Diuen que s'acaba la neu, diuen que fa massa calor, diuen, diuen. Normalment diuen des del sofà, perquè si aixeques el cul i la busques, de neu n'hi ha. Menys que altres anys, però n'hi ha. També portem uns anys molt ben acostumats, si mires endarrera, també hi ha anys llastimosos. Així que aprofitem el matí de dijous sant per anar a fer una mica de penitència, ja que diuen que no hi ha neu.
Arribem als aparcament de Vallter amb cotxes separats. Molts restriccions, per tocar literalment els coll...fins les 8:30 no obren l'aparcament de dalt i una barrera d'altura fa parar les autocaravanes a l'aparcament de baix. No es que em preocupi molt, però hi ha coses que penso que és millor que se regulin soles. Que hi ha massa gent, doncs no hi vas. Fa anys deia amb els amics que igual que hi va haver l'edat de ferro, l'edat de bronze, ara érem a l'edat dels xais...bè, bè...xais i burros ens hem tornat. Deixem el cotxe al revolt del refugi i carreguem esquís a l'esquena, però abans fem de bons samaritans i deixem els piolets a una noia que volia anar a fer canals amb les amigues i se'ls ha deixat. Nosaltres no els farem servir i no fa pinta que se'ls vulgui quedar, ja ens el tornarà, igual que el karma" d'alguna manera ens ho tornarà. Carreguem 5 minuts els esquís a l'esquena fins la pista d'esquí on hi ha neu. D'aquí seguim amunt amb neu contínua sempre que la busquis. Vaja com a la vida, sempre pots esperar la paga universal, o doblegar una mica l'esquena.
Enfilem el coll de la marrana i després per la pala de Bastiments, que justeja però es pot pujar i baixar, arribem dalt la creu on coincidim amb un esquiador solitari. Ens mirem la cara nord i té força neu, encara poc transformada. La idea avui és fer una volta per la cara nord de l'infern i anar saltant colls, de fet si avui fos un dia d'aquells que no s'acaben mai aniríem saltant colls cap a l'oest fins veure-hi pondre's el sol. Però avui a la tarda s'ha de treballar. Un cop a baix remuntem fins el coll que hi ha entre el Bacivers i el Bastiments. En Marc, que l'hem trobat dalt del Bastiments també ha pujat amb nosaltres. No ha baixat mai cap a Carançà amb esquís, i manco no és, així que li dic que si vol venir amb nosaltres cap problema, farem una volta i tornarem per aiguols podrits. No dubta i s'apunta. Pells fora i bona baixada fins el fons de la vall. Tornem a posar pells i ens enfilem al coll nord del pic de l'Infern, per bona neu. Aquí s'obre un panorama ben diferent del que veus a les pales sud. Encara hi ha força neu. Gaudim d'una bona baixada, d'aquelles de pendent suau però de traçar, fins sobre el llac de Carançà, on la pendent puja i amb quatre girs entre pins i pedres ens plantem fins al peu del llac sense descalçar esquís. Parada i fonda.
Amb la panxa plena tot es veu millor. El gel del llac que quan hem arribat semblava prim s'ha engruixit, com la nostra panxa. Posem pells i travessem el llac per l'est, més ombrívol i ens enfilem per pales nevades fins al següent llac. Aquí podríem anar fins el fons de la vall i pujar el coll entre l'Infern i el Tirapits o seguir direcció el Noucreus. D'entrada seguim direcció el Noucreus fins el següent llac, però quan som sobre el replà una pala-canal a l'esquerra ens fa una mirada provocadora. Tant en Xevi com jo hem sincronitzat, ens la tornem a mirar i si, cap amunt. Just feia vint minuts que els tres no ens havia convençut la canal del coll que parlava, perquè es veia molta pedra dalt, en canvi aquí ha estat unànim. Esquís fins que la neu dura no deixa pujar bé. Posem grampons i a bufar una estona. Quatre manxades i ja som dalt, però per arribar als Pics de la Vaca queda un tros de carena que ja fem amb els esquís als peus. Des d'aquí s'albira una bona baixada!
Pells fora i a xalar! Bona baixada de neu primavera, relativament ràpida, qüestió de baixar el centre de gravetat i començar agafar velocitat, quin gaudir, a veure qui em treu d'aquí! Baixem fins al torren. Ara sí esquís a l'esquena fins al coll de la Marrana, per enxufar directe la canal que avui està molt bé, i seguir la baixada fins a trobar el torrent de sota el refugi (altrament dit riu Ter). Esquís a l'esquena i ja som al cotxe. En Marc ara ja no podrà dir que no ha fet una volta per Carançà amb esquís i els nostres piolets encara estan penjats a les canals del Fajol petit, bé ja tornaran.
Bona volta d'uns 19 km i poc menys de 1800 de desnivell, amb la companyia d'en Marc d'Olesa. Regust a fi de temporada, però a taula encara queden neules i torrons, hi haurà resopó!
Xevi i Samuel,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada