PIC DE PEDOURRES I PIC DES TROIS SEIGNEURS

7 de Març L'Hospitalet près l'Andorre-Pic de Pedourres-Mérens les Vals

Xevi, Albert, Russi, Tina, Núria, Joel, Gemma i Samuel

8 de Marc Pic des Trois Seigneurs

Gemma i Samuel

Divendres vespre-nit, com sempre a última hora, quan millor surten les coses, rajant com ho fa l'aigua, acabem de perfilar "l'esquiem dissabte de la Tina". Amb en Jow ens liem la manta al cap, ell proposa Pedourres i jo li dic, doncs fem-lo amb travessa, ja que tots dos l'hem fet i més divertit és no repetir. Som una bona colla, així que podem deixar cotxe a Merens i cotxe a l'Hospitalet. Dit i fet!

L'endemà al matí amb algun que altre contratemps, ens reunim per enfilar rumb a la Cerdanya. Un cop al coll de Puymorens segona llepada del dia...carretera tancada per baixar a Ax...s'ha de passar pel túnel que amb tantes obres algú l'ha de treure de la crisi i pagar-les...Reculem i a passar per caixa. Un cop a l'Hospitalet, mentre uns quants ja posen pells per començar, en Jow i jo anem a Merens a deixar un cotxe i de passada fer la tercera llepada del dia "made in Samuel"...encallada del cotxe a la neu...va que ja podem treure la pala...Tot i això en 5 minuts i una mica de sort problema resolt, tornem cap a l'Hospitalet i la colla tot just surten de l'aparcament!!! Mare de déu!!! Sense presses preparem les nostres coses i ja els atraparem...fet i fet amb la vista els seguim les passes.

Mentre en Russi, en Xevi i l'Albert fan la volta a la vall pel camí d'estiu, nosaltres per retallar enfilem de dret ziga-zaga i ens retrobem quan ja portem uns quants metres de desnivell a les cames. Fa força calor, així que a poc a poc i bona lletra anem avançant per la vall fins que ens plantem sota la pala, ideal tan per pujar com per baixar...tot i que a dalt la vista enganya hi arribem junts amb en Russi, després d'un "mano a mano" d'avantcim en avantcim, que em recorda la lliçó que vaig a pendre a la zona del coll d'Ares caminant amb ell ara ja fa una colla d'anys...mentalitzar-se que hi poden haver mil avantcims abans no arribis dalt!!! 

Molt bones vistes, molt bon dia i molt bona companyia quan tots vuit ja som dalt. Fotos de rigor, menjar una mica...no hi ha pressa però tampoc ens podem encantar, doncs tenim -1500 de baixada que es faran llargs, doncs hi haurà trams de remar. Pells fora, càmeres en marxa i avall. La primera pala neu excel.lent d'aquella que fa afició, que junt amb el cel blau i una lleugera brisa t'explica amb el seu llenguatge perquè és tant gust esquiar en aquesta època de l'any.

Després de la pala seguim direcció al llac sense arribar-hi i d'aquí pales avall, combinades amb plans. Travessem alguns allaus de fons prou grans, segurament d'aquesta mateixa setmana i arribem al refugi ben colgat de neu. Encara ens queden un bon tros de baixada, però estem de sort i la pista té neu fins molt avall. Just les dues últimes paelles toca fer equilibris i esquiar les cunetes, però amb una mica de tossuderia hem arribat al cotxe esquiant! Entre aquesta travessa i la de l'altra costat des del coll de Puymorens, Merens es converteix en un bon destí final de llargues baixades, que si no tens cotxes preparats es pot combinar fàcilment amb el tren.

8 de Marc Pic des Trois Seigneurs

Gemma i Samuel

Amb la Gemma ens quedem a dormir a l'Alberg del Montcalm, a Auzat per l'endemà visitar una mica la zona dels Trois Seigneurs...feia anys que tenia a la llista mental conèixer aquest petit massís i en Jow aquest hivern ja ens va fer la primera investigació. Decidim fer la mateixa ruta més que res pensant en la tornada en cotxe...però hi ha bones combinacions sortint i arribant al poble de Suc. Queden per un altre dia...ja que de cims diferents amb bones rutes n'hi ha quatre o cinc. Nosaltres sortim de 1250 ja que oficialment la carretera està tancada per risc d'allau, tot i que els simpàtics francesos (ja puc fer mini-cursos de francès que amb la poca xerrameca que tenen...) se salten la prohibició pel dret i segueixen en cotxe un quilòmetre més. Un cop allà calcem esquís a peu de carretera i enfilem per una neu primavera dura que sense ganivetes es deixa pujar.

Anem enfilant amunt i tot i que el dia és radiant, no fa la calor d'ahir. També és més d'hora, però ens sembla que avui la neu no transformarà tant. A l'aparcament hem trobat molta gent, nosaltres com que som de lluny anem per feina i al cap de poc ja som darrera els dos francesos amb qui si hem compartit "temor a la gendarmerie". Seguim per la vall i un cop al replà de dalt tirem massa amunt, doncs el coll que dóna accés a la vall de la dreta és més avall. Ells treuen pells i baixen com poden, nosaltres anem a buscar el pas natural, més franc, tot reculant uns 150 metres, sense treure pells. Un cop a baix ja veiem al cim. Anem enfilant amunt no sense alguna embolicada més "made in france" fins que al final decidim seguir la nostra intuïció.

Arribem al petit cim, on no cal fer equilibris per ser-hi 6 però on sí que t'has d'avenir una mica. Mengem una mica de pinya i fem temps perquè el sol estovi una mica més la neu. Si l'enganxem al punt disfrutarem de valent. De fet com a mínim podem esperar fins que la tropa de 15 o 20 persones que venen al darrera no treguin el nas per la pala final.

Des d'aquí contemplem la Pica, el Montcalm i el Verdaguer, també el massís de Saint Barthelemy i tota la cara nord francesa que s'estén a la llunyania i sembla fondre's cap a l'atlàntic. Fins i tot em sembla reconèixer el Balaitous! Aprofitem per fer fotos i finalment decidim tirar avall. Neu al punt! La primera pala de més pendent ja li ha picat de valent el sol per inclinació, tot i que més avall tornem a parar una estona més perquè s'estovin un pèl més les de menys pendent, tot fent petar la xerrada.

Finalment donem per acabada la treva i ens llancem pendents avall per un neu "5 etoiles"...ràpida i transformada al punt. Un cop a baix traiem pells i remuntem el coll i un pèl més fins sota el pic de la Barre, per baixar les pales sota aquest cim i direcció al cotxe, altre cop molt bona neu. Quina grata sorpresa aquest massís!!! El llac que hi havia sota al cim l'hem vist de resquitllada, però tot plegat es mereix una visita a l'estiu també, per conèixer tots els racons.