dissabte, 9 d’abril de 2016

PIC DE CUTIBAR-SENARD



El temps per aquest cap de setmana és incert. De la proposta d'esquiar dos dies amb nit a refugi hem passat a esquiar un sol dia, més que res per la previsió de vent i alguna precipitació...deu ser que em faig gran i vull assegurar una mica el temps quan marxo, més que res perquè ara també hi ha una petita a qui dedicar-li temps! Molts cims a l'Ariège em vallen encara pel cap...tinc una llarga llista per anar fent, però de moment anirem a investigar una altra vegada la zona del Barrage de Riet que dóna molt joc. No és el millor accés per nosaltres, altra cosa seria que visqués a Foix, però no hi visc. L'altra accés bo és per Andorra, però si el temps és incert t'obliga a saltar un coll amb el neguit que la tornada vés a saber què et trobaràs!!!


Serà un dia d'anar cremant incerteses...primera és si arribarem al pont des Galis amb el cotxe, o la neu ens barrarà el pas abans...no comptàvem però que ja hauríem de passar pel túnel de Puymorens perquè el coll a bon matí encara està tancat. Passat el poble comencem a enfilar la pista asfaltada i de moment no veiem neu...sembla que la cota estigui al voltant de 1100 m...anem seguint amunt i just quan arribem al Barrage de Riet comencem a trobar neu a la carretera. És neu molla i un cotxe ha passat abans nostre, així que de moment amunt i per grata sorpresa nostra arribem fins al punt on aparcar quan ja la cosa comencava a posar-se interessant. De moment primer pas superat i de regal cel blau per una estona.




El camí surt mig mal-marcat al principi, el perdem però aviat el tornem a trobar. Amb esquís als peus des del cotxe, a 1250, un mes d'Abril, enfilem fins les ruines que el mapa anomena la Fruitière, ja a gairebé 1600. Aquí la quantitat de neu nova és considerable, ben be mig metre de neu que dificulta molt obrir traça. Ens fem una bona matxacada fins que no aconseguim sortir a la carena, sort que veiem allà lluny la Jassa de Senard...que per cert mai s'hi arriba. Un cop davant netegem la neu de la porta i comprovem el bon estat d'aquest refugi, que segurament hauria estat on hauríem fet nit. Mengem una mica i seguim pujant. El dia s'ha tapat i ens dirigim de pet a la carena esperant trobar menys gruix de neu i així continuar sense tant esforç. Grans cornises a la nostra esquerra i el dia que s'ha anat tapant i enboirant fa que ens mantinguem per darrera la tanca. Finalment i després d'un gran esforç arribem al cim, cota 2362 que una piulada anomena Pic de Cutibar. Al mapa no té nom, però figura aquest i Sénard com les vessants nord-oest i sud-est. El dia està lleig, decidim esperar si val la pena continuar amb la circular prevista o pel contrari tornar per on hem vingut. Fa fred i un xic de vent, així que què coi, farem un iglú per dinar dins. 

Una hora mitja després de palejar i trencar dues pales....(si trencar una pala d'alumini i una pala amb pal de fibra de carboni...mare de déu, compreu pales d'acer de tota la vida que quan les hagueu de fer servir les altres no serveixen per res!!!) ja tenim un iglú fet. Ens ha quedat més avait una piràmide, doncs a dins fa més dos metres d'alt!!! Hi dinem ben calentons a l'abric del vent, somiant que s'obrirà el dia per baixar les pales davant nostra.

No és pas així...no hi ha més remei que tornar per on hem vingut. Bona baixada fins el refugi i en canvi a partir d'allà neu molt molla i humida que fa impossible baixar amb seguretat. Ens aprofitem de la traça de pujada fins la Fruitière i a partir d'allà entre lo molla que és i la que s'ha fos decidim baixar esquís a l'esquena i plantar-nos al cotxe en un obrir i tancar d'ulls.

Bona jornada d'investigació...segurament els que han baixat el Pic de la Mina han xalat més de baixada...però la solitud d'aquest racó bé que val el preu que hem pagat.



Joel i Samuel