Sinó s'acosta algun front despistat, el Pirineu Oriental comença a agonitzar...especialment tot el que està al sud de la Cerdanya i no per falta de neu a cotes altes, sinó perquè per sota de 2200 poca cosa queda...
Sempre he pensat que el motor de la vida és la inquietud per perseguir somnis, llançar-hi el llaç i endur-te'ls d'una revolada a la motxilla dels records. Així la mateixa vivència, forçada per l'esperit que la persegueix, ha de recórrer un camí, passant pel futur quan somies, pel present quan la vius i pel passat quan la recordes. Probablement els moments més intensos d'aquest camí siguin al temps present, però també són els moments més fugaços. En canvi al núvol dels somnis hi poden ballar durant anys i a la motxilla dels records, si res ho espatlla, si queden per sempre.
Avui hem anat a provar per la font de l'Home mort si valia la pena anar al Puigmal, però entre el vent que hi feia i la cota on estava la neu, quedava clar que probablament aquesta sortida ja quedi per l'any vinent, altre cop al núvol dels somnis. No era de fet el Puigmal el que perseguia per aquesta ruta, sinó el Puigmal de Lló. Però bé, canvi de plans i una pujada a la Tossa d'Alp on no recordo haver-hi pujat la temporada passada, amb bona neu i des de Pla Masella, amb prou bona neu de baixada!
Fina i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada