veuen núvols. Ens posem les xiruques i sortim seguint la pista fins el refugi dels Estanyols, que també  hi vam passar fa una bona colla d'anys fent esquí de muntanya cap al Pic de la Pelada, bons records. Avui d'anada no parem al refugi, ja hi haurà temps a la tornada tot baixant fins als dos llacs que hi ha. Si les tempestes de la tarda s'avancen que almenys siguem ben avall! Hem sortit a dos de deu, ni d'hora ni tard. Poc després trenquem i marxem a l'esquerra per un camí marcat i a voltes esborrat, ben fresat però també a estones confús, tot i que no és perdedor perquè s'ha de seguir el torrent, que amb les últimes pluges i el desglaç baixa caudalós.

Les nenes tot xerrant pugen a bon ritme, elles no suen, jo ja començo a suar. Més amunt del segon refugi-cabanya, que tampoc parem, ja pararem de baixada ens toca creuar el riu per un tram ample que ens toca omplir de rocs per no mullar-nos. Els núvols comencen a aparèixer i arribem fins al llac o turbera superior, on parem a esmorzar. Aquí podem fer tres coses, tirar avall, pujar fins al coll i arribar al cim fent carena, o bé "atacar pel dret" com ho faria el meu pare i menjar-nos unes pales de neu. La tercera opció anant amb les nenes sembla la més agoserada, però mirat fredament la carena també té feina i recordo que tenia algun pas aeri per elles. Tirar avall també ho contemplem, però només són +200 positius. La Sira i la Nora estan ben motivades d'arribar dalt. La Nora li fa una mica de respecte la neu i la pendent, però la Sira arrenca fort i decidim tirar i en tot cas ja girarem. La Gemma bufa de valent a darrera i la Nora cada cop ho veu més clar. Quan arribem el tram més nevat, la neu es tova i els hi clavo unes bones escales, fins que just trobem sota la carena final un pas per la dreta sense neu que ens permet arribar dalt la carena!
Finalment arribem al cim tres hores després, amb un dia ja més tapat. Dalt del cim coincidim amb uns joves francesos i amb un parell de noies que han pujat pel nord i que estan buscant el gos. Ens abriguem, mengem i no tardem molt a baixar. Abans però busco al refugi de pedra que hi havia però no és per enlloc, així que queda clar que ara només en resta aquest bivac que es veu a les fotos. Tant que em va agradar dormir dalt aquesta cabanaya de pastors fa 14 anys. Tirem quatre fotos i marxem avall. El tram amb neu de seguida veuen les nenes que és fàcil de baixar amb la neu tova i en passem via però arribem a baix al llac amb els peus ben molls. Traiem xiruques, escorrem mitjons, mengem i esperem que s'eixuguin una mica.

A partir d'aquí, baixem a bon ritme, fent les parades que ens hem saltat pujant. Primer al refugi de Pla del Grill, petit però molt acollidor, no li falta de res i si hagués plogut ens hauria ben salvat. Més avall parem finalmenet al refugi dels Estanyols, que està tancat i s'ha de demanar la clau. Baixem fins al llac per veure'l però els trons ens fan marxar. Encara ens queden un parell de quilòmetres de pista fins al cotxe i les nenes no es volen mullar. Arribem però abans que la pluja, cinc minuts abans que ho faci la noia de Berga, que ha fet una circular una mica més llarga. Al final han estat gairebé 14 km, i +710 de desnivell, que per sis i set anys està prou bé.
Marxem cap al coll de Sansa a dinar i a la tarda passeig per l'estany de l'Oliva a Formigueres, cullo un ram de nardos per la meva mare i cap a sopar i peli falta gent, ara sí "Germà ós".

L'endemà ens llevem més tard sabent que el dia pinta pitjor, però ens acostem a la zona de les Bulloses per fer una passejada fins al llac d'Auda, que no hi havíem pujat pas mai amb la Gemma. S'hi pot anar des de Pla de Mir a les Angles o bé des d'aquí la carretera asfaltada de les Bulloses, que és més curt, 4km anar i tornar i +300, per descobrir un bonic racó, tranquil i solitari, tot abans que engegui l'aixeta, malgrat ens deixa collir tres rams més de nardos mentre faig el dinar prop de Montlluís. 

Sira, Nora, Gemma i Samuel