dimecres, 23 de març de 2016

PUIG D'OMBRIAGA


Que seria la temporada d'esquí sense trepitjar Vallter? Per mi no seria temporada. Quan esquíes poc, deixant de banda la neu pols, també enyores el vent i la neu crosta. Gràcies a tots els sants, d'això a prop de casa sempre n'hi ha, així que m'agafo aquest dimecres el matí festa per anar a satisfer els meus desitjos...perquè qui no es consola és perquè no vol!!!

Mal-llamp...qui s'ha de creure aquesta introducció? El que jo volia era neu primavera, però avui ha fet fred i vent tot el matí i no ha transformat. De fet la primera intenció era fer una circular pel Puigmal per racons poc freqüentats, sortint des de la font de l'home mort o per la vall de fontalba (no la carena típica). Però quan sóc a Ripoll ja veig que les plans es comencen a tòrcer...s'aixeca barrufa i mira que la neu ha caigut molla i ha quedat enganxada...ja m'ensumo neu petrificada i la poca que quedi pols voleiant d'aquí a allà...Canvi de plans, salvem el matí i anem al turonet de Vallter on mai hi bufa el vent i on sempre hi ha neu, el Puig d'Ombriaga.

Amb el Bastiments, el Pic de la Dona i el  Gra de Fajol sembla que s'acaba el món "vallterí", i pels més agoserats també s'hi ha afegit el Prat de Bacivers, però en canvi el Puig d'Ombriaga no li fa cas gairebé ningú, potser per això li tinc un bon apreci. És un bon mirador del pati d'esbarjo i normalment hom hi pot estar sol...observant el tragí de l'estació 500 metres més avall com l'àguila que guaita la seva presa i no sap si la caçarà avui o la deixarà per demà.

Avui no ha estat una excepció i el meu turonet m'ha protegit del vent i m'ha donat neu a dojo...altra cosa és la qualitat...com ja he dit no ha transformat la gran "pedra blanca", així que per satisfer una mica els meus anhels he tornat a posar pells fins al refugi marmotes i he fet una baixada per pistes, pensant ja en arribar d'hora casa i ajudar amb el dinar.


Samuel