PIC DE L'ESTANYOL

Inici de la temporada d'esquí, fent un cim inèdit per mi. Aquest any que potser no sortiré tant, m'agradaria buscar cims on no hagi estat...així que ahir se'm va girar feina i vaig començar a rumiar. A la cubeta de la coma de Font Freda de l'estació de Porté-puymorens no hi he estat mai i mira que m'he mirat vegades per fer el pic de l'Estanyol. Però és un pic capritxós...poc sovint té bones condicions per ser esquiat i quan hi ha neu també té força perill d'allaus...avui podria ser un bon dia, però de moment sortim xino-xano sense posar objectius, ja sortiran més endavant.

Deixem el cotxe a 1600 i sortim per la pista negre...olé, si haguéssim fet cas en Dani i pujat per la vermella hauríem estrenat temporada sense bufar tant...Fa una mica de ventet, que juntament amb la inversió tèrmica ens ha deixat glaçats a la sortida. Estem ansiosos de trobar el sol, tot i que en aquesta pala llepem una mica de dura...devia ploure fins aquí dalt. Un cop a la cota del llac, traiem l'esmorzar i ens ho agafem amb calma. Amb la panxa plena i la bota buida tot es veu millor. Seguirem amunt per les carenes ben carregades i estètiques fins dalt el mirador. Un cop allà si pinta bé, cap a l'Estanyol!!!

Arribem el mirador justos de forces, és la primera de la temporada i es nota...però la pala de l'Estanyol poques vegades la tindrem com avui...s'ha de provar!!! En Dani pateix per trobar rocs, jo al revés, per massa neu, doncs es veu molt carregada i ha bufat fort. Comencem amb esquís als peus per bona neu fins a mitja pala. Clavo el pal i passa del metre de neu. No tenim la confiança alta, potser mai li hauríem de tenir, però veig més clar pujar a peu a cop de bota. La pala es redreça i deu tenir uns 35º, però la neu d'avui fa que es pugi com les escales del "corte inglés". En Joel es matxaca a obrir trança, jo el rellevo una mica i en Dani que s'enfonsa molt és com si la fes de nou. Arribem al collet que dóna accés al cim (1 minut). En Dani però ha agafat fred de mans i s'enfonsa molt, diu que gira. Nosaltres fem els últims passos i primer cim. Bones vistes, també de l'altra cubeta amagada que hi ha el sud, un bon sot, just el que ens separa del pic de Fonfreda. Tirem un parell de fotos i avalla a recollir els esquís. Bona neu, llàstima que no ens hem atrevit a pujar fins més amunt amb els esquís, perquè pràcticament es baixava el 95 % de la pala. Un cop més avall, anem parant per refer-nos doncs em cremen els quadríceps. Enganxo encara una pala més i d'aquí per pistes fins a baix. L´últim tram de pista vermella molt dura i glaçada també...ull amb la cota de la pluja que ha deixat un "bon dia" d'accés a molts llocs una mica lleig.

En total una sortida de +1000, molt directe, a un cim poc visitat.

Dani, Joel i Samuel